Riacià
| Supereó | Eó | Era | Període | EGL |
|---|---|---|---|---|
| Precambrià | Proterozoic | Neoproterozoic | Ediacarià (~ 635 Ma) |  |
| Criogenià (850 Ma) |  | |||
| Tonià (1.000 Ma) | | |||
| Mesoproterozoic | Estenià (1.200 Ma) | | ||
| Ectasià (1.400 Ma) | | |||
| Calimmià (1.600 Ma) | | |||
| Paleoproterozoic | Estaterià (1.800 Ma) | | ||
| Orosirià (2.050 Ma) | | |||
| Riacià (2.300 Ma) | | |||
| Siderià (2.500 Ma) | | |||
| Arqueà | Neoarqueà (2.800 Ma) | | ||
| Mesoarqueà (3.200 Ma) | | |||
| Paleoarqueà (3.600 Ma) | | |||
| Eoarqueà (4.000 Ma) | | |||
| Hadeà (~ 4.600 Ma) | ||||
El Riacià és el segon període geològic de l'era del Paleoproterozoic. S'estén entre fa 2.300 milions i 2.050 milions d'anys. En lloc de basar-se en l'estratigrafia, aquestes dates estan definides cronològicament.
El nom deriva de l'ètim grec ríax ('corrent de lava').[1] Els oceans riacians estan marcats per l'augment d'elements tòxics com l'arsènic fruit dels processos geològics. Això no impedí la proliferació de bacteris i probablement les primeres algues.
El complex de Bushveld i altres excursions similars tenen el seu origen en aquest període. Es creu que les primeres cèl·lules eucariotes es van desenvolupar al mateix temps.
La glaciació huroniana arribà a la seva fi a finals del Riacià.
Referències[modifica]
- ↑ «Vocabulari de l'escala dels temps geològics». Institut Geològic de Catalunya. [Consulta: 23 novembre 2013].