Fanerozoic

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Era Període Sèrie Edat (Ma)
Fanerozoic Cenozoic Quaternari Holocè 0,0117
Plistocè 2,58
Neogen Pliocè 5,333
Miocè 23,03
Paleogen Oligocè 33,9
Eocè 56,0
Paleocè 66,0
Mesozoic Cretaci Superior 100,5
Inferior ~145,0
Juràssic Superior 163,5 ± 1,0
Mitjà 174,1 ± 1,0
Inferior 201,3 ± 0,2
Triàsic Superior ~237
Mitjà 247,2
Inferior 251,902 ± 0,024
Paleozoic Permià Lopingià 259,1 ± 0,5

El Fanerozoic[1] és un dels eons en els quals es divideix el temps geològic. S'estén des del final de l'eó Proterozoic, fa 541 ± 1,0 milions d'anys (Ma), fins a l'actualitat. Es tracta de l'únic eó de la història de la Terra en el qual hi ha hagut vida animal i vegetal abundant. El seu nom deriva de les paraules gregues φανερός i ζωή, que juntes signifiquen 'vida visible', car anteriorment es creia que la vida havia sorgit durant el Cambrià, el primer període d'aquest eó. El Fanerozoic se subdivideix en tres eres diferents: el Paleozoic, el Mesozoic i el Cenozoic.

El temps que abasta el Fanerozoic comença amb el sorgiment aparentment ràpid de molts fílums d'animals, seguit successivament per la seva evolució en una gran diversitat de formes, l'aparició i el desenvolupament de plantes complexes, l'evolució dels peixos, el sorgiment dels insectes i els tetràpodes i el desenvolupament de la fauna i flora actuals. Les plantes terrestres aparegueren cap al principi del Fanerozoic. Durant aquest eó, els continents, impulsats per forces tectòniques, s'ajuntaren en un únic supercontinent conegut com a «Pangea», que posteriorment es fragmentà en els continents actuals.

Estudis[modifica]

Evolució de la biodiversitat (a escala de gènere) durant el Fanerozoic. La caiguda en picat de la biodiversitat de 252 Ma correspon al límit P-T i la de 66 Ma al límit K-Pg.

Al segle XVIII es dugueren a terme els primers estudis per a conèixer la història de la Terra a partir de les roques i els fòssils que contenen els estrats. Havent investigat formacions properes a Oxford, el geòleg britànic William Smith s'adonà que cada estrat tenia fòssils diferents.[2] Cap a aquella època, Georges Cuvier arribà a la mateixa conclusió basant-se en les seves observacions de la conca de París. La presència de fòssils diferents a cada estrat convencé Cuvier que «a cada edat s'extingeixen organismes i se'n creen de nous».[3][4] La teoria del catastrofisme, postulada per Cuvier, defensava que en el passat s'havien produït grans canvis en els organismes que vivien a la Terra com a conseqüència de catàstrofes, en contrast amb la teoria de l'actualisme, avançada per Charles Lyell, que sosté que els processos naturals que actuaven en el passat són els mateixos que actuen en el present. Aquesta última teoria és àmpliament acceptada avui en dia, mentre que el catastrofisme ha quedat marginat.[3]

Durant el segle XIX, els científics anaren ampliant els seus coneixements sobre el passat geològic gràcies al descobriment de nombrosos fòssils. El 1840, el britànic John Phillips el dividí en Paleozoic, Mesozoic i Cenozoic. A grans trets, aquesta divisió encara es fa servir avui en dia.[5]

Referències[modifica]

  1. «Fanerozoic». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Kawakami, 2000, p. 30.
  3. 3,0 3,1 Kawakami; Tojo, 2009, p. 258.
  4. Kawakami, 2000, p. 31.
  5. Entrada «John Phillips (1800–74)» a: Maltman, A. Geological maps: An Introduction (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012. ISBN 978-1-4684-6662-1. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fanerozoic Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Kawakami, S. 生命と地球の共進化 (en japonès). 日本放送出版協会, 2000. ISBN 978-4-14-001888-0. 
  • Kawakami, S; Tojo, B. 図解入門最新地球史がよくわかる本: 「生命の星」誕生から未来まで (en japonès). 秀和システム, 2009. ISBN 9784798024356.