Salomon Jadassohn

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSalomon Jadassohn
Salomon Jadassohn.jpg
Fotografia del gran teòric musical
Dades biogràfiques
Naixement 13 d'agost de 1831
Breslau, Silèsia
Mort 2 de gener de 1902(1902-01-02) (als 70 anys)
Leipzig Alemanya
Alma mater Conservatori de Leipzig
Activitat professional
Ocupació Compositor, musicòleg, director d'orquestra, professor de música, teòric de la música, professor d'universitat, director de cor i pianista
Estil Romanticisme
Mestres Moritz Hauptmann, Julius Rietz, Franz Liszt i Ernst Friedrich Richter
Deixebles Ruben Liljefors i Sara Wennerberg-Reuter
Instrument Piano
Trajectòria
  • 1850 Estudia al Conservatori de Leipzig
  • 1855 Estudia amb Franz Liszt a Weimar
  • 1860 Estudia amb Erik Hauptmann a leipzig
  • 1866 Anomenat director de la coral Psalterion
  • 1867 Anomenat director d'orquestra de lEuterpe
  • 1871 Anomenat professor de teoria del Conservatori de Leipzig
  • 1871 Anomenat professor de composició i instrumentació del Conservatori de Leipzig

Spotify: 7fqT0ANavD2aEk9DR5utxI
Modifica dades a Wikidata

Salomon Jadassohn (Breslau, Silèsia, 13 d'agost de 1831 - Leipzig, Imperi Alemany, 1 de febrer de 1902) fou un compositor i teòric alemany del segle xix.

Biografia[modifica]

Estudià al Conservatori de Leipzig i després fou deixeble de Franz Liszt a Weimar i de Hauptmann a Leipzig, on fixà la residència. El 1866 fou nomenat director de la societat coral Psalterion, el 1871 professor de teoria, composició i instrumentació del Conservatori, on va tenir distingits alumnes, entre ells l'alemany George Maximilian Fest,[1] l'ucraïnès Sergei Bortkiewicz,[2] l'anglès Algernon Bennet Langton Ashton els italians Luigi Torchi i Carlo Perinello i l'estatunidenc George Templeton Strong i[3] el rus Iuli Ivànovitx Bleikhman.

Entre les seves nombroses composicions cal mencionar una sèrie d'obertures en forma de cànon; serenates per a orquestra; música di camera; preludis i fuges per a piano; Salm C., per a 8 veus, solos i orquestra; altres obres diverses per a cor mixt, amb orquestra i sense, i nombroses melodies vocals.

A més, deixà les següents obres teòriques:

  • Harmonielehre: (1883) traduïda al francès, anglès, holandès i italià. Amb moltes edicions.
  • Lehrbuch der Kontrapunkts: (1884), traduída al francès i l'italià.
  • Die Lehre vom Kanon und von der Fuge: (1884).
  • Die formen in den Werken der Tonkunst: (1889)
  • Lehrbuch der Instrumentation: (1889)
  • Die Kunst zu moduliren und zu praeludiren: (1898)
  • Methodik des musiktheoretischen Unterrichts: (1898)
  • Das Tonbewusstsein: die Lehre von der musikalischen From: (1899)
  • Das Wesen der Melodie in der Tonkust: (1899)
  • Dar Generalbass: (1901)

Llistat d'obres musicals[modifica]

Simfonies[modifica]

  • Simfonies 1 en do major, Op.24 (1861)
  • Simfonies 2 en la major, Op.28 (1865)
  • Simfonies 3 en re menor, Op.50 (1876)
  • Simfonies 4 en do menor, Op.101 (1889)

Concerts per a veu i orquestra[modifica]

  • Concert per a piano 1 en do menor, Op.89 (1887)
  • Concert per a piano 2 en fa menor, Op.90 (1888)

Música de cambra[modifica]

  • Cavatina per a cello i orquestra, Op.120
  • Sextet per a piano a 4 mans, 2 violins, viola, cello, Op.100 (1888)
  • Quintet de piano 1 en do menor, Op.70 (1883)
  • Quintet de piano 2 en fa major, Op.76 (1884)
  • Quintet de piano 3 en sol menor, Op.126 (1895)
  • Quartet de piano 1 en do menor, Op.77 (1884)
  • Quartet de piano 2 en sol major, Op.86 (1887)
  • Quartet de piano 3 en la menor, Op. 109 (1890)
  • Quartet de corda 1 en sol menor, Op.10 (1858)
  • Quartet de corda 2, Op.12
  • Quartet de corda 3, Op.18 (2009)
  • Quartet de corda 4, Op.22 (2009)
  • Trio de piano 1 en fa major, Op.16 (1858)
  • Trio de piano 2 en mi major, Op.20 (1860)
  • Trio de piano 3 en sol menor, Op.59 (1880)
  • Trio de piano 4 en sol menor, Op.85 (1887)
  • Sonata de violí en sol menor, Op.5 (1857)

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salomon Jadassohn Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 23, pàg. 1115. (ISBN 84-239-4523-5)
  2. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 176. (ISBN 84-7291-226-4)
  3. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 9, pàg. 1503 (ISBN 84-239-4579-0)