Casa-fàbrica Verthamon-Vilaregut

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Pau Vilaregut
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAntoni Valls i Galí Modifica el valor a Wikidata
Construcció1853 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsparcialment destruït Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarme, 30-32 i Pintor Fortuny, 21 (enderrocat) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 56″ N, 2° 10′ 13″ E / 41.382285°N,2.170158°E / 41.382285; 2.170158
Format perPlaca commemorativa de l'Ateneu Enciclopèdic Popular Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC52266 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona329 Modifica el valor a Wikidata
Art públic de Barcelona
Placa commemorativa de l'Ateneu Enciclopèdic Popular
Identificador1281-1
Plànol

La casa-fàbrica Verthamon-Vilaregut era un conjunt d'edificis situat als carrers del Carme i del Pintor Fortuny del Raval de Barcelona, del que només es conserva la casa Pau Vilaregut, catalogada com a bé cultural d'interès local.[1] Tal com indica una placa commemorativa al costat de l'entrada, fou la seu de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, institució fundada el 1903: «A la tasca cultural de l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Els seus continuadors en el 80è aniversari. A.E.P. - 1903-1983».

Descripció[modifica]

Placa commemorativa de l'Ateneu Enciclopèdic Popular

Edifici de planta baixa i quatre pisos.[2] A l'interior d'illa i sentit longitudinal, hi havia dues «quadres», una de planta baixa i tres pisos, i l’altra de planta baixa i un pis, separades per un pati, i al fons de la parcel·la hi havia un altre cos edificat de planta baixa i tres pisos amb façana al carrer del Pintor Fortuny.[3]

Es tracta d'una obra austera, de línies senzilles i una marcada verticalitat, que es podria definir com a neoclàssica i romàntica. Al nivell inferior trobem uns baixos articulats amb tres obertures en arcs escarsers: la central constitueix la porta d'entrada a l'edifici, mentre que les laterals estan dedicades a comerços. El parament imita a carreus i té un sòcol completament llis.[2]

L'única decoració present als baixos són tres grans mènsules, una sobre cada obertura, que actuen com a sosteniment ornamental dels balcons del pis superior. Dites mènsules estan profusament arranjades amb relleus vegetals. Podem veure que la part inferior dels balcons que sustenten, que són els del pis principal, tenen una senzilla decoració a base de plafons amb un òcul inserit al centre. Aquests motius no són presents en els següents pisos. Tot i que la façana, en general, disposa d'una ornamentació discreta i poc abundant, sí que és bastant evident que aquesta va disminuint a mesura que l'estructura creix; el mateix passa amb els balcons, que es van tornant de dimensions més reduïdes. Al llarg de la façana hi ha quatre pilastres flanquejant els balcons (tres a cada planta, cadascun amb la seva estructura de ferro forjat). El fust de cada pilastra està ocupat per una motllura amb relleu enfonsat, cosa que n'accentua la verticalitat. A l'alçada del darrer nivell, una imposta separa la pilastra en dues parts. La petita part restant presenta un plafó idèntic als altres però de dimensions molt més reduïdes. El coronament té una cornisa sustentada sobre quatre permòdols, que alhora actuen com a coronament de les pilastres.[4]

Història[modifica]

Segons la documentació notarial, aquest casal havia pertangut a Joan Jeroni de Gatxapay i Vera,[5][6] pagador general dels reials exèrcits a Catalunya,[7] i fou heretat per la seva neta Maria Lluïsa de Carreras i de Gatxapay,[8] casada amb Josep de Verthamon i Fizes, jutge de les confiscacions de Felip V.[9][10][11] El 1778, Maria Lluïsa i el seu fill Joan Albert de Verthamon i de Carreras[12] van llogar-lo al fabricant d'indianes Josep Alabau,[13] que va demanar permís per a construir-hi un clavegueró per a conduir les aigües de la fàbrica fins al carrer d'en Cervelló (actualment Floristes de la Rambla).[14][15] El 1803, Joan Albert de Verthamon va llogar-lo novament al mateix Alabau i al seu fill Josep Alabau i Cabot,[16][17] i el 1805, a Eulàlia Dòria, esposa del fabricant de teixits de cotó Bartomeu Maranges,[18][19] que tot seguit s'hi va instal·lar.[20]

