Zdeněk Fibich

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Zdeněk Fibich
ZFibich.jpg
Retrat de Zdeněk Fibich
Naixement Václav Antonín Zdenek Fibich
21 de desembre de 1850
Vseborice, Txèquia
Mort 15 d'octubre de 1900(1900-10-15) (als 49 anys)
Praga, Txèquia
Nacionalitat República Txeca República Txeca
Ocupació Compositor – Professor
Estil Romanticisme
Modifica dades a Wikidata

Zdeněk Fibich (Vseborice, Txèquia, 21 de desembre de 1850 - Praga, Txèquia, 15 d'octubre de 1900) fou un compositor txec, casat amb la seva compatriota la contralt Betty Fibichová.

Primer estudià a Praga i després a Leipzig, on, a més, assistí a nombrosos concerts, formant així el seu gust musical en un ambient molt propici. Als quinze anys estrenà la Simfonia en mi bemoll, l'èxit de la qual decidí la seva vocació, i dos anys més tard una altra Simfonia en fa major que també va merèixer una agradable acollida.

Poc temps després es traslladà a París i allà es donà a conèixer com un excel·lent pianista. De 1869 a 1870 continua els seus estudis a Mannheim sota la direcció de Lachner. El 1874 estrenà la primera òpera, Bukovin, que el situa entre els més distingits compositors txecs, i ensems era crític musical de la revista Dalibor de Praga, sent nomenat el 1875 segon director d'orquestra del Teatre Nacional de Praga, càrrec que desenvolupà fins al 1878, en què passà a dirigir el cor de l'Església russa. Durant un cert temps fou professor al Conservatori de Praga, on tingué alumnes destacats com Otakar Ostrčil i Karel Weiss,[1] i Bohumil Vendler, entre d'altres.[2]

Per la seva fecunditat, per l'abundància dels seus recursos tècnics, per l'elevació d'estil i pel caràcter eminentment nacionalista de les seves últimes obres, Fibich és un dels més notables compositors de l'època post-wagneriana, escola la qual seguí fidelment, però donant-li un segell personal.

Cultivà tots els generes, la música simfònica i de cambra, la dramàtica, la instrumental, la vocal, etc., deixant en cada treball obres molt apreciables, que el situen, en la música txeca, immediatament després de Dvořák i Smetana.

Entre les seves òperes cal mencionar:

Altres estils[modifica | modifica el codi]

  • La boda, per a cor i orquestra.
  • La núvia del vent, per a cor i orquestra.
  • Romança primaveral, per a cor i orquestra.
  • El jueu de Praga, obertura.
  • Latempestat, obertura.
  • Una nit en el Karlstein, obertura.
  • Comenio, obertura.
  • Udalrico i Bozena, obertura.
  • Otello, poema simfònic.
  • Taman i la ninfa, poema simfònic.
  • Primavera, poema simfònic.
  • Zaboj, poema simfònic.
  • Slavoj i Ludek, poema simfònic.
  • Vigília, poema simfònic.
  • La vesprada, poema simfònic.
  • El geni de les aigües, melodrama.
  • La venjança de les flors, melodrama.
  • La nit de Nadal, melodrama.
  • L'eternitat, melodrama.
  • La reina Emma, melodrama.
  • Hakon, melodrama.
  • Una Simfonia.
  • Dos Quartets, per a instruments d'arc.
  • Cors, composicions religioses, nombrosos lieder i unes 400 composicions per a piano.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zdeněk Fibich Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 10, pàg. 1236 (ISBN 84-239-4580-4)
  2. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 10, pàg. 1078 (ISBN 84-239-4580-4)