Zdeněk Fibich

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaZdeněk Fibich
Zdenek Fibich.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 desembre 1850 Modifica el valor a Wikidata
Loket Modifica el valor a Wikidata
Mort15 octubre 1900 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Praga Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPneumònia Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Vyšehrad Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicTxecs Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Leipzig
Mannheim
París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, musicòleg, director d'orquestra, pedagog, dramaturg Modifica el valor a Wikidata
Activitat1864 Modifica el valor a Wikidata –
GènereÒpera, simfonia i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeRůžena Hanušová Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm4280589 Spotify: 6203wnH5ZX6U1s3CYacHKx Musicbrainz: eabaac32-2625-446f-8663-b11ab9456cca Discogs: 2239937 IMSLP: Category:Fibich,_Zdeněk Find a Grave: 11132 Modifica el valor a Wikidata

Zdeněk Fibich (Vseborice, Txèquia, 21 de desembre de 1850 - Praga, Txèquia, 15 d'octubre de 1900) fou un compositor txec, casat amb la seva compatriota la contralt Betty Fibichová.

Primer estudià a Praga i després a Leipzig, on, a més, assistí a nombrosos concerts, formant així el seu gust musical en un ambient molt propici. Als quinze anys estrenà la Simfonia en mi bemoll, l'èxit de la qual decidí la seva vocació, i dos anys més tard una altra Simfonia en fa major que també va merèixer una agradable acollida.

Poc temps després es traslladà a París i allà es donà a conèixer com un excel·lent pianista. De 1869 a 1870 continua els seus estudis a Mannheim sota la direcció de Lachner. El 1874 estrenà la primera òpera, Bukovín, que el situa entre els més distingits compositors txecs, i ensems era crític musical de la revista Dalibor de Praga, i és nomenat el 1875 segon director de l'orquestra del Teatre Nacional de Praga, càrrec que desenvolupà fins al 1878, en què passà a dirigir el cor de l'Església russa. Durant un cert temps fou professor al Conservatori de Praga, on tingué alumnes destacats com Otakar Ostrčil i Karel Weiss,[1] i Bohumil Vendler, entre d'altres.[2]

Per la seva fecunditat, per l'abundància dels seus recursos tècnics, per l'elevació d'estil i pel caràcter eminentment nacionalista de les seves últimes obres, Fibich és un dels més notables compositors de l'època post-wagneriana, escola la qual seguí fidelment, però donant-li un segell personal.

Cultivà tots els generes, la música simfònica i de cambra, la dramàtica, la instrumental, la vocal, etc., i deixà en cada un obres molt apreciables, que el situen, en la música txeca del seu temps, immediatament després de Dvořák i Smetana.

Entre les seves òperes cal mencionar:

Altres estils[modifica]

  • La boda, per a cor i orquestra.
  • La núvia del vent, per a cor i orquestra.
  • Romança primaveral, per a cor i orquestra.
  • El jueu de Praga, obertura.
  • Latempestat, obertura.
  • Una nit en el Karlstein, obertura.
  • Comenio, obertura.
  • Udalrico i Bozena, obertura.
  • Otello, poema simfònic.
  • Taman i la ninfa, poema simfònic.
  • Primavera, poema simfònic.
  • Zaboj, poema simfònic.
  • Slavoj i Ludek, poema simfònic.
  • Vigília, poema simfònic.
  • La vesprada, poema simfònic.
  • El geni de les aigües, melodrama.
  • La venjança de les flors, melodrama.
  • La nit de Nadal, melodrama.
  • L'eternitat, melodrama.
  • La reina Emma, melodrama.
  • Hakon, melodrama.
  • Una Simfonia.
  • Dos Quartets, per a instruments d'arc.
  • Cors, composicions religioses, nombrosos lieder i unes 400 composicions per a piano.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zdeněk Fibich
  1. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 10, pàg. 1236 (ISBN 84-239-4580-4)
  2. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 10, pàg. 1078 (ISBN 84-239-4580-4)