Campanià
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Període | Sèrie | Estatge | Edat (Ma) | |
|---|---|---|---|---|
| Paleogen | Paleocè | Danià | més recent | |
| Cretaci | Superior | Maastrichtià | 65,5–70,6 | |
| Campanià | 70,6–83,5 | |||
| Santonià | 83,5–85,8 | |||
| Coniacià | 85,8–89,3 | |||
| Turonià | 89,3–93,5 | |||
| Cenomanià | 93,5–99,6 | |||
| Inferior | Albià | 99,6–112,0 | ||
| Aptià | 112,0–125,0 | |||
| Barremià | 125,0–130,0 | |||
| Hauterivià | 130,0–136,4 | |||
| Valanginià | 136,4–140,2 | |||
| Berriasià | 140,2–145,5 | |||
| Juràssic | Superior | Titonià | més antic | |
| Subdivisió del sistema Cretaci segons IUGS, el juliol del 2009. | ||||
El campanià, de la regió de la Champagne charentaise (Charente Marítim, França),[1] és un estatge faunístic del Cretaci superior. Comprèn el període entre fa 83,5 ± 0,7 milions d'anys i fa 70,6 ± 0,6 milions d'anys.
Sinònim del Campanià, l'Aaquenià, amb calcàries de color blanc, s'hi troba ben representat a Eivissa.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campanià  |
- ↑ Coquand, Henri. Conseil général de la Charente. Description physique, géologique, paléontologique et minéralogique du département de la Charente, 1858.
- ↑ Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera, Aaquenià
