Melquita
Un melquita és un membre de les comunitats cristianes del Pròxim Orient que, davant de les lluites cristològiques entorn del monofisisme, seguiren les indicacions del concili de Calcedònia i al mateix emperador. Precisament, el nom melquita prové del siríac ‘mlek’, ‘malko’, "rei". Més endavant, aquests cristians adoptaren també el ritu bizantí, primer en llengua siríaca -a Síria i a Palestina-, posteriorment en grec i, finalment, majoritàriament, en àrab. Generalment s'anomenen melquites als catòlics d'aquesta tradició, més que no pas per als cristians ortodoxos.[1]
Referències[modifica]
- ↑ «.xml Melquita». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 gener 2021].