Altiplà Iranià
| Tipologia | altiplà |
|---|---|
|
|
|
| 36° 17′ 00″ N, 59° 03′ 00″ E / 36.283333°N,59.05°E | |
 |
|
L'altiplà iranià,[1][2] és una formació geològica d'Àsia Occidental i Àsia Central. Forma part de la Placa euroasiàtica i té les Muntanyes Zagros a l'oest, la Mar Càspia i Kopet Dag al nord, l'estret d'Ormuz i el Golf Pèrsic al sud i el Riu Indus a l'est de Pakistan.
Com a regió històrica inclou la Pàrtia, la Mèdia, Persis i alguns territoris més que ja no pertanyen a l'actual Iran.[3] El vessant oriental de les Muntanyes Zagros hi pot ser inclòs. L'Encyclopædia Britannica n'exclou les parts baixes de "Khuzestan"[4] i caracteritza Elam com la zona que va de "la regió des de la Plana mesopotàmica a l'Altiplà iranià".[5]
Des del Caspi a Baluchistan, l'altiplà iranià té una llargada d'uns 2.000 km. Engloba la major part d'Iran, Afghanistan i Pakistan parts de l'oest del riu Indus i una zona del quadrilàter que formen les ciutats de Tabriz, Shiraz, Peshawar i Quetta que ocupen uns 3.700.000 km². Malgrat que sigui anomenat un "altiplà", està lluny de ser una plana i conté diverses serralades de muntanys, el cim més alt és el Damavand a la serralada Alborz amb 5.610 m, i la conca de Lut a l'est de Kerman està per sota dels 300 m d'altitud.
Geologia[modifica | modifica el codi]
L'altiplà es va formar geològicament per acrecióde terrenys del continent Gondwana entre la plataforma de Turan al nord i la part més avançada dels Zagros, la zona de sutura entre la placa aràbiga que es mou cap al nord i el continent euro-asiàtic. És una regió geològicament ben estudiada encara que la major part de les reserves de petroli iranià no es troben en l'altiplà.
Geografia[modifica | modifica el codi]
Les seves serralades es poden dividir en cinc subregions principals:[6] L'altiplà iranià nord-oest amb les muntanyes Pontus i Taurus, té unes temperatures més extremes i major pluviometria que la resta de l'altiplà. Aquesta regió es coneix com l' Anti-Taurus, i l'altitud mitjana dels seus cims ultrapassa els 3.000 metres. El Mont Ararat, amb 5.137 metres és el més alt de Turquia. El Llac Van es troba a 1.546 metres d'altitud.
Serralades de muntanyes[modifica | modifica el codi]
- Serralades iranianes del nord-oest
- Sabalan 4.811 m
- Alborz
- Damavand 5.610 m
- Serralades iranianes centrals
- Kūh-e Hazār 4.500 m
- Kuh-e Jebal Barez
- Serralades iranianes orientals
- Kopet Dag
- Kuh-e Siah Khvani 3.314 m 36° 17′ N, 59° 3′ E / 36.283°N,59.050°E
- Serralades iranianes d'Eshdeger
- Kopet Dag
- Afghanistan
- Muntanyes Sulaiman
Pakistan occidental
Rius i planes[modifica | modifica el codi]
Referències[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Altiplà Iranià |
- ↑ Robert H. Dyson. The archaeological evidence of the second millennium B.C. on the Persian plateau. ISBN 0-521-07098-8.
- ↑ James Bell. A System of Geography, Popular and Scientific. Archibald Fullarton, 1832, p. 7,284,287,288.
- ↑ Old Iranian Online, University of Texas College of Liberal Arts (retrieved 10 February 2007)
- ↑ s.v. "ancient Iran"
- ↑ s.v. "Elamite language"
- ↑ Plantilla:Cite peakbagger
- Y. Majidzadeh, Sialk III and the Pottery Sequence at Tepe Ghabristan. The Coherence of the Cultures of the Central Iranian Plateau, Iran 19, 1981, 141-46.
|
Coord.: 36° 17′ 00″ N, 59° 03′ 00″ E / 36.283333°N,59.05°E
