Hortolà (ocell)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaHortolà
Emberiza hortulana
Ortolan.jpg
Il·lustració d'una parella d'hortolans.
Emberiza hortulana 2.jpg
Il·lustració d'un mascle d'hortolà feta per Wilhelm von Wright.
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Passeriformes
Família Emberizidae
Gènere Emberiza
Espècie Emberiza hortulana
(Linnaeus, 1758)
Modifica dades a Wikidata

L'hortolà (Emberiza hortulana) és un ocell de l'ordre dels passeriformes que sembla estar en regressió als Països Catalans.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 16,5 cm de llargària.
  • Pesa entre 20-25 g.
  • Té el cap, el coll i el pit d'un color verd grisenc; la gola, el mostatxo i el cercle ocular d'un groc pàl·lid; les parts superiors ratllades de bru i negrenc; el carpó d'un falb rogenc; el ventre vermellós i les ales ratllades d'un bru fosc i d'un bru groguenc i roig. La femella és de tons més pàl·lids. El bec i les potes són de color rosat.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

La femella fa un niu a terra, entre matolls, i al maig-juny hi pon 4 o 5 ous, els incuba durant 12 dies i alimenta la niada amb l'ajut del pare, fins que els petits deixen el nial als 10-13 dies. De vegades fan dues covades.[1]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja grans i fulles, i també insectes quan s'escau l'etapa reproductiva.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

En qualitat de nidificador està molt localitzat en punts diversos del territori, sempre en zones muntanyenques obertes, amb arbres i arbusts dispersos, que estiguin envoltades de vinyes, camps llaurats o prats.

Il·lustració d'una femella d'hortolà feta per Wilhelm von Wright.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Habita tota l'Europa continental, excepte a la Bretanya i a la meitat sud de la península Ibèrica, on és accidental, i hiverna a l'Àfrica oriental. També viu a l'oest d'Àsia.

Costums[modifica | modifica el codi]

És estiuenc als Països Catalans.

Emberiza hortelano-

Observacions[modifica | modifica el codi]

És una espècie en regressió en deu països europeus, encara que la població total per a tot Europa és de 400.000-600.000 parelles. Entre 1960 i 1980 va desaparèixer de 17 departaments francesos i en altres set va minvar-ne la població (la població d'hortolans a França l'any 1992 era al voltant de les 15.000 parelles). Les raons d'aquesta davallada són degudes a la pèrdua del seu hàbitat natural, a la reducció de les àrees de cria, als canvis soferts pels paisatges agrícoles i la caça (al departament francès de les Landes, per exemple, són abatuts cada any 50.000 hortolans, és a dir, deu vegades la població total d'hortolans d'Alemanya, Bèlgica i els Països Baixos).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 110. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]