Mesquita dels Omeies

De Viquipèdia
Infotaula d'edifici
Mesquita dels Omeies
Vista nocturna
Imatge
Nom en la llengua original(ar) جامع بني أمية الكبير Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMesquita i punt de referència Modifica el valor a Wikidata
Part deAntiga ciutat de Damasc Modifica el valor a Wikidata
Construcció706 Modifica el valor a Wikidata
Úsmesquita Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aJoan Baptista Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura omeia Modifica el valor a Wikidata
Materialmarbre i pedra Modifica el valor a Wikidata
Mesura50 (amplada) × 125 (longitud) m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDamasc (Síria) Modifica el valor a Wikidata
 33° 30′ 43″ N, 36° 18′ 24″ E / 33.5119°N,36.3067°E / 33.5119; 36.3067Coord.: 33° 30′ 43″ N, 36° 18′ 24″ E / 33.5119°N,36.3067°E / 33.5119; 36.3067
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Tipus  → Països àrabs
Data?
Plànol
Umayyad Mosque Plan.svg
Activitat
Religióislam Modifica el valor a Wikidata
Fundadoral-Walid I Modifica el valor a Wikidata
Pati de la mesquita dels Omeies

La gran mesquita dels Omeies de Damasc (àrab: جامع بني أمية الكبير, jāmiʿ Banī Umayya al-kabīr), més coneguda com a mesquita dels omeies (àrab: الجامع الأموي, al-jāmiʿ al-umawī), és la mesquita més important de Damasc, la capital de Síria, i una de les més antigues i grans del món. Es considera el quart lloc més sagrat de l'islam.[1]

Història[modifica]

Situada a la ciutat vella de Damasc, després de la conquesta àrab, la mesquita va ser construïda pel califa omeia Walid I l'any 705, sobre la catedral romana d'Orient dedicada a Joan Baptista des de l'època de l'emperador romà Constantí I el Gran (emprant deu anys per a la seva remodelació). Té una capella que es diu que conté el cap de sant Joan Baptista (Yahya),[2] considerat com a profeta tant pel cristianisme com per l'islam. Aquest edifici hauria ocupat un anterior temple romà dedicat a Iupiter Damascenus, originàriament el déu sirià Hadad, deu de les tempestes i la pluja,[3] i model del temple del Sol (Palmira).

També hi ha importants referències dins de la mesquita per als xiïtes, com el lloc on es conserva el cap d'al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, net del profeta Mahoma, dipositat allà pel califa Yazid I. També és famosa per albergar el mausoleu del soldà Saladí, que es troba en un petit jardí contigu a la paret nord de la mesquita.

També va ser edificada pel califa Walid I, deu anys després, la Gran Mesquita d'Alep, que va ser restaurada el 2005 i llueix novament amb tota la seva esplendor.

Configuració[modifica]

Els murs externs provenen de l'antic temple de les èpoques aramea i romana. Notablement, es poden observar en els murs externs ornaments i insígnies gregues. Així mateix, es conserven encara en bon estat algunes columnes del temple, principalment de la part oest, a la plaça davant de la mesquita.

La mesquita té unes dimensions de 157 × 97 m. Per la seva forma de construcció recorda a una basílica catòlica. És un dels exemples més destacats de l'arquitectura islàmica antiga, utilitzant la pedra com a material de construcció. Té quatre portes, una cúpula i tres minarets, aquests últims construïts posteriorment en un estil diferent.

Sepulcre de sant Joan el Baptista

La seva planta combina la disposició hipòstila, aprofitant moltes columnes romanes, amb una nau central que porta cap al mihrab. Disposa d'una espaiosa sala d'oracions amb imponents arcades, dues ales laterals i un gran pati interior de marbre amb tres petits pavellons: el pavelló del Tresor, el pavelló dels Rellotges i el pavelló de les Fonts. A l'àmplia sala d'oració (de 145 m de llargària), que té la cúpula de l'Àliga (de 45 m d'alçada), s'hi troba el santuari de Joan Baptista, venerat com s'ha dit tant pels cristians com pels musulmans i, segons la tradició, dins del sepulcre de marbre hi reposa el cap d'aquest profeta.

