Ortiga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ortiga
(Urtica dioica)
(Urtica dioica)

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Rosales
Família: Urticaceae
Gènere: Urtica
L.
Espècies

Vegeu el text

Ortiga (Urtica) és un gènere de plantes de la família de les Urticaceae, totes caracteritzades per tenir pèls que alliberen una substància àcida que fa coïssor i inflamació a la pell. Tota la planta és de color intensament verd i semicaducifòlia durant l'hivern. A Catalunya, les ortigues més comunes són Urtica dioica, la més gran, i Urtica urens, més xica. Es fan en terrenys molt nitrogenats, com per exemple l'entrada dels corrals; suporten molt el fred i són molt difícils d'eliminar amb herbicides o llaurant, ja que tenen estolons.

Les anomenades ortigues mortes pertanyen a la família de les labiades dins dels gèneres Lamium i Stachys, i malgrat que el seu aspecte s'assembla força a les veritables ortigues, no tenen pèls urticants.

Espècies[modifica | modifica el codi]

El gènere comprèn unes 35 espècies de les regions de clima temperat de tot el món. En general, són herbes perennes però algunes són anuals i unes poques arbusts. Totes estan caracteritzades per tenir pèls que, en trencar-se, alliberen una substància irritant per a la pell.

Espècies d'ortiga presents a Catalunya, Illes Balears i País Valencià[modifica | modifica el codi]

Altres espècies d'ortiga en el món[modifica | modifica el codi]

  • Urtica angustifolia. Xina, Japó, Corea.
  • Urtica cannabina. Sibèria fins a l'Iran.
  • Urtica dubia. Canadà.
  • Urtica ferox. Arbre ortiga, Nova Zelanda.
  • Urtica hyperborea. Himàlaia.
  • Urtica incisa: arbust. Austràlia.
  • Urtica laetivirens. Japó.
  • Urtica parviflora. Himàlaia.
  • Urtica platyphylla. Xina, Japó.
  • Urtica thunbergiana. Japó.

Usos[modifica | modifica el codi]

Les ortigues han tingut ús com a fibra tèxtil i com a aliment, ja que una vegada cuites perden el poder lacerant i tenen un gust agradable. Es mengen com a verdura, en sopa, en truita, etc. Es prefereixen els brots tendres i s'han de collir amb guants o paper de diari.

Popularment, les fregues amb plantes d'ortigues es consideren un remei contra l'artrosi o els dolors musculars com la torticoli.

En medicina científica, també s'ha comprovat una certa acció dels preparats d'ortiga contra l'artritis.

En agricultura ecològica, una decocció d'ortigues s'empra com a adob nitrogenat i com a insecticida.

Folklore[modifica | modifica el codi]

En tractar-se d'una planta cosmopolita i l'única amb la característica urticant, ha generat nombroses llegendes i costums arreu del món.

Segons alguns, no piquen si mentre es passa entre aquestes es recita una oració, o bé es manté la respiració.

Plantes de fulla ampla que creixen entre les ortigues com l'agrella, del gènere Rumex, o la llapassa o bardana Arctium minus, es considera popularment que curen la inflamació provocada per les ortigues (malgrat que una vegada ha entrat l'àcid dins el cos només tenen un lleuger efecte emol·lient).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ortiga Modifica l'enllaç a Wikidata