Zircó

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
No s'ha de confondre amb diòxid de zirconi.
Infotaula de mineralZircó
Zircon-216658.jpg
Cristall de zircó provinent de Harchu, vall d'Astor, Districte d'Astor, Pakistan
Fórmula química ZrSiO4 (silicat de zirconi)
Epònim or i color
Localitat tipus Arendal
Classificació
Categoria silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.AD.30
Nickel-Strunz 9a ed. 9.AD.30
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/A.09
Dana 51.5.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí tetragonal; 4/m 2/m 2/m
Grup espacial space group 141 Tradueix
Color marró, vermell, groc, verd, negre, incolor
Duresa 7,5
Lluïssor adamantina
Color de la ratlla blanca
Densitat 4.6–4.7
Índex de refracció nω=1.967 - 2.015 nε=1.920 - 1.960
Birefringència δ=0.047 - 0.055
Fluorescència
Impureses comunes Hf, Th, U, REE, O, H, H2O, Fe, Al, P
Mineral radioactiu Radioactive.svg
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i publicat abans de 1959
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

El zircó és un mineral que pertany a la classe dels silicats (nesosilicats). La seva fórmula química és ZrSiO4. Gairebé sempre conté entre un 1% i un 4% d'hafni. L'estructura de cristal·lització del zircó és tetragonal. El color natural del zircó varia entre groc-daurat, vermell, marró, verd o incolor. Els exemplars incolors que presenten qualitat de gemma són un substitut popular del diamant. Es considera el mineral més antic de la Terra.

El zircó acostuma a contenir traces d'urani, tori i plom i, al sobreviure molt bé al procés geològic, conté un ric registre de processos geològics i pot servir per datar amb gran precisió. El descobriment de zircons a l'illa Maurici van servir per confirmar el descobriment del continent Maurícia, una part de la desintegració del supercontinent Gondwana que va tenir lloc fa 200 milions d’anys i que va donar lloc a la formació d’Àfrica, l’Índia, Austràlia, Sud-amèrica i l’Antàrtida.[2]

Als territoris de parla catalana se n'ha trobat zircó al Cap de Creus, a la localitat de Cadaqués (Alt Empordà, Girona), a Balaguer (Noguera, Lleida), a Arsèguel (Alt Urgell, Lleida), a Vimbodí (Conca de Barberà, Tarragona), a Sant Jaume d'Enveja (Montsià, Tarragona), a la pedrera Los Arenales (Torás, Castelló), i als següents indrets de la Catalunya Nord: al massís de l'Agly, a Argelers de la Marenda, a Cotlliure, a Cornellà de la Ribera, a El Barcarès, a Prats de Molló-la Presta, a Sant Feliu d'Avall i a Santa Maria la Mar.[3]

Etimologia[modifica]

El nom en deriva probablement de la paraula àrab zarqun que significa ‘cinabri’ o de la paraula persa zargun, ‘daurat’. El zircó groguenc, incolor o fumat s'anomena «jargó».[4] [5]El nom «jacint» solia emprar-se [6] per les pedres roig-marronoses.[7][8] (Anglès jargoon; francès jargon; castellà jergón; portuguès jargoon[9])

Referències[modifica]

  1. «Zircon» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2017].
  2. Duarte, Clara «Troben un nou continent sota l’illa Maurici». Sapiens.cat, 02-02-2017 [Consulta: 2 febrer 2017].
  3. Font, Joan «Zircó, brookita i anatasa d'Arsèguel, Alt Urgell, Lleida». Infominer, 67, 2016, pàg. 4.
  4. «Merriam Webster Dictionary» (en anglès). Merriam-Webster. [Consulta: 7 octubre 2018].
  5. «Dictionnaire-Sensagent» (en francès). Sensagent : Encyclopédie en ligne. [Consulta: 7 octubre 2018].
  6. «Ecu-Red» (en castellà). Enciclopèdia col·laborativa en línia. [Consulta: 7 octubre 2018].
  7. Gems and Gemstones: Timeless Natural Beauty of the Mineral World (en en). 2009. University of Chicago Press, p. 166 de 369. ISBN 9780226305110. 
  8. Diccionario de la lengua española (en castellà). 23. Espasa. ISBN 978-84-670-4189-7. 
  9. «CATEGORIA GRAMATICAL DE ZIRCÃO» (en portuguès). Educalingo. [Consulta: 7 octubre 2018].

Vegeu també[modifica]

  • Zircaloy, aliatge de zirconi dissenyat per fer certs elements de les centrals nuclears.
  • Zircònia o diòxid de zirconi cúbic, obtingut artificialment per a fer gemmes.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zircó Modifica l'enllaç a Wikidata