Teràpsids

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuTeràpsids
Therapsida
Pristeroognathus DB.jpg
Il·lustració de Pristerognathus, un teràpsid terocèfal
Període
Permià – recent
Estat de conservació
Fossils-icon.png Fòssil
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumChordata
ClasseSynapsida
OrdreTherapsida
Robert Broom, 1905
Clades
Modifica les dades a Wikidata

Els teràpsids (Therapsida) són un ordre de sinàpsids. Tradicionalment, els sinàpsids han estat considerats com a rèptils i coneguts com a «rèptils mamiferoides». Tanmateix, actualment se'ls considera filogenèticament més propers als mamífers i se'ls classifica com a tàxon germà dels sauròpsids (o rèptils en sentit estricte). De fet, quan el terme «teràpsid» s'utilitza cladísticament, també inclou els mamífers, que descendeixen dels teràpsids cinodonts. Tots els llinatges de teràpsids no mamífers estan extints; els últims teràpsids no mamífers s'extingiren a principis del Cretaci.

Tenien postura quadrúpeda i alimentació carnívora o herbívora, segons les espècies. Van proliferar durant el Paleozoic (sent dominants durant el període Permià) i el Mesozoic (entre 250 i 190 milions d'anys enrere).

Característiques[modifica]

Els terápsidos van desenvolupar un paladar secundari, derivat d'expansions laterals dels ossos premaxilars, maxil·lars, palatins i pterigoides; les dents es van diferenciar per a funcions diverses i els ossos de la mandíbula, excepte el dentari, es van reduir gradualment. Les falanges de mans i peus van aconseguir la fórmula mamiferoide de 2 · 3 · 3 · 3 · 3.[1]

Els teriodonts de començaments del Triàsic van assolir a un tipus d'organització molt semblant al dels mamífers; la fossa temporal es va fer cada vegada més àmplia, probablement per permetre l'acomodació dels grans músculs de la mandíbula, apropant-se molt a l'òrbita ocular i, finalment, la pròpia barra postorbitària va arribar a ser incompleta, originant la condició típica dels mamífers, en què l'òrbita i la fossa temporal estan fusionades.[1]

Al maxil·lar d'algunes espècies s'observen forats que suggereixen el pas de nervis i vasos sanguinis cap a la musculatura facial, la qual cosa és una característica exclusiva dels mamífers que manca en els altres vertebrats.[1]

Taxonomia[modifica]


Filogènia[modifica]

Synapsida 
 Sphenacodontia 

Sphenacodontidae


 Therapsida 

?Tetraceratops



 Biarmosuchia 

Eotitanosuchidae



?Phthinosuchidae



 Eutherapsida 
 Dinocephalia 

Anteosauria



Tapinocephalia



 Neotherapsida 
 Anomodontia 

Dromasauria


 Dicynodontia 
 Cynodontia 

Mammalia





 Theriodontia 
 Gorgonopsia 

Lycaenops



Inostrancevia



 Eutheriodontia 
 Therocephalia 
 Eutherocephalia 

Bauria












Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Young, J. Z. 1977. La vida de los vertebrados. Editorial Omega, Barcelona, 660 pp. ISBN 84-282-0206-0
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Teràpsids