Españolas en París
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Roberto Bodegas  |
| Protagonistes | |
| Dissenyador de producció | Ramiro Gómez y García de Guadiana |
| Guió | Roberto Bodegas, José Luis Dibildos i Christian de Chalonge |
| Muntatge | Petra de Nieva |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya i França |
| Estrena | 1971 |
| Idioma original | castellà |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
     | |
← Tristana | |
Españolas en París (1971) és una pel·lícula espanyola social dirigida per Roberto Bodegas, qui també va escriure el guió juntament amb José Luis Dibildos, Antonio Mingote i Christian de Chalonge. És protagonitzada per Ana Belén i Laura Valenzuela. Va obtenir el Premi especial del 7è Festival Internacional de Cinema de Moscou en 1971.[1] Es va estrenar a Espanya el 26 d'abril de 1971[2] i a França l'any següent a la sala Bataclan de París.[3]
Argument[modifica]
(Conté el final de la pel·lícula)
La pel·lícula tracta el tema de les dones espanyoles que, a principis dels anys setanta, van emigrar a París per motius laborals. Una d'elles és Isabel, una noia de Sigüenza, la gran de cinc germans, que es trasllada a la capital francesa per treballar com a minyona a casa d'una família benestant, els Lemonier. Allí trava amistat amb altres compatriotes, com Emilia, Dioni i Francisca. També coneixerà Manolo, un jove xofer que no oculta que té promesa a Madrid amb la qual espera casar-se i viure en un pis quan aconsegueixi els diners necessaris.[4] Però entre Isabel i Manolo sorgirà l'amor. Les seves amigues, especialment Emilia, li desaconsellen que surti amb ell, però continua la relació, quedant-se embarassada. Manolo no vol que tingui el nen, per la qual cosa intentarà, sense èxit, obligar-la a avortar. Finalment, ella, desencantada, treu a Manolo de la seva vida i lluita per si sola per tirar endavant al seu fill a la recerca d'un futur més digne. Acaba amb el poema palabras para Julia de José Agustín Goytisolo.
Repartiment[modifica]
- Laura Valenzuela - Emilia.
- Ana Belén - Isabel.
- Máximo Valverde - Manolo.
- Tina Sainz - Francisca.
- Elena María Tejeiro - Dioni.
- José Sacristán - Plácido.
- Emma Cohen - Katy.
- Simón Andreu - Director del Pompe Service.
- Teresa Rabal - Casilda.
- Pierre Vernier - Monsieur Lemonier.
- Françoise Arnoul - Madame Lemonier.
- Cristina Hoyos - Solista
- José Luis López Vázquez - Fernando.
Crítica[modifica]
Españolas en París és considerada la pel·lícula que inaugura l'anomenada "tercera via" del cinema espanyol dels anys setanta. Aquesta era una tendència que definia un tipus de produccions situades a mitges entre el cinema d'autor, la crítica a les imposicions del mercat i l'interès per arribar a la major quantitat possible de públic.[5] Plantejava problemes relacionats amb la societat espanyola del tardofranquisme, però amb un tractament formal sense riscos.[6] La pel·lícula presenta la realitat de les emigrants espanyoles que treballaven com a assistentes de llar a la capital francesa, incloent problemes com l'embarassat no desitjat i l'avortament, però sense arribar a la denúncia social com a tal.[7]
El seu director, Roberto Bodegas, que va emigrar a París en 1956,[8] exposa aquestes idees en una entrevista radiofònica durant la presentació del llargmetratge a la sala Bataclan de la capital francesa:Intentem fer un cinema que creiem correspon a una necessitat espanyola, (…) a un cinema que, sense abstreure's de la popularitat (…), dels problemes que bateguen a Espanya pugui, al mateix temps, no denunciar-los perquè és massa, posar-los en la pantalla però que la gent vagi a veure'ls. (…) Trencar la idea clàssica de cinema comercial i cinema no comercial, (…) fer un cinema digne (…) en què cada espanyol es pugui trobar en aquests personatges.[9]
Per la seva banda, el productor José Luis Dibildos, va manifestar, en aquesta mateixa entrevista, la importància que s'estrenés a França, perquè així el públic d'aquell país aprengués a conèixer els éssers humans que hi ha darrere de moltes coses que ells no valoren només com uns elements de treball.[9]
Palmarès cinematogràfic[modifica]
- Premi especial del Festival Internacional de Cinema de Moscou de 1971.
- Segon premi del Sindicat Nacional de l'Espectacle en 1971.
- Guanyadora de quatre premis del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics en 1972: Millor pel·lícula; Millor actriu (Laura Valenzuela); Premio revelació (Roberto Bodegas) i Millor actriu de repartiment (Elena María Tejeiro).[10]
Celebració del 40è aniversari[modifica]
El 18 de juny de 2010, amb ocasió del 40è aniversari del rodatge de la pel·lícula, es va projectar a París, dins del festival Différent! 3. En la celebració van estar presents el director Roberto Bodegas i les actrius Ana Belén i Tina Sáinz.[11][12]
Referències[modifica]
- ↑ «Españolas en París en FilmAffinity». [Consulta: 14 maig 2012].
- ↑ «Data d'estrena de la pel·lícula a IMDb». [Consulta: 14 maig 2012].
- ↑ «Presentación de la película en la sala Bataclan de París». [Consulta: 14 maig 2012].
- ↑ «Sinopsis de Españolas en París». [Consulta: 16 maig 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ VVAA. El cine español, desde Salamanca (1955/1995). Valladolid. Junta de Castilla y León, Consejería de Educación y Cultura, 1995, p. 125. ISBN 84-7846-524-3.
- ↑ VV.AA.. Historia del cine español. Madrid: Cátedra, 2000, p. 360. ISBN 84-376-1350-7.
- ↑ «Devuélveme la voz: presentación de la película Españolas en París. Entrevistas con José Luis Dibildos, Laura Valenzuela y Roberto Bodegas. Radio París. 1972». [Consulta: 15 maig 2012].
- ↑ VV.AA.. El cine español, desde Salamanca (1955/1995), 1995, p. 126. ISBN 84-7846-524-3.
- ↑ 9,0 9,1 «Devuélveme la voz: presentación de la película Españolas en París. Entrevistas con José Luis Dibildos, Laura Valenzuela y Roberto Bodegas.Radio París.1972». [Consulta: 15 maig 2012].
- ↑ «Premios de Españolas en París». [Consulta: 14 maig 2012].
- ↑ «Celebración del 40º aniversario del rodaje de Españolas en París». [Consulta: 14 maig 2012].
- ↑ «Celebración del 40º aniversario del rodaje (en RTVE.es)». [Consulta: 14 maig 2012].