Julius Klengel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgJulius Klengel
Julius-Klengel-1903 part.jpg
Naixement 24 de setembre de 1859
Leipzig
Mort 27 d'octubre de 1933(1933-10-27) (als 74 anys)
Leipzig
Ocupació compositor, professor de música, catedràtic d'universitat i violoncel·lista
Gènere música clàssica
Instrument Violoncel
Modifica dades a Wikidata

Julius Klengel (Leipzig, 24 de setembre de 185927 d'octubre de 1933) fou un violoncel·lista i compositor alemany.

Estudià violoncel amb Hegar, i teoria i composició, amb Salomon Jadassohn. El 1874, amb quinze anys, ja entrà a formar part de la famosa Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig, i el 1881 era anomenat primer solista d'aquesta, lloc que conservà fins al 1924. També fou nomenat el 1881 professor del Conservatori de Leipzig on va tenir alumnes destacats com David de Sousa,[1] Leo Stern,[2] Rudolf Moser la portuguesa Guillermina Suggia,[3] i el rus Bogumil Sykora,[4] i on hi va romandre molts anys.

Com a concertista de violoncel va recórrer amb èxit constant les principals ciutats d'Europa, realitzant gires freqüents amb el Gewandhaus Quartet, del que n'era director Edgar Wollgandt,[5] on també hi va restar interpretant molt de temps.

Considerat com a solista, la puresa de la seva escola i la perfecció de la seva tècnica el situaren entre els més emèrits virtuosos del violoncel del seu temps. Com a compositor s'han de citar entre les seves millors obres el segon concert de violoncel, en re menor; el doble concert per a dos violoncels, en mi menor; el Caprice en forma de Chaconne per a violoncel sol, i un doble concert per a violí i violoncel.

També cal citar l'impressionant Hymnus per a 12 violoncels escrit per als funerals de Arthur Nikisch.

Era germà del compositor, violinista i pianista Paul Klengel.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julius Klengel Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 697 (ISBN 84-239-4533-2)
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 56, pàg. 1118 (ISBN 84 239-4556-1)
  3. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 9, pàg. 1562 (ISBN 84-239-4579-0)
  4. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 9, pàg. 1582 (ISBN 84-239-4579-0)
  5. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 10, pàg. 1267 (ISBN 84-239-4580-4)