Urticàcies
Urticaceae  | |
|---|---|
.jpg) Ortiga gran | |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Urticaceae Juss., 1789 |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Tipus | Urtica |
.svg){kind=icon}
Les urticàcies (Urticaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les rosals (Rosales'),[1] dins del clade de les fàbides, un subclade de les ròsides.[2] Conté més de 2.500 espècies, agrupades en més de 50 gèneres. Presenta una distribució cosmopolita, amb presència d'espècies a tots els continents tot i que la seva presència és més important als tròpics.[3]
Descripció
[modifica]Són plantes herbàcies, arbusts, lianes o arbrets, habitualment són plantes monoiques o dioiques, rarament hermafrodites, caducifòlies, habitualment són pubescents i en alguns casos tenen tricomes urticants. Les fulles poden acostumen a ser simples amb el marge enter o dentat, presenten cistòlits, sovint tenen estípules i habitualment es disposen de manera alterna o oposada. Les inflorescències poden ser axil·lars o terminals i presentar moltes formes, sovint cimoses. Les flors són molt petites, habitualment unisexuals, actinomorfes o zigomorfes, el periant acostuma a ser un sol verticil amb els tèpals soldats. Les masculines acostumen a tenir entre 2 i 5 tèpals, verds o blancs, i tants estams com el nombre de tèpals, les anteres són basifixes amb dehiscència longitudinal i el pol·len es dispersa de manera explosiva, sovint tenen un ovari rudimentari. Les femenines acostumen a tenir entre 3 i 5 tèpals, sovint força desiguals, però en alguns casos manaca el periant, l'ovari és súper, és unilocular i conté un òvul amb placentació basal, sovint presenten estaminodis. El fruit és un aqueni, sovint embolcallat totalment o parcialment pel periant acrescent que pot esdevenir carnós.[4][5]
Taxonomia
[modifica]Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789, amb el nom dPlantilla:''Urticae, a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836).[6][7]
Gèneres
[modifica]Dins d'aquesta família es reconeixen els 59 gèneres següents:[8]
- Achudemia Blume
- Archiboehmeria C.J.Chen
- Astrothalamus C.B.Rob.
- Australina Gaudich.
- Boehmeria Jacq.
- Capsulea Yong Wang
- Cecropia Loefl.
- Chamabainia Wight
- Coussapoa Aubl.
- Cypholophus Wedd.
- Debregeasia Gaudich.
- Dendrocnide Miq.
- Didymodoxa E.Mey. ex Wedd.
- Discocnide Chew
- Droguetia Gaudich.
- Elatostema J.R.Forst. & G.Forst.
- Elatostematoides C.B.Rob.
- Forsskaolea L.
- Gesnouinia Gaudich.
- Gibbsia Rendle
- Girardinia Gaudich.
- Gonostegia Turcz.
- Gyrotaenia Griseb.
- Hemistylus Benth.
- Hesperocnide Torr.
- Laportea Gaudich.
- Lecanthus Wedd.
- Leucosyke Zoll. & Moritzi
- Maoutia Wedd.
- Metapilea W.T.Wang
- Metatrophis F.Br.
- Musanga C.Sm. ex R.Br.
- Myrianthus P.Beauv.
- Myriocarpa Benth.
- Nanocnide Blume
- Neodistemon Babu & A.N.Henry
- Neraudia Gaudich.
- Nothocnide Blume
- Obetia Gaudich.
- Oreocnide Miq.
- Parietaria L.
- Parsana Parsa & Maleki
- Pellionia Gaudich.
- Petelotiella Gagnep.
- Phenax Wedd.
- Pilea Lindl.
- Pipturus Wedd.
- Poikilospermum Zipp. ex Miq.
- Pourouma Aubl.
- Pouzolzia Gaudich.
- Procris Comm. ex Juss.
- Rousselia Gaudich.
- Sarcochlamys Gaudich.
- Scepocarpus Wedd.
- Soleirolia Gaudich.
- Touchardia Gaudich.
- Urera Gaudich.
- Urtica L.
- Zhengyia T.Deng, D.G.Zhang & H.Sun
Sinònims
[modifica]El següent nom científic és sinònim heterotípic d'Urticaceae:[8]
- Cecropiaceae C.C.Berg
Galeria fotogràfica
[modifica]
Pilea cadierei
Pilea pumila
Dendrocnide sp.
Elatostema umbellatum
Urtica dioica
Boehmeria nivea
Parietaria judaica, flors
Urtica dioica, pèls urticants
Referències
[modifica]- ↑ Byng et alii., 2016, p. 16.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ «URTICACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ Friis, 1993, p. 612.
- ↑ «Flora of North America. vol. 3 Urticaceae» (en anglès). eFloras: Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria. [Consulta: 18 gener 2026].
- ↑ «Urticaceae Juss.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ Jussieu, 1789, p. 400.
- 1 2 «Urticaceae Juss.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 17 gener 2026].
Bibliografia
[modifica]
- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- Jussieu, Antoine-Laurent. [https://www.biodiversitylibrary.org/page/5437632#page/495/mode/1up Genera Plantarum, secundum ordines naturales di
- Friis, I. «Urticaceae». A: K. Kubitzki. The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. II. Springer, 1993, p. 612-630. DOI 10.1007/978-3-662-02899-5. ISBN 978-3-642-08141-5.sposita juxta methodum in Horto Regio Parisiensi exaratam] (en llatí i francès), 1789.
- Sandro Pignatti, Flora d'Italia, Edagricole, Bologna 1982. ISBN 88-506-2449-2 (italià)