Verderola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Verderola
Yellowhammer.jpg
Emberiza citrinella bl2.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Emberizidae
Gènere: Emberiza
Espècie: E. citrinella
Nom binomial
Emberiza citrinella
(Linnaeus, 1758)
Verderola
Verderola
Verderola
Verderola (mascle)

La verderola (Emberiza citrinella) o hortolà groc tal com se'l coneix a les Balears, és un ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels emberízids.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 16,5 cm de llargària total.
  • Pesa entre 24 i 30 g.
  • És de color groc amb el carpó castany, el dors llistat de verd brunenc i té marques fosques al cap.
  • El mascle presenta els flancs llistats, i la femella és de colors més apagats i amb ratlles brunes.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Emberiza citrinella

Per fer niu cerquen les àrees arbustives obertes o els conreus de les muntanyes. A terra la femella situa el nial, que ha confeccionat amb herbes seques i pèl, hi pon 2 o 5 ous a l'abril-agost, els cova durant 13 dies i, amb la participació del mascle, s'encarrega de vetllar per la salut dels polls, que volen als 11-13 dies. A voltes poden fer 3 cries.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja llavors d'herbes, fruits silvestres i insectes.

Distribució territorial[modifica | modifica el codi]

Habita les Illes Britàniques, al nord de la península Ibèrica, a gairebé tota l'Europa continental (llevat d'una gran part del litoral mediterrani) i a part d'Àsia. És migratòria al País Valencià, rara a les Illes Balears i comuna a la resta dels Països Catalans, especialment als Pirineus (només els abandona a l'hivern, època durant la qual es torna gregària).[1]

Fou introduïda amb èxit a Nova Zelanda l'any 1862 i ara hi és bastant estesa. En canvi, les poblacions europees han vist minvar llurs efectius: al Regne Unit, per exemple, el nombre d'individus d'aquesta espècie va caure un 54% entre 1970 i 2003).

Costums[modifica | modifica el codi]

  • És migradora parcial (la majoria de les poblacions europees i asiàtiques són sedentàries però les més septentrionals acostumen a hivernar més al sud).
  • No es relaciona gaire amb els humans.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 109. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]