Wilhelm Backhaus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaWilhelm Backhaus
Wilhelm Backhaus um 1920.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 març 1884 Modifica el valor a Wikidata
Leipzig (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juliol 1969 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Villach (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentMelaten-Friedhof (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPianista, pedagog musical, compositor i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Música i Art Dramàtic de Viena Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEugen d'Albert Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Wilhelm Backhaus - Signatur.jpg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm6295400 Musicbrainz: c96542bf-9a0d-489f-b4ad-a2a90e08a92d Discogs: 397618 IMSLP: Category:Backhaus,_Wilhelm Allmusic: mn0000067282 Modifica el valor a Wikidata

Wilhelm Backhaus (Leipzig, Alemanya, 26 de març de 1884Villach, Àustria, 5 de juliol de 1969) fou un pianista, considerat com un dels millors del segle xx d'Alemanya.[1]

Primer va estudiar a Leipzig i el 1899 fou deixeble a Frankfurt d'Eugen d'Albert. El 1900, als setze anys, debutà a Londres com a pianista. El 1905, guanyà el Premi Rubinstein de piano i fou nomenat professor del Royal College of Manchester: a partir de 1908, es dedicà a una fructífera carrera de pianista professional. Fou un dels primers pianistes que enregistrà discs, ja que s'inicià en aquest terreny el 1909. Era molt ben introduït a la cort dels Hohenzollern i fins al 1918 va ensenyar la princesa hereva Cecília de Mecklenburg-Schwerin.[1]

Malgrat que intentà establir-se als Estats Units, canvià de pensament i actuà en la majoria de les ciutats europees, donant recitals i tocant amb prestigioses orquestres. Es distingí sobretot en interpretacions de Beethoven i Brahms, i va ser el primer pianista que defensà la vàlua dels dos concerts de piano de Brahms, en lloc de cenyir-se a un de sol, com s'estilava llavors.

També fou el primer que gravà la integral dels 24 estudis de Chopin, registre realitzat el 1928 i que durant molts anys fou considerat de referència. El 1930 es va establir a Bioggio i va prendre la nacionalitat suïssa.

Tot i viure a Suïssa, hi havia rumors als anys 1930 que era el «pianista predilecte del Führer» i hi ha moltes fotos d'ell amb Hitler. El 1933 es vab trobar junts i al mateix any va esdevenir assessor executiu de l'organització nazi Kameradschaft der deutschen Künstler (Amical dels artistes alemanys).[2] El 27 març de 1936 va escriure a la revista Die Musik-Woche «Ningú no estima més l'art d'Alemanya i particularment la seva música, que Adolf Hitler. […] Tots els músics alemanys tenen l'obligació de votar unànimement per a Adolf Hitler el 29 de març i tots ho faran»[3] En aquesta data es va celebrar un referèndum per ratificar la recuperació il·legal de la Renània.

El 1936 Hitler el va nomenar com a catedràtic i el 1938 va rebre el títol honorífic de Reichkultursenator (senador de cultura del tercer Reich) per la Reichskulturkammer.[4] Encara el 2019, als cinquanta anys de la mort del músic, queda difícil comprendre per què el pianista apolític, celebrat internacionalment, va manifestar tanta simpatia per Adolf Hitler.[1] No se sap, si ho va fer per oportunisme, o si va ser captat per naïvitat pel nazisme, que era sempre a la recerca de models de la cultura germànica per a la propaganda.[1]

Després de la guerra va rebre el seu «certificat Persil» i continuà la seva carrera, sense conseqüències. Els serveis secrets alemanys van atestar que pot ser que mai no hagi sigut membre del partit nazi, però que tenia molt bones relacions amb nazis prominents i que també va recolzar els objectius nazis a la premsa alemanya.[5] El 1954, tornà per primera vegada en trenta anys als Estats Units i actuà en un programa Beethoven al Carnegie Hall de Nova York, del qual es féu un enregistrament. Les seves simpaties per al nazis no van ser un obstacle per a rebre el 1969 la Gran Creu del Mèrit, en plena guerra freda, en una Alemanya on tot era perdonable, excepte un passat comunista.

Va morir amb vuitanta-i-cinc anys, a Villach (Àustria) el 5 de juliol de 1969 poc dies després del que va ser el seu darrere concert a l'església d'Ossiach.[4][6]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wilhelm Backhaus
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Schroetter, Richard. «„Ich bin nun wieder dort angelangt, wo ich angefangen habe.“ - Zum 50. Todestag des Pianisten Wilhelm Backhaus» (àudio) (en alemany). Deutschlandfunk Kultur, 30-06-2019. [Consulta: 13 febrer 2020].
  2. Klee, Ernst. Das Personenlexikon zum Dritten Reich : wer war was vor und nach 1945 (en alemany). 4a edició. Frankfurt am Main: Fischer Taschenbuch, 2005. ISBN 3-596-16048-0. 
  3. Kopf, Oliver. «Backhaus, Wilhelm». A: Handbuch deutsche Musiker 1933-1945 (en alemany). 2. ed. [S.l.]: Selbstverl, 2009, p. 213. ISBN 978-3-00-037705-1. «Niemand liebt die deutsche Kunst und insbesondere die deutsche Musik glühender als Adolf Hitler. […] Alle deutschen Musiker müssen und werden einmütig am 29. März Adolf Hitler ihre Stimme geben» 
  4. 4,0 4,1 «Wilhelm Backhaus» (en alemany). Klassik Heute. [Consulta: 13 febrer 2020].
  5. Koroschitz, Werner. Bericht zu den (nationalsozialistisch) belasteten Straßennamen in Villach (en alemany). Villach: Ajuntament de Villach, 8 de maig de 2019, p. 13-14. 
  6. La Discoteca Ideal de Interpretes, pàg. 33 d'Enciclopèdies Planeta