Charles Lyell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSir Modifica el valor a Wikidata
Charles Lyell

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 novembre 1797 Modifica el valor a Wikidata
Angus (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 febrer 1875 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaabadia de Westminster (1875–) Modifica el valor a Wikidata
President de la Societat Geològica de Londres
1849 – 1851
← Henry De la BecheWilliam Hopkins →
President de la Societat Geològica de Londres
1835 – 1837
← George Bellas GreenoughWilliam Whewell → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióExeter College - Master of Arts (1816–1821) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeologia i arqueologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciógeòleg, paleontòleg, professor d'universitat, advocat, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLincoln's Inn (1820–)
King's College de Londres, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Influències en
Obra
Obres destacables
Altres
TítolBaronet Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMary Horner (1832–) Modifica el valor a Wikidata
ParesCharles Lyell Modifica el valor a Wikidata  i Frances Smith (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansHenry Lyell (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 9564 Project Gutenberg: 1297 Modifica el valor a Wikidata

Charles Lyell (Kinnordy, Escòcia, 14 de novembre del 1797 - Londres, 22 de febrer del 1875)[1][2] va ser un científic escocès, un dels creadors de la moderna geologia i molt influent en el pensament científic general i en la branca de l'uniformisme en particular.

Era fill d'un botànic que l'orientà a l'estudi de la natura. Tanmateix, Lyell va estudiar lleis a Oxford i acabà aquests estudis el 1816, però va dirigir els seus afanys a la geologia. El 1831, va publicar la primera edició de la fonamental obra Principis de geologia, un dels llibres que van influir més en la concepció de la teoria de l'evolució per selecció natural del seu amic Charles Darwin, en què establia que el present és la clau del passat. Cap al 1840, va viatjar per Europa (el Pirineu, Sicília...) i els Estats Units i el Canadà. Va centrar els seus estudis en l'estratigrafia, el vulcanisme, les glaciacions i la paleontologia.

Va morir el 1875 i, com a home il·lustre, va ser enterrat a l'abadia de Westminster. Més modernament, també se li ha dedicat el nom d'un cràter de Mart.

Obra[modifica]

Il·lustració de Principles of Geology

Principis de la geologia, publicada entre 1830 i 1833 en diversos volums, és la seva obra més destacada. Segons la tesi uniformista, ja formulada per James Hutton, el pare de la geologia moderna, la Terra s'hauria format lentament al llarg d'extensos períodes i a partir de les mateixes forces físiques que avui regeixen els fenòmens geològics (uniformisme): erosió, terratrèmols, volcans, inundacions, etc. Aquesta idea s'oposa al catastrofisme, tesi segons la qual la Terra hauria estat modelada per una sèrie de grans catàstrofes en un temps relativament curt.

Altres obres escrites per Lyell són:

Referències[modifica]

  1. «Charles Lyell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Asimov, Isaac. «Lyell, Charles». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 272. ISBN 8429270043.