Datació radiomètrica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La datació radiomètrica és un procediment tècnic emprat per a determinar l'edat absoluta de roques, minerals i restes orgàniques. En els tres casos s'analitzen les proporcions d'un isòtop pare i un isòtop fill dels quals es coneix la seva semivida.[1]

La datació per carboni basada en la desintegració de l'isòtop de carboni 14 és comunament utilitzada per a datació de restes orgàniques relativament recents.[2] L'isòtop utilitzat depèn de l'antiguitat de les roques o restes que es vulguin datar. Per exemple, per restes orgàniques de fins a 60.000 anys s'usa el carboni-14,[3] però per roques de milions d'anys es fan servir altres isòtops de semivida més llarga.[4]

Altres mètodes de datació radiomètrica són:

Referències[modifica]

  1. «PALEONTOLOGIA: Geocronologia - Mètodes de datació geològica». [Consulta: 16 novembre 2018].
  2. «Que es el carbono, Metodo del carbono 14, C14 datación» (en es), 02-06-2015. [Consulta: 10 abril 2019].
  3. «La datación radiométrica». [Consulta: 10 abril 2019].
  4. «datació radiomètrica | All you need is Biology» (en ca). [Consulta: 16 novembre 2018].
  5. «NUPEX». [Consulta: 15 abril 2019].

Vegeu també[modifica]