Miguel León-Portilla

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMiguel León-Portilla
Miguel León-Portilla NotimexTV.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 22 de febrer de 1926 (1926-02-22) (91 anys)
Ciutat de Mèxic
Nacionalitat Mèxic Mèxic
Alma mater Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
Es coneix per Autoritat en cultura nàhuatl
Activitat professional
Ocupació Antropòleg i historiador
Ocupador Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Miguel León-Portilla (Ciutat de Mèxic, 22 de febrer de 1926), és un antropòleg i historiador mexicà i autoritat principal en matèria del pensament i la literatura nàhuatl. Des de 1988 és investigador emèrit de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.

La seva tesi doctoral «La filosofia nàhuatl estudiada en les seves fonts» va ser escrita el 1956 sota l'orientació d'un notable nahuatlato (parlant de nàhuatl), el pare Ángel María Garibay. També va aconseguir reconeixement a través de la traducció, interpretació i publicació de diverses recopilacions d'obres en nàhuatl. León-Portilla ha encapçalat un moviment per entendre i revaluar la literatura nàhuatl, no només de l'era precolombina, sinó també l'actual, ja que el nàhuatl segueix sent la llengua materna d'1,5 milions de persones. Ha contribuït a establir l'educació bilingüe rural a Mèxic.[1]

León-Portilla també ha contribuït a descobrir les obres de fra Bernardino de Sahagún, font primària sobre la civilització asteca. Sahagún va enregistrar el coneixement dels savis nahues (tlamatinimê) en llengua vernacla. A sol·licitud de les autoritats espanyoles, va escriure en castellà una versió d'aquest coneixement en la seva Història de les coses de la Nova Espanya, però la seva obra original, el Còdex Florentí, mai es va publicar. Abans de León-Portilla, el còdex havia estat traduït només un cop (a l'alemany), i encara aquesta versió era incompleta. El novembre de 1998, l'associació Juchimanes de Plata, AC li va atorgar el Premi Juchimán de Plata a través de la Universitat Juárez Autònoma de Tabasco.[2][3]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • La filosofía náhuatl estudiada en sus fuentes (1956).
  • Siete ensayos sobre cultura náhuatl (1958)
  • Visión de los vencidos (1959).
  • Los antiguos mexicanos a través de sus crónicas y cantares (1961)
  • El reverso de la conquista. Relaciones aztecas, mayas e incas (1964)
  • Tiempo y realidad en el pensamiento maya (1968)
  • México-Tenochtitlan, su espacio y tiempos sagrados (1979)
  • La multilingüe toponimia de México: sus estratos milenarios (1979)
  • Hernán Cortés y la Mar del Sur (1985)
  • Cartografía y crónicas de la Antigua California (1989)
  • Quince poetas del mundo náhuatl (1993)
  • La filosofía náhuatl estudiada en sus fuentes (1993)
  • Francisco Tenamaztle (1995)
  • La flecha en el blanco (1996)
  • Bernardino de Sahagún, pionero de la antropología (1999)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Olvera Mijares, Raúl. «Conversación sobre lenguas. Entrevista a Miguel León-Portilla y Ascensión Hernández Trivino». Replicante. Identidades, 2011. [Consulta: 28 agost].
  2. «Miembros». Academia Mexicana de la Historia. [Consulta: 14 octubre 2009].
  3. «Miembros honorarios». Seminario de Cultura Mexicana. [Consulta: 17 febrer].


Premis i fites
Precedit per:
José María Jover Zamora
Premi Internacional Menéndez Pelayo
2001
Succeït per:
Julián Marías Aguilera