Šárka (Fibich)
  | |
| Forma musical | òpera |
|---|---|
| Compositor | Zdeněk Fibich |
| Llibretista | Anežka Schulzová |
| Llengua | txec |
| Data de publicació | segle XIX |
| Parts | 3 actes |
| Personatges | Castava, Ctirad, Hosta, Libyna, Mlada, Premysl, Radka, Šárka, Svatava, Vitoraz i Vlasta |
| Estrena | |
| Estrena | 28 desembre 1897 |
| Escenari | Teatre Nacional de Praga |
| Director musical | Adolf Čech |
  | |
Šárka és una òpera en tres actes, opus 51, amb música de Zdeněk Fibich i llibret en txec d'Anežca Schulzová, alumna i amant. Fibich va compondre la partitura entre el 8 de setembre de 1896 i el 10 de març de 1897.[1] En l'època, el públic txec va considerar a Fibich influït per la música de Richard Wagner, i Fibich va seleccionar la llegenda de Šárka per a aquest tema operístic per intentar enfrontar-se a tals sentiments. Fins i tot així, l'òpera encara conté l'ús de la idea wagneriana del leitmotiv.[2] Es va estrenar al Teatre Nacional de Praga el 28 de desembre de 1897. Šárka és l'òpera més popular de Fibich i regularment reposada a la República Txeca.
L'assumpte, la llegenda bohèmia de Šárka que apareix en la literatura txeca del segle xiv, està relacionada amb el poema de Smetana Má vlast i l'òpera homònima de Janáček. Schulzová va usar com a principal font literària una versió de 1880 de la història feta per J. Vrchlický.
Personatges[modifica]
| Personatge | Tessitura | Repartiment de l'estrena 28 de desembre de 1897 (Director: Adolf Čech) |
|---|---|---|
| Ctirad | tenor | Bohumil Pták |
| Premysl | baríton | Václav Viktorin |
| Sárka | soprano | Růžena Maturová |
| Vitoraz | baix | Václav Kliment |
| Vlasta | mezzosoprano | Anna Veverkova-Kettnerová |
| Libyna | soprano | |
| Svatava | soprano | |
| Mlada | soprano | |
| Radka | mezzosoprano | |
| Castava | Contralt | |
| Hosta | contralt |