Desert d'Aràbia
(ar) ٱلصَّحْرَاء ٱلْعَرَبِيَّة  | |||||
| |||||
| Tipus | Desert | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Part de | massa de terra geografia de l'Aràbia Saudita | ||||
| Ecoregió (WWF) | Deserts i matollars xèrics | ||||
| Localització | |||||
| Continent | Àsia Occidental (Pròxim Orient) | ||||
| País |  Aràbia Saudita Bahrain  Qatar  Emirats Àrabs Units Iraq  Jordània  Kuwait  Oman  Iemen | ||||
| Regió/prov. | Península aràbiga | ||||
| |||||
| Dades i xifres | |||||
| Dimensions | 1.100 ( ) × 2.100 ( ) km | ||||
| Punt més alt | Mont Al-Nabī Shuʿayb (Aràbia Saudita) | ||||
| Travessa | Aràbia Saudita, Oman, Iemen, Iraq, Jordània i Emirats Àrabs Units | ||||
| Superfície | 2.330.000 km² | ||||
| Mesures i indicadors | |||||
| Clima | Continental d'hiverns freds | ||||
El desert d'Aràbia és una regió desèrtica de la Península Aràbiga, que ocupa una extensió de prop de 2.330.000 km², ocupant gairebé la totalitat de l'istme. L'ésser humà ha residit en aquest territori des del Plistocè.[1]
En la seva major part se situa a l'interior de l'Aràbia Saudita i altres grans zones es troben a l'interior de Jordània, l'Iraq, Qatar, Kuwait, Oman, el Iemen i els Emirats Àrabs Units. El seu relleu es troba alterat per una sèrie de cadenes muntanyoses, amb elevacions que arriben a altures de 3.700 m i que limiten en tres vessants amb prominents penya-segats.
Com a mínim un terç del desert es troba cobert per sorra, com els sorrals de Rub al-Jali que es considera un dels climes més inhòspits del planeta. Tot i haver-hi una evident escassetat d'aigua; el sistema de ripari Tigris-Eufrates es troba al seu nord-est i el Wadi Ḥajr està ubicat al Iemen, al sud.
Divisió antiga[modifica]
Els antics romans dividiren Aràbia en tres parts:
Ptolemeu i altres mantingueren aquesta classificació, que s'adapta poc a una descripció moderna del desert d'Aràbia.[2][3][4][5][6][7]
Geografia[modifica]
El desert es troba principalment a l'Aràbia Saudita i cobreix la major part del país. S'estén per parts veïnes del sud de l'Iraq, el sud de Jordània, el centre de Qatar, la major part de l'emirat d'Abu Dhabi als Emirats Àrabs Units (EAU), a l'oest d'Oman i al nord-est de l'Iemen. L'ecoregió també inclou la major part de la península del Sinaí a Egipte i el desert adjacent del Nèguev al sud d'Israel.
Particularitats[modifica]
- El desert de Rub 'al-Khali és una conca sedimentària allargada en un eix de sud-oest a nord-est a través de la plataforma aràbiga. A una altitud de 1.000 metres (3.300 peus), els paisatges rocosos cedeixen el lloc al Rub 'al-Khali, una gran àrea de sorra del desert àrab, el punt extrem sud del qual creua el centre de l'Iemen. La sorra recobreix les planes de grava o guix, i les dunes arriben a altures màximes de fins a 250 m (820 peus). Les sorres són predominantment silicats, compostes entre el 80 i el 90% de quars i la resta de feldespat, els grans recoberts d'òxid de ferro acoloreixen les sorres de taronja, porpra i vermell.
- Un corredor de terreny sorrenc conegut com el desert d'Ad-Dahna connecta el gran desert d'An-Nafud (65.000 km² o 40.389 milles quadrades) al nord de l'Aràbia Saudita amb el Rub 'al-Khali al sud-est.
- La serralada de Tuwaiq és una regió en forma d'arc de 800 km (500 milles) de penya-segats de pedra calcària, altiplans i canyons.
- Umm al Samim és un conjunt de planes salines, incloent arenes movedisses.
- Les sorres Wahiba d'Oman són un mar de sorra aïllat que voreja la costa est.
Clima[modifica]
El desert àrab té un clima subtropical i càlid del desert, similar al clima del desert del Sàhara; el desert calent més gran del món. El desert àrab és en realitat una extensió del desert del Sàhara sobre la península àrab. El clima és principalment càlid i sec, amb molt de sol durant tot l'any. La quantitat de precipitacions se situa generalment al voltant dels 100 mm (3,9 polzades) i les zones més seques poden rebre entre 30 i 40 mm (1,6 polzades) de pluja anual. Tanmateix, aquesta sequedat és escassa a tot el desert. Hi ha poques zones hiper àrides al desert àrab, en contrast amb el desert del Sàhara, on més de la meitat de la zona és hiper àrida (precipitacions anuals inferiors a 50 mm (2,0 polzades)).
