Zircó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de mineralZircó
Zircon-216658.jpg
Cristall de zircó provinent de Harchu, vall d'Astor, Districte d'Astor, Pakistan
Fórmula química ZrSiO4 (silicat de zirconi)
Epònim or, color i Composició
Localitat tipus Arendal
Classificació
Categoria silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.AD.30
Nickel-Strunz 9a ed. 9.AD.30
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/A.09
Dana 51.5.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí tetragonal; 4/m 2/m 2/m
Grup espacial space group 141
Color marró, vermell, groc, verd, negre, incolor
Duresa 7,5
Lluïssor adamantina
Color de la ratlla blanca
Densitat 4.6–4.7
Índex de refracció nω=1.967 - 2.015 nε=1.920 - 1.960
Birefringència δ=0.047 - 0.055
Fluorescència
Impureses comunes Hf, Th, U, REE, O, H, H2O, Fe, Al, P
Mineral radioactiu Radioactive.svg
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i published before 1959
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

El zircó és un mineral que pertany a la classe dels silicats (nesosilicats). La seva fórmula química és ZrSiO4. Gairebé sempre conté entre un 1% i un 4% d'hafni. L'estructura de cristal·lització del zircó és tetragonal. El color natural del zircó varia entre groc-daurat, vermell, marró, verd o incolor. Els exemplars incolors que presenten qualitat de gemma són un substitut popular del diamant. Es considera el mineral més antic de la Terra.

El zircó acostuma a contenir traces d'urani, tori i plom i, al sobreviure molt bé al procés geològic, conté un ric registre de processos geològics i pot servir per datar amb gran precisió. El descobriment de zircons a l'illa Maurici van servir per confirmar el descobriment del continent Maurícia, una part de la desintegració del supercontinent Gondwana que va tenir lloc fa 200 milions d’anys i que va donar lloc a la formació d’Àfrica, l’Índia, Austràlia, Sud-amèrica i l’Antàrtida.[2]

Als territoris de parla catalana se n'ha trobat zircó al Cap de Creus, a la localitat de Cadaqués (Alt Empordà, Girona), a Balaguer (Noguera, Lleida), a Arsèguel (Alt Urgell, Lleida), a Vimbodí (Conca de Barberà, Tarragona), a Sant Jaume d'Enveja (Montsià, Tarragona), a la pedrera Los Arenales (Torás, Castelló), i als següents indrets de la Catalunya Nord: al massís de l'Agly, a Argelers de la Marenda, a Cotlliure, a Cornellà de la Ribera, a El Barcarès, a Prats de Molló-la Presta, a Sant Feliu d'Avall i a Santa Maria la Mar.[1][3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Zircon» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2017].
  2. Duarte, Clara «Troben un nou continent sota l’illa Maurici». Sapiens.cat, 02-02-2017 [Consulta: 2 febrer 2017].
  3. Font, Joan «Zircó, brookita i anatasa d'Arsèguel, Alt Urgell, Lleida». Infominer, 67, 2016, pàg. 4.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

  • Zircaloy, aliatge de zirconi dissenyat per fer certs elements de les centrals nuclears.
  • Zircònia o diòxid de zirconi cúbic, obtingut artificialment per a fer gemmes.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zircó Modifica l'enllaç a Wikidata