Ratpenat de ferradura gros

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaRatpenat de ferradura gros
Rhinolophus ferrumequinum
Grand Rhinolophe 2.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Mammalia
Ordre Chiroptera
Família Rhinolophidae
Gènere Rhinolophus
Espècie Rhinolophus ferrumequinum
(Schreber, 1774)
Distribució
Rhinolophus ferrumequinum range Map.png
Modifica dades a Wikidata

El ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum) és, tal com el seu nom indica, el ratpenat de ferradura més gran.

Descripció[modifica]

És d'aspecte robust i ales curtes i amples. Les orelles, ben desenvolupades i doblegades endavant, sobrepassen en alguns mm l'extrem del musell.

El pelatge és marró grisós pel dors, de vegades amb tonalitats vermelloses, i blanc grisós o blanc grogós pel ventre. Les orelles i el patagi són de color gris clar, de vegades amb un matís morat. Els individus joves mostren una coloració més clara i grisosa que els adults.

Dimensions corporals: cap + cos (50 - 75 mm), cua (30 - 43 mm), avantbraç (51 -61 mm) i envergadura alar (350 -400 mm).

Pes: 16 - 34 g.

Hàbitat[modifica]

Boscos i zones cobertes, sempre que hi pugui trobar refugis adequats, com ara coves, mines i túnels. Eminentment cavernícola, no habita mai dins les grans poblacions, però de vegades es pot refugiar en edificis rurals foscos i tranquils.

Costums[modifica]

Es desperta quan el sol ja s'ha post i roman actiu tota la nit, llevat que faci vent o plogui. El seu vol és a base de planatges curts i no sol superar els 3 m d'altura.

Sovint comparteix el refugi amb altres ratpenats de ferradura o d'altres gèneres.

Quan arriba l'hivern és un dels primers ratpenats a retirar-se; s'amaga en coves, avencs i mines abandonades, sol o en petits grups, i entra en letargia.

Sinònims[modifica]

  • colchicus Satunin (1912).
  • equinus Müller (1776).
  • germanicus Koch (1865).
  • hippocrepis Schank (1798).
  • homodorensis, Daday (1887).
  • homorodalmasiensis, Daday (1885).
  • insulanus, Barrett y Hamilton (1910).
  • italicus, Koch (1865).
  • major, É.Geoffroy (1803).
  • major, Kerr (1792:99).
  • martinoi, Petrov (1940).
  • obscurus, Cabrera (1904).
  • perspicillatus, Blumenbach (1779).
  • solea, Zimmermann (1777).
  • typicus, K. Andersen (1905).
  • ungula, Boddaert (1785).
  • unihastatus, É.Geoffroy, (1803).

Subespècies[modifica]

  • R. f. cretiam, Iliopoulou-Georgudaki y Ondrias (1985).
  • R. f. ferrumequinum, Schreber (1774).
  • R. f. irani, Cheesman (1921).
  • R. f. korai, Kuroda (1938).
  • R. f. nippon, Temminck (1835).
  • R. f. proximus, Andersen (1905).
  • R. f. tragatus, Hodgson (1835).

Espècies semblants[modifica]

Es diferencia de la resta de ratpenats de ferradura per la mida més grossa i per la morfologia de les excrescències nasals.

Referències[modifica]


Bibliografia[modifica]