Terra bola de neu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Banchisa (Alaska).
La superfície terrestre deuria tenir una aparença similar durant la glaciació anomenada "Snowball Earth"

La hipòtesi de la Terra bola de neu (en anglès, Snowball Earth)[1] fa referència als efectes que una grandiosa glaciació va provocar sobre tot el planeta, la més gran que mai ha ocorregut a la Terra, almenys del què es dedueix dels registres de dades que ens han arribat. La glaciació va iniciar-se a finals de Proterozoic, fa aproximadament uns 700 milions d'anys, i es creu que va provocar una gran extinció en massa.

Aquesta teoria intenta donar explicació als dipòsits glacials sedimentaris que s'han trobat en latituds tropicals, i que es van acumular durant el període Criogenià (850 a 630 milions d'anys), i també d'altres trets enigmàtics que s'han trobat en el registre geològic del Criogenià.

Segons les teories actuals, la causa d'aquesta gran glaciació cal buscar-les en la formació d'un supercontinent, Rodínia, localitzat en la zona de l'equador terrestre. La seva superfície estava constituïda principalment de roca granítica, mentre que un mar ple de vida ocupava la resta de la superfície de la Terra. L'activitat biològica i geològica, activades per un clima humit als continents i uns extensos mars càlids i poc profunds, va fer baixar molt el nivell de diòxid de carboni de l'atmosfera, de manera que l'efecte hivernacle que produeix es va reduir baixant les temperatures i formant-se extensos casquets glacials.[2] Com que el gel reflecteix la radiació solar molt més que els oceans, va augmentar l'albedo de la Terra prou com perquè les temperatures baixessin encara més i el gel seguís avançant fins a cobrir tot el planeta.[2]

Durant els episodis de bola de neu la capa de gel i la manca de precipitacions aturen els mecanismes que retiren diòxid de carboni de l'atmosfera, com la fotosíntesi i la carbonatació del minerals meteoritzats, de manera que el CO2 alliberat per les erupcions volcàniques de manera lenta però contínua al llarg de milions d'anys que dura l'episodi es va acumulant a l'atmosfera fins a assolir nivells prou elevats com per provocar un efecte hivernacle que fa pujar la temperatura fins a fondre el gel.[2]

Posteriorment a la formulació de la teoria de la Terra bola de neu han aparegut diferents estudis que semblen contradir-la, i reduir significativament l'abast de la glaciació que suposaren aquests episodis. Entre els arguments esgrimits hi ha el que el registre geològic no confirma una aturada total de l'activitat biològica en aquests períodes,[3] sinó que més aviat sembla indicar que es va mantenir una important activitat fotosintètica.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kirschvink, J.L.. «Late Proterozoic low-latitude global glaciation: The snowball Earth». A: Schopf, JW, and Klein, C.. The Proterozoic Biosphere: A Multidisciplinary Study. Cambridge University Press, Cambridge, 1992, p. 51-52. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Hoffman, P., Schrag. D. La Tierra, una bola de nieve. Investigación y Ciencia. Num. 282 (març del 2000). (castellà)
  3. Staedter, T. Snowball Earth Theory Comes Under Fire. a la web de Scientific American. 30 de setembre de 2005 (anglès)
  4. Leutwyler, K. New Data Kicks Up 'Snowball Earth' Fight. a la web de Scientific American. 5 de desembre de 2001 (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Terra bola de neu Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]