Cup (enologia)

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Trull de Rin de la Carrasca

Cup és un recipient sobre el qual es trepitja el raïm i on el most que s'obté es va transformant en vi.[1] També és el local separat de la casa, destinat a la fabricació del vi,[2][3] l'edifici on es produeix.[4] Cup és sinònim de trull i de tina.[5] Antigament també es deia trull a la premsa de vi.[6]

En castellà equival a trujal[7] o lagar, que es pot traduir per trull o cup.[8]

Presència de cups per territoris[modifica]

Mallorca[modifica]

País Valencià[modifica]

Solana de Las Pilillas.

Solana de las Pilillas és un jaciment arqueològic d'un assentament d'època ibèrica al País Valencià del segle V a.C., considerat com el centre productor de vi més antic d'Espanya i declarat Bé d'Interès Cultural.[10] Aquest jaciment té sis cups excavats a la roca i dues piles a diferent nivell per produir vi.[11] Els cups i les piles estan elaborats sobre grans blocs de pedra calcària caiguts de les muntanyes. Se n'extreia el most del raïm, que després de fermentar es convertia en vi.[12]

Cultura popular al País Valencià[modifica]

Al País Valencià és coneguda la cançó Dansa del Trull d'Al Tall: Al compàs de la dansa, dansa del Trull van els grans esclafant-se, soltant lo suc, baixa als peus, corre a xorros el suc vermell, baixa als peus, no és la força del vi novell.[13]

Catalunya[modifica]

CAL FUSTEGUERES DE CLARET.

A Castelló d'Encús al Pallars Jussà elaboren vi amb trulls de pedra.[14] Aquests cups eren utilitzats pels monjos hospitalers del segle xii que van habitar la zona. El vi fermenta totalment en cups de pedra. El raïm es desrapa al celler i es transporta al cup (allunyat del celler), on el most es va transformant en vi.[15]

Al Bages, fa més de 100 anys, es van construir més de 100 tines externes, fetes de pedra seca i aïllades amb ceràmica vitrificada interiorment, per tal de poder explotar amb vinya zones allunyades de la casa.[16] Actualment s'ha recuperat la producció.[17]

Cal destacar-hi el cup de vi a l'interior de les edificacions annexes del Castell de Dusfort. En un nivell inferior al cos del cup, s'hi observen dues obertures circulars al paviment que podrien estar vinculades al cup.[18] També, a una masia del municipi d'Olius, El Vilar de Simosa, en la paret oest, hi ha un cup de vi, al que s'hi accedeix per una escala de pedra exterior.[19]

Al municipi de Torà a la comarca de la Segarra s'hi troben diversos exemples de cups. Possiblement la cisterna de la planta baixa de la masia El Soler de Puig-redon, sigui un cup reaprofitat.[20] Dins del mateix municipi, a La Casanova de Puig-redon hi ha un cup de vi a una edificació que està a un metre de la façana nord.[21] I a la masia de Puigcernau, les estructures adjuntes a la façana nord, actualment una terrassa, són les restes d'un trull de vi.[22] Una curiosa estructura quadrada podria ser un cup a la masia Les Feixes de Puig-redon.[23] També a la Segarra s'hi troba un cup de vi de gran bellesa, a uns 100 metres de la masia Pujol, al municipi de Torrefeta i Florejacs.[24]

Aragó[modifica]

Trull a Rin de la Carrasca, Ribagorça.

Trull a Rigin, Comtat de Ribagorça, datat al segle xi, actualment Rin de la Carrasca, centre geogràfic de la Ribagorça aragonesa.[25] Els habitants de Rin amb els de Pedrui, Carrasquer i El Camp van fundar La Pobla de Roda l'any 1276, però havien de mantenindre els cultius (com la vinya i els cereals) de les antigues explotacions.[26]

Altres llocs de l'estat espanyol[modifica]

Cup del segle IV La Senyora Blanca.