La insolació al desert d'Aràbia és molt elevada segons els estàndards mundials, entre 2.900 hores (66,2% de les hores de llum natural) i 3.600 hores (82,1% de les hores de llum natural), però normalment se situa al voltant de 3.400 hores (77,6% de les hores de llum natural), per tant, les condicions del cel clar prevalen sobre la regió i els períodes ennuvolats són intermitents. Tot i que el sol i la lluna són brillants, la pols i la humitat causen una visibilitat més baixa al nivell del terra. Les temperatures es mantenen elevades durant tot l'any. Les temperatures altes mitjanes a l'estiu solen superar els 40 ° C (104 ° F) a baixes cotes i fins i tot poden elevar-se fins als 48 ° C (118 ° F) a elevacions extremadament baixes, especialment al llarg del golf Pèrsic, a prop del nivell del mar. Les temperatures mitjanes baixes a l'estiu es mantenen altes, superant els 20 ° C (68 ° F) i, de vegades, superant els 30 ° C (86 ° F) a les regions més meridionals. Les temperatures altes rècord són superiors als 50 ° C (122 ° F) a gran part del desert, degut en part a una elevació molt baixa.
Flora[modifica]
L'ecoregió del desert àrab té aproximadament 900 espècies de plantes.
El Rub'al-Khali té una diversitat florística molt limitada. Només hi ha 37 espècies vegetals, 20 registrades al cos principal de les sorres i 17 al voltant dels marges exteriors. D'aquestes 37 espècies, una o dues són endèmiques. La vegetació és molt difusa però distribuïda de manera uniforme, amb algunes interrupcions de dunes estèrils properes.
Algunes plantes típiques són Calligonum crinitum als vessants de les dunes, Cornulaca arabica , Salsola stocksiï i Cyperus conglomeratus. Altres espècies esteses són Dipterygium glaucum, Limeum arabicum i Zygophyllum mandavillei. Es troben molt pocs arbres excepte al marge exterior (típicament Acacia ehrembergiana i Prosopis cineraria). Altres espècies són un Calligonum comosum i herbes anuals com la Danthonia forçkalliï.
Fauna[modifica]
El desert àrab té 102 espècies de mamífers autòctons. Entre els mamífers nadius s'inclouen l'òrix d'Aràbia (Oryx leucoryx), la gasela de sorra (Gazella marica), la gasela d'Aràbia (Gazella gazella), l'íbex de Núbia (Capra nubiana), el llop àrab (Canis lupus arabs), la hiena ratllada (Hyaena hyaena), el caracal ( Caracal caracal), gat de la sorra (Felis margarita), la guineu vermella (Vulpes vulpes) i la llebre del Cap (Lepus capensis).
En èpoques passades hi havia el guepard asiàtic[8] i el lleó asiàtic.[9]
L'ecoregió alberga 310 espècies d'ocells.[10][11]
Persones, llengua i cultures[modifica]
La zona alberga diverses cultures, llengües i pobles diferents, amb l'Islam com a fe predominant. El grup ètnic més important de la regió són els àrabs, que tenen com a llengua principal l'àrab.
Assentaments[modifica]
Al centre del desert es troba Riad, la capital de l'Aràbia Saudita, amb més de 7 milions d'habitants. Altres ciutats grans, com Dubai, Abu Dhabi o la ciutat de Kuwait, es troben a la costa del golf Pèrsic.
Recursos naturals[modifica]
Els recursos naturals disponibles al desert d'Aràbia inclouen petroli, gas natural, fosfats i sofre.
Referències[modifica]
- ↑ «Desert d'Aràbia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Giustiniani, F. El nuevo Atlas Universal abreviado (en castellà). J.Certa, 1755, p. 237.
- ↑ Adams, E. The Geographical Word-expositor; Or, Names and Terms Occurring in the Science of Geography, Etymologically and Otherwise Explained ...: For the Use of Schools. Longman, Brown, Green, Longmans & Roberts, 1856, p. 13.
- ↑ Ptolemaeus, C. Geographia universalis, vetus et nova, complectens. Claudii Ptolemaei Alexandrini Ennarationis libros VIII. (en llatí). Henricus Petrus, 1545, p. 3-PP6.
- ↑ Playfair, R.L.. A History of Arabia Felix Or Yemen, from the Commencement of the Christian Era to the Present Time: Including an Account of the British Settlement of Aden. Education Society's Press, 1859, p. 3.
- ↑ Compendio de geographia universal: contendo a descripçao particular de todas as Regiões do Mundo conhecido, e com especialidade do Imperio do Brasil (en portuguès). Laemert, 1835, p. 1-PA31.
- ↑ Cortès, J. Fisonomia y varios secretos de naturaleza: contiene cinco tratados de materias diferentes (en castellà). por Pablo Campins, 1662, p. 135.
- ↑ Harrison, D. L.. «Genus Acinonyx Brookes, 1828». A: The mammals of Arabia. Volume II: Carnivora, Artiodactyla, Hyracoidea. London: Ernest Benn Limited, 1968, p. 308–313.
- ↑ Heptner, V. G.; Sludskii, A. A.. «Lion». A: Mlekopitajuščie Sovetskogo Soiuza. Moskva: Vysšaia Škola. Washington DC: Smithsonian Institution and the National Science Foundation, 1992, p. 83–95. ISBN 978-90-04-08876-4.
- ↑ Niebuhr, C. Travels Through Arabia and Other Countries in the East: Performed by M. Niebuhr, ... Translated by Robert Heron. With Notes by the Translator; and Illustrated with Engravings. In Two Volumes. R. Morison junior, 1799, p. 17.
- ↑ The Atlas of Global Conservation. Jonathan M. Hoekstra, Jennifer L. Molnar, Michael Jennings, Carmen Revenga, Mark D.Spalding, Timothy M. Boucher, James C. Robertson, and Thomas J. Heibel, with Katherine Ellison