Ductilitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esquema de la resposta d'una barra cilíndrica de metall a una força de tracció de sentit oposat als seus extrems. (a) Fractura fràgil. (b) Fractura dúctil. (c) Fractura totalment dúctil.

La ductilitat és una propietat físico-mecànica dels materials. És la capacitat que té un material de deformar-se plàsticament. La ductilitat és la propietat que presenten alguns metalls i aliatges quan, sota l'acció d'una força, poden deformar-se sense trencar-se permetent obtenir filferros o fils. Als metalls que presenten aquesta propietat se'ls denomina dúctils. Hi ha metalls com l'alumini, el níquel, l'acer, el coure, l'argent i l'or que tenen una gran ductilitat.

En altres termes, un material és dúctil quan la relació entre l'allargament longitudinal produït per una tracció i la disminució de la secció transversal és molt elevada. En l'àmbit de la metal·lúrgia s'entén per metall dúctil aquell que sofreix grans deformacions abans de trencar-se, sent l'oposat al metall fràgil, que es trenca sense tot just deformació. No ha de confondre's dúctil amb tou, ja que la ductilitat és una propietat que com a tal es manifesta una vegada que el material està suportant una força considerable; això és, mentre la càrrega sigui petita, la deformació també ho serà, però arribat a cert punt el material cedeix, deformant-se en molta major mesura del que ho havia fet fins llavors però sense arribar a trencar-se.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]