El 1830, s'hi va instal·lar el fabricant de teixits de cotó i fil de Manlleu Miquel Vilaregut i Padrós (1769-1842),[21] que va demanar permís per a instal·lar-hi un retòl.[22][15] El 1841, pocs mesos abans de morir, Miquel Vilaregut va constituir amb el seu primogènit Pau Vilaregut i Albafull la societat Miquel Vilaregut i Cia,[23] amb un capital de 44.000 lliures barcelonines i que ocupava el quart lloc en el rànquing de les fàbriques de teixits de mescla en el Cadastre del 1844, amb una cotització de 1.440 rals, només superada per Josep Serra i Marrugat i Jeroni Juncadella amb 2.160 i Bernardí Martorell amb 1.680.[24]

El 1836, Maria Anna de Verthamon i de Vidal, filla de Joan Albert de Verthamon i la tarragonina Maria Ventura de Vidal i de Jalpí,[25] i el seu marit Francesc Maria de Cadenas i t'Serstevens[11] van demanar permís per a fer-hi reformes, amb sengles projectes del mestre d'obres Antoni Valls i Galí.[26] El 1849, van dividir la propietat en dues parts, establint en emfiteusi la part de llevant (núm. 32) al seu principal llogater, Pau Vilaregut,[27] a condició de no instal·lar-hi cap màquina de vapor en vida del matrimoni.[28][a] El 1852, i per arrodonir el solar, Vilaregut va adquirir la finca contigua (núm. 30) al llauner Bartomeu Nadal,[30] i l'any següent va demanar permís per a enderrocar les construccions existents i aixecar-hi un nou edifici de planta baixa i quatre pisos, segons el projecte del mateix Valls.[31]

Segons la guia El Consultor del 1857, hi havia la fàbrica de teixits de Pau Vilaregut[32] i la de filats i teixits mecànics del seu germà Pelegrí (que també tenia el Vapor Vell de Gràcia i el despatx al carrer de Petritxol, 1),[33] que es van presentar a l'Exposició Industrial del 1860.[34] El 1863, hi havia la fàbrica de teixits de Pau Vilaregut:[35] «Carmen, 30 y 32. D. Pablo Vilaregut. Fábrica de tejidos de seda, lana, algodon é hilo. Especialidad en pantalones, chaqueleria, vestidos y pañoleria. Variedad de otros géneros en crudo, blancos y de colores. Espediciones á todos los puntos.»,[36] i la de teixits de cotó de Pere Vilaregut al núm. 34:[11] «Cármen, 34. Fábrica de tejidos de algodon. Acolchados ó muletones grabados. Espediciones á todos puntos. D. Pedro Vilaregut.»[37]

El 1875, i sota la supervisió del seu pare, els germans Manuel i Leopold Vilaregut i Duran van constituir la societat Vilaregut Germans.[38][39] El 1876, un cop enderrocat el Convent del Carme, Pau Vilaregut va demanar permís per a enderrocar la façana posterior i construir-hi una de nova alineada amb el carrer de Fortuny (núm. 21), així com un tercer pis, segons els plànols del mestre d'obres Joan Valls i Calvet,[40] adquirint una franja de terreny públic.[41][42] Va morir el 1880,[42] i en aquella època, hi havia la fàbrica de gèneres de punt de Felip Alomar i Germà: «Alomar y hermano (Felipe), gran fábrica de géneros de punto movida por vapor. Gran surtido para las Antillas. Especialidad en géneros de punto inglés. Se expiden á todos los puntos de la Península, calle del Carmen, 30 y 32.»[43] i la de filats i trenyelles de cotó de Vilaregut Germans al núm. 34.[44]

Projecte de reforma (1836)
Projecte de reforma (1836)
Quarteró núm. 78 de Garriga i Roca (c. 1860)

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ Maria Anna de Verthamon va morir el 1859, i la propietat del núm. 34 passà a mans del seu parent Ramon de Siscar i de Montoliu (vegeu casa Siscar).[29][11]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Casa Pau Vilaregut». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Casa Pau Vilaregut». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. ↑ AMCB, Parcel·lari de Vicenç Martorell.
  4. ↑ «Casa Pau Vilaregut». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  5. ↑ «Juan Jerónimo de GACHAPAY y de VERA». geneanet. Historia familiar de Martín Rodríguez.
  6. ↑ AHPB, notari Josep Maria Marzola, manual 1.321/2, f. 185-192, 14-08-1849.
  7. ↑ «Causa de los cónyuges Jacinto Parera, agricultor de Santa Eulàlia del Papiol, y Maria Parera y Padró (antes Padrona) contra el noble don Joan (Geroni) de Gachepay (o Gachapay) y Vera, pagador general del ejército real, tutor y curador de los hijos de don Miquel Pallarés». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles 17065. ACA, 1702.
  8. ↑ «María Luisa de CARRERAS y de GACHAPAY». geneanet. Historia familiar de Martín Rodríguez.
  9. ↑ «Joseph de Verthamon y de Fizes». geneanet. Historia familiar de Manel Pich.
  10. ↑ «Josep de VERTHAMON». geneanet. Historia familiar de Martín Rodríguez.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Puig i Ustrell, 2004, p. 101.
  12. ↑ «Joan Albert de Verthamon i de Carreres». Historia familiar de Manel Pich. geneanet.
  13. ↑ «Lloguer de la casa Verthamon a Josep Alabau». todocoleccion.net, 1778.
  14. ↑ «Josep Alabau. Fabricant d'Indianes, mocadors i altre gènere. Carme. Fer un clavegueró. Des del carrer del Carme fins a la cantonada del d'en Cervelló». C.XIV Obreria C-18/1778-223. AHCB, 17-11-1778.
  15. ↑ 15,0 15,1 Artigues i Vidal, Mas i Palahí, p. 2019.
  16. ↑ AHPB, notari Antoni Quintana, 29-07-1803.
  17. ↑ «Contracte d'arrendament de Joan Albert de Verthamon a Josep Alabau». todocoleccion.net.
  18. ↑ AHPB, notari Francesc Mas i Navarro, 25-05-1805.
  19. ↑ «Contracte d'arrendament de Joan Albert de Verthamon a Josep Alabau a Eulàlia Dòria de Maranges». todocoleccion.net.
  20. ↑ Diario de Barcelona, 08-08-1805, p. 999. 
  21. ↑ Diario de avisos de Madrid, 01-07-1830, p. 978. 
  22. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-107, 17-10-1830.
  23. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 58, 60. 
  24. ↑ Solà i Montserrat, 2001, p. 32-34.
  25. ↑ «Maria Ventura de Vidal i de Jalpí». geneanet. Historia familiar de Manel Pich.
  26. ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-124, 18-07-1836 i 19-08-1836.
  27. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 242. 
  28. ↑ AHPB, notari Josep Maria Marzola, manual 1.321/2, f. 185-192, 14-08-1849.
  29. ↑ «Ramon de Siscar i Montoliu». geneanet. Historia familiar de Manel Pich.
  30. ↑ AHPB, notari Josep Maria Marzola, manual 1.321/5, f. 474-447v, 18-10-1852.
  31. ↑ AMCB, Q127 Foment 662 bis C.
  32. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 242, 318. 
  33. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 313, 318, 563. 
  34. ↑ Orellana, Francisco José. Reseña completa descriptiva y crítica de la Exposicion Industrial y Artística de productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 210. 
  35. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 142, 148, 291. 
  36. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administracion, p. 354, 453, 633, 652, 1053, 1059, 1061. 
  37. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 51, 786. 
  38. ↑ AHPB, notari Hermenegild Martí i Ferrer, manual de 1875 (1a part), f. 287-290v.
  39. ↑ Oliva i Ricós, 1999, p. 401.
  40. ↑ AMCB, Q127 Foment 40 F, 9-5-1876.
  41. ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, 22-01-1877.
  42. ↑ 42,0 42,1 «Copia simple de la escritura de inventario de los bienes de D. Pablo Vilaregut, otorgada ante D. Joaquín Odena a 23 septiembre de 1880». LLINATGE BOFARULL, BARONS DE RIBELLES ANC2-65-T-120. ANC, 16-06-1891.
  43. ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1879, p. 504. 
  44. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1884, p. 68. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • «Casa Pau Vilaregut». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • Rodes i Aries, Vicent. «Retrat de Pau Vilaregut i Albafull». Reial Academia Catalana de Belles Arts i Sant Jordi, 1846.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-fàbrica Verthamon-Vilaregut
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Verthamon-Vilaregut&oldid=33333655»