San Vicente de la Sonsierra és un municipi de La Rioja a la comarca d'Haro que destaca pels petits cups on es trepitjava el raïm i en alguns casos es premsava. El vi s'elaborava al costat de les vinyes. Els cups comptaven amb tres espais: en el més gran es pressionava el raïm amb els peus; en el segon reposaven les impureses i en el tercer es recollia el most.[27]

El cup de la Penya del Castillar, al municipi de Fariza de la província de Zamora a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, és una cavitat inclinada i excavada a la roca. Els raïms s'introduïen per un forat i es trepitjaven. Després, el most anava per un canal fins a un trull més petit, també excavat a la pedra a un nivell inferior, on es recollia.[28]

En la mateixa comunitat autònoma, a la província de Salamanca, en el municipi de San Esteban de la Sierra s'hi troben també trulls de vi. Són petites cavitats en roca, unes estructures disperses pel camp per a l'elaboració del vi.[29]

Altres exemples[modifica]

  • Cup o trull de vi a Israel. A la part inferior hi ha una cuba per a recollir el vi.
    Cup o trull de vi a Israel. A la part inferior hi ha una cuba per a recollir el vi.
  • Premsa a Nazaret.
    Premsa a Nazaret.
  • Cup de l'època talmúdica (100-400 DC)
    Cup de l'època talmúdica (100-400 DC)

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Enciclopèdia, 2004, p. 4.207.
  2. ↑ Diccionari, 1.998, p. 471.
  3. ↑ «cup». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. ↑ Diccionari de Sinònims, 2009, p. 1.111.
  5. ↑ Diccionari de Sinònims, 2009, p. 471.
  6. ↑ «Cup (enologia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ Diccionari Castellà-Català, 1.998, p. 1.293.
  8. ↑ Diccionari Castellà-Català, 1.998, p. 805.
  9. ↑ de Luna, J; i col «Arquitectura de Fora Vila Tom III» (pdf). Catàleg de béns immobles [Llucmajor], 2000, pàg. 27. Arxivat de l'original el 2014-01-04 [Consulta: 24 abril 2015]. Arxivat 2014-01-04 a Wayback Machine.
  10. ↑ Visita al yacimiento de vino las Pilillas de Requena
  11. ↑ El Consell pedirá a la Unesco que declare Patrimonio Mundial Las Pilillas de Requena
  12. ↑ «La Consellera de Cultura visita el yacimiento de Las Pilillas». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 24 abril 2015].
  13. ↑ Dansa del Trull
  14. ↑ «de vi amb trulls de pedra». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 24 abril 2015].
  15. ↑ Garcia Petit, Àngel: El vi a fons
  16. ↑ Recuperen al Bages l'elaboració de vi en tines de pedra seca
  17. ↑ Neix al Bages el primer vi elaborat en una tina de pedra seca al mig d'una vinya
  18. ↑ «Patrimoni Cultural». Diputació Barcelona.
  19. ↑ «El Vilar de Simosa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
  20. ↑ «Mas Soler». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
  21. ↑ «La Casanova de Puig-redon». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
  22. ↑ «Puigcernau». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
  23. ↑ «Les Freixes de Puig-redon». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
  24. ↑ «Pujol». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 gener 2017].
  25. ↑ «Iglesias, Manuel: Historia del Condado de Ribagorza». Arxivat de l'original el 2014-09-14. [Consulta: 24 abril 2015].
  26. ↑ L'Organització del Territori i les Dinàmiques Socials a Ribagorça. Universitat de Saragossa, pàg. 560
  27. ↑ «RUPESTRES Ruta del Vino Rioja Alta». Arxivat de l'original el 2015-04-23. [Consulta: 24 abril 2015].
  28. ↑ «DE LOS LAGARES RUPESTRES. Informació a la web de l'ajuntament de Fariza». Arxivat de l'original el 2013-06-22. [Consulta: 24 abril 2015].
  29. ↑ Ruta de los Lagares Rupestres. Informació a la web de l'ajuntament de San Esteban de la Sierra

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cup_(enologia)&oldid=30848611»