Hortolà (ocell)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Hortolà
Il·lustració d'una parella d'hortolans.
Il·lustració d'una parella d'hortolans.
Il·lustració d'un mascle d'hortolà feta per Wilhelm von Wright.
Il·lustració d'un mascle d'hortolà feta per Wilhelm von Wright.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Emberizidae
Gènere: Emberiza
Espècie: E. hortulana
Nom binomial
Emberiza hortulana
(Linnaeus, 1758)
Il·lustració d'una femella d'hortolà feta per Wilhelm von Wright.

L'hortolà (Emberiza hortulana) és un ocell de l'ordre dels passeriformes que sembla estar en regressió als Països Catalans.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 16,5 cm de llargària.
  • Pesa entre 20-25 g.
  • Té el cap, el coll i el pit d'un color verd grisenc; la gola, el mostatxo i el cercle ocular d'un groc pàl·lid; les parts superiors ratllades de bru i negrenc; el carpó d'un falb rogenc; el ventre vermellós i les ales ratllades d'un bru fosc i d'un bru groguenc i roig. La femella és de tons més pàl·lids. El bec i les potes són de color rosat.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Emberiza hortelano- MHNT

La femella fa un niu a terra, entre matolls, i al maig-juny hi pon 4 o 5 ous, els incuba durant 12 dies i alimenta la niada amb l'ajut del pare, fins que els petits deixen el nial als 10-13 dies. De vegades fan dues covades.[1]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja grans i fulles, i també insectes quan s'escau l'etapa reproductiva.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

En qualitat de nidificador està molt localitzat en punts diversos del territori, sempre en zones muntanyenques obertes, amb arbres i arbusts dispersos, que estiguin envoltades de vinyes, camps llaurats o prats.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Habita tota l'Europa continental, excepte a la Bretanya i a la meitat sud de la Península Ibèrica, on és accidental, i hiverna a l'Àfrica oriental. També viu a l'oest d'Àsia.

Costums[modifica | modifica el codi]

És estiuenc als Països Catalans.

Observacions[modifica | modifica el codi]

És una espècie en regressió en deu països europeus, encara que la població total per a tot Europa és de 400.000-600.000 parelles. Entre 1960 i 1980 va desaparèixer de 17 departaments francesos i en altres set va minvar-ne la població (la població d'hortolans a França l'any 1992 era al voltant de les 15.000 parelles). Les raons d'aquesta davallada són degudes a la pèrdua del seu hàbitat natural, a la reducció de les àrees de cria, als canvis soferts pels paisatges agrícoles i la caça (al departament francès de les Landes, per exemple, són abatuts cada any 50.000 hortolans, és a dir, deu vegades la població total d'hortolans d'Alemanya, Bèlgica i els Països Baixos).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 110. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hortolà (ocell)
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.