Àguila marcenca
Circaetus gallicus | |
---|---|
Dades | |
Pes | 136 g (pes al naixement) |
Envergadura | 177 cm |
Nombre de cries | 1 |
Període d'incubació de l'ou | 46 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22734216 |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Accipitriformes |
Família | Accipitridae |
Gènere | Circaetus |
Espècie | Circaetus gallicus Gmelin, 1788 |
Tipus taxonòmic | Circaetus |
Distribució | |
L'àguila marcenca[1] (Circaetus gallicus), anomenada àguila serpera o marcenc[2] al País Valencià,[3] és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae)[4][5] amb un cap arrodonit que recorda el duc. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[6]
Morfologia
[modifica]- Mesura uns 63-69 cm i fa 185-195 cm d'envergadura alar.
- El mascle pesa 1.100-2.000 g i la femella 1.300-2.700 g.[7]
- Part inferior blanca, la superior bruna i la punta de les ales negra.
- Cap gruixut, marronós, amb uns grans ulls gairebé frontals.
- Ulls de color groc molt viu.
- Els immadurs s'assemblen als adults però són més pàl·lids i tenen la nuca més blanca.
- Té unes dures escates a les potes que li serveixen de protecció davant les possibles mossegades de les serps, que engoleix començant pel cap.
Subespècies
[modifica]- Circaetus gallicus ferox
- Circaetus gallicus gallicus
- Circaetus gallicus heptneri
- Circaetus gallicus hypoleucos
Reproducció
[modifica]Niu en arbres o arbusts, en plataformes que prepara amb branques seques i verdes (reutilitzen el mateix niu cada any). Cova un ou de color blanc durant 45 dies i el poll vola al cap de 75 dies més. Assoleix la maduresa sexual als 3-4 anys.
Alimentació
[modifica]Fonamentalment menja serps (80% de la seua dieta), llangardaixos, granotes, etc., i, de manera ocasional, petits mamífers de la grandària d'un conill. Molt rarament menja ocells o insectes grossos.
Distribució geogràfica
[modifica]N'hi ha a la península Ibèrica i és freqüent a tota l'Europa meridional, conca mediterrània, Rússia, Orient Pròxim, l'Índia, Pakistan i algunes illes d'Indonèsia.[6]
Costums
[modifica]- Els exemplars presents als Països Catalans són de caràcter estival i tornen al país al març (d'ací el nom de marcenca), precisament quan colobres i escurçons surten del repòs hivernal, tot i que no sembla que s'interessi gaire per aquestes darreres, de verí molt potent.[8] Emigra a l'Àfrica subsahariana vers els mesos de setembre-octubre.
- Les poblacions asiàtiques són sedentàries.
- És un ocell silenciós fora del temps de reproducció.
Conservació
[modifica]Les poblacions europees han patit una davallada en els darrers anys a conseqüència de certs canvis en les pràctiques agrícoles i en la gestió del territori on són presents.[9]
Observacions
[modifica]Pot arribar a viure 17 anys.
Referències
[modifica]- ↑ «Àguila marcenca». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
- ↑ https://massamagrellpardalet.files.wordpress.com/2010/03/saval-nom-ocells.pdf
- ↑ «noms populars de les aus al País Valencià». Arxivat de l'original el 2009-12-15. [Consulta: 2 desembre 2009].
- ↑ «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022. [Consulta: 30 novembre 2022].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 270. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ 6,0 6,1 BirdLife International. «Short-toed Snake-eagle. Circaetus gallicus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑ Descripció i hàbitat. (francès)
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 34. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ Oiseaux.net. (francès)
Enllaços externs
[modifica]- L'àliga marcenca a Portugal (portuguès)
- African Bird Image Database
- Enregistraments sonors (anglès)
- Taxonomicon (anglès)