La mesquita està decorada amb mosaics colorits, que van ser acabats per mestres romans d'Orient. Especialment esplèndids són els mosaics de les parets que representen l'edèn.

En una de les sales adjacents, hi ha el sepulcre amb el cap d'al-Hussayn, el net de Mahoma. Aquest mausoleu és un important lloc de pelegrinatge dels xiïtes.

Al costat de la mesquita, en els murs del nord, rodejat per un bonic jardí, hi ha la Tomba de Saladí, fundador de la dinastia aiúbida, soldà d'Egipte i de Síria. Sobre el sepulcre de marbre hi ha una inscripció en àrab que diu: «Aquí descansen les restes de Saladí, que va alliberar Jerusalem dels infidels». Fou construïda en 1196, tres anys després de la seva mort,[4] i originalment el complex es composava de la tomba i de la madrassa al-Aziziyya, de la qual no en queden més que unes poques columnes i un arc interior al costat de la tomba renovada.[5]

Cúpules[modifica]

Hi ha tres cúpules conegudes dins del complex de la mesquita omeia.[6] La més gran és la cúpula de l'Àguila (qúbbat an-Nisr), que es troba al centre de la sala d'oració.[7] La cúpula de fusta original va ser substituïda per una de pedra després de l'incendi de 1893. Rep el seu nom perquè es creu que s'assembla a una àguila, amb la cúpula en si mateix el cap de l'àguila, mentre que els flancs oriental i occidental de la sala de pregària representen les ales. Amb una alçada de 36 metres, descansa sobre una subestructura octogonal amb dues finestres d'arc a cadascun dels seus costats. Està sostingut per l'arcada interior central i té obertures al llarg del seu paràmetre.

La cúpula del Tresor (qúbbat al-Khazna) es va utilitzar per allotjar els fons de la mesquita, aixecada per ordre del governador de la ciutat cap a la segona meitat del segle VIII, al-Fadl ibn Sàlih. També s'hi havien dipositat manuscrits antics grecs, llatins, siríacs, coptes, hebreus, arameus i georgians.[6]

La cúpula del Rellotge (qúbbat al-Awqat) també va ser construïda a la part oriental de la mesquita per ordre d'Al-Fadl ibn Sàlih.[6]

Minarets[modifica]

Dins del complex de la mesquita omeia hi ha tres minarets. El minaret de Jesús (màdhanat Issa) a la cantonada sud-est, el segon a la cantonada sud-oest és el minaret de Qàït-bay o minaret Occidental (al-màdhana al-Gharbiyya) i el tercer, el minaret de la Núvia (màdhanat al-Arús), es troba a la paret nord.

Model[modifica]

A la mesquita dels omeies es va utilitzar per primera vegada tant el minaret com el nínxol que assenyala l'alquibla. La seva disposició de tres naus cobertes i paral·leles al mur de l'alquibla i un gran pati porticat exterior, la van convertir en un model, que va ser copiat en moltes construccions posteriors.

Referències[modifica]

  1. Philip K. Hitti. Gòrgies Press LLC. History of Syria: including Lebanon and Palestine, octubre 2002, p. 514. ISBN 9781931956604 [Consulta: 10 febrer 2010]. 
  2. Burns, 2005, p .88.
  3. Burns, 2005, p. 16.
  4. Mannheim, Ivan. Syria & Lebanon Handbook: The Travel Guide. Footprint Travel Guides, 2001, p. 88. ISBN 978-1-900949-90-3. 
  5. «Mausoleum of Saladin».
  6. 6,0 6,1 6,2 «Domes of the Umayyad Mosque». Arxivat de l'original el 26 abril 2020.
  7. «Dome of the Eagle (Qubbat ul-Nisr)». Arxivat de l'original el 26 abril 2020.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mesquita dels Omeies