Hortolà (ocell)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuhortolà comú
Emberiza hortulana
Embhor.jpg
Emberiza hortulana 2.jpg
Il·lustració d'un mascle d'hortolà feta per Wilhelm von Wright.
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 22720916
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaEmberizidae
GènereEmberiza
EspècieEmberiza hortulana
(Linnaeus, 1758)
Modifica les dades a Wikidata

L'hortolà (Emberiza hortulana) és un ocell de l'ordre dels passeriformes que sembla estar en regressió als Països Catalans.

Morfologia[modifica]

  • Fa 16,5 cm de llargària.
  • Pesa entre 20-25 g.
  • Té el cap, el coll i el pit d'un color verd grisenc; la gola, el mostatxo i el cercle ocular d'un groc pàl·lid; les parts superiors ratllades de bru i negrenc; el carpó d'un falb rogenc; el ventre vermellós i les ales ratllades d'un bru fosc i d'un bru groguenc i roig. La femella és de tons més pàl·lids. El bec i les potes són de color rosat.

Reproducció[modifica]

La femella fa un niu a terra, entre matolls, i al maig-juny hi pon 4 o 5 ous, els incuba durant 12 dies i alimenta la niada amb l'ajut del pare, fins que els petits deixen el nial als 10-13 dies. De vegades fan dues covades.[1]

Alimentació[modifica]

Menja grans i fulles, i també insectes quan s'escau l'etapa reproductiva.

Hàbitat[modifica]

En qualitat de nidificador està molt localitzat en punts diversos del territori, sempre en zones muntanyenques obertes, amb arbres i arbusts dispersos, que estiguin envoltades de vinyes, camps llaurats o prats.

Il·lustració d'una femella d'hortolà feta per Wilhelm von Wright

Distribució geogràfica[modifica]

Habita tota l'Europa continental, excepte la Bretanya i la meitat sud de la península Ibèrica, on és accidental, i hiverna a l'Àfrica oriental. També viu a l'oest d'Àsia.

Costums[modifica]

És estiuenc als Països Catalans.

Emberiza hortulana

Observacions[modifica]

És una espècie en regressió en deu països europeus, encara que la població total per a tot Europa és de 400.000-600.000 parelles. Entre 1960 i 1980 va desaparèixer de 17 departaments francesos i en altres set va minvar-ne la població (la població d'hortolans a França l'any 1992 era al voltant de les 15.000 parelles). Les raons d'aquesta davallada són degudes a la pèrdua del seu hàbitat natural, a la reducció de les àrees de cria, als canvis soferts pels paisatges agrícoles i la caça (al departament francès de les Landes, per exemple, són abatuts cada any 50.000 hortolans, és a dir, deu vegades la població total d'hortolans d'Alemanya, Bèlgica i els Països Baixos).

Referències[modifica]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 110. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica]