Verderola
Emberiza citrinella  | |
|---|---|
 mascle | |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Dades | |
| Pes | 2,94 g (pes al naixement) |
| Envergadura | 26 cm |
| Nombre de cries | 3,9 |
| Període d'incubació de l'ou | 13 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22720878 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Emberizidae |
| Gènere | Emberiza |
| Espècie | Emberiza citrinella Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
.jpg)
La verderola (Emberiza citrinella) o hortolà groc tal com es coneix a les Balears, és un ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels emberízids.
Morfologia[modifica]
- Fa 16,5 cm de llargària total.
- Pesa entre 24 i 30 g.
- És de color groc amb el carpó castany, el dors llistat de verd brunenc i té marques fosques al cap.
- El mascle presenta els flancs llistats, i la femella és de colors més apagats i amb ratlles brunes.
Subespècies[modifica]
Reproducció[modifica]
Per fer niu cerquen les àrees arbustives obertes o els conreus de les muntanyes. A terra la femella situa el nial, que ha confeccionat amb herbes seques i pèl, hi pon 2 o 5 ous a l'abril-agost, els cova durant 13 dies i, amb la participació del mascle, s'encarrega de vetllar per la salut dels polls, que volen als 11-13 dies. A voltes poden fer 3 cries.
Alimentació[modifica]
Menja llavors d'herbes, fruits silvestres i insectes.
Distribució territorial[modifica]
Habita les Illes Britàniques, al nord de la península Ibèrica, a gairebé tota l'Europa continental (llevat d'una gran part del litoral mediterrani) i a part d'Àsia. És migratòria al País Valencià, rara a les Illes Balears i comuna a la resta dels Països Catalans, especialment als Pirineus (només els abandona a l'hivern, època durant la qual es torna gregària).[1]
Fou introduïda amb èxit a Nova Zelanda l'any 1862 i ara hi és bastant estesa. En canvi, les poblacions europees han vist minvar llurs efectius: al Regne Unit, per exemple, el nombre d'individus d'aquesta espècie va caure un 54% entre 1970 i 2003).
Costums[modifica]
- És migradora parcial (la majoria de les poblacions europees i asiàtiques són sedentàries però les més septentrionals acostumen a hivernar més al sud).
- No es fa gaire amb els humans.
Referències[modifica]
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 109. ISBN 84-315-0434-X
Enllaços externs[modifica]
- «verderola». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Animal Diversity Web. (anglès)
- Encyclopedia of Life. (anglès)
- Hàbitat i reproducció. (francès)
- Enciclopèdia Balear d'Ornitologia. (català)
- Enregistraments sonors de l'hortolà groc. (anglès)
- La verderola al Principat de Catalunya. (català)
- Taxonomia de l'hortolà groc. (anglès)
