Àguila marcenca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuÀguila marcenca modifica
Circaetus gallicus modifica
Circaetus gallicus 02.JPG
modifica
Circaetus gallicus 01.JPG
Exemplar fotografiat a la Camarga (França).
Dades
Pes136 g (pes al naixement) modifica
Envergadura177 cm modifica
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22734216 modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereCircaetus
EspècieCircaetus gallicus modifica
(Gmelin, 1788)
Distribució
Circaetus gallicus distribution map.png
modifica
Àliga marcenca en vol.
Urpes de l'àliga marcenca.
Àguila marcenca
Exemplar dissecat.

L'àguila marcenca (Circaetus gallicus), anomenada àguila serpera al País Valencià,[1] és un ocell de l'ordre dels accipitriformes amb un cap arrodonit que recorda el duc.

Morfologia[modifica]

  • Mesura uns 63-69 cm i fa 185-195 cm d'envergadura alar.
  • El mascle pesa 1.100-2.000 g i la femella 1.300-2.700 g.[2]
  • Part inferior blanca, la superior bruna i la punta de les ales negra.
  • Cap gruixut, marronós, amb uns grans ulls gairebé frontals.
  • Ulls de color groc molt viu.
  • Els immadurs s'assemblen als adults però són més pàl·lids i tenen la nuca més blanca.
  • Té unes dures escates a les potes que li serveixen de protecció davant les possibles mossegades de les serps, que engoleix començant pel cap.

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

Circaetus gallicus - MHNT

Niu en arbres o arbusts, en plataformes que prepara amb branques seques i verdes (reutilitzen el mateix niu cada any). Cova un ou de color blanc durant 45 dies i el poll vola al cap de 75 dies més. Assoleix la maduresa sexual als 3-4 anys.

Alimentació[modifica]

Fonamentalment menja serps (80% de la seua dieta), llangardaixos, granotes, etc., i, de manera ocasional, petits mamífers de la grandària d'un conill. Molt rarament menja ocells o insectes grossos.

Distribució geogràfica[modifica]

N'hi ha a la península Ibèrica i és freqüent a tota l'Europa meridional, conca mediterrània, Rússia, Orient Pròxim, Índia, Pakistan i algunes illes d'Indonèsia.

Costums[modifica]

Conservació[modifica]

Les poblacions europees han patit una davallada en els darrers anys a conseqüència de certs canvis en les pràctiques agrícoles i en la gestió del territori on són presents.[4]

Observacions[modifica]

Pot arribar a viure 17 anys.

Referències[modifica]

  1. noms populars de les aus al País Valencià
  2. Descripció i hàbitat. (francès)
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 34. ISBN 84-315-0434-X
  4. Oiseaux.net. (francès)

Enllaços externs[modifica]