Convent del Carme (Barcelona)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El convent del Carme, actualment desaparegut, era al n. 40 del carrer del Carme,[1] del barri del Raval de Barcelona. Va ser fundat el segle XIII com a seu de l'orde carmelita. Com a fites històriques, es pot destacar que l'any 1323 s'hi va hostatjar el rei Jaume el Just i que el 1838 els edificis van passar a mans de l'ajuntament, que els va utilitzar per instal·lar-hi provisionalment la universitat, tot just restablerta a Barcelona, fins que es va traslladar al nou edifici bastit a propòsit (1872). Llavors l'ajuntament vengué els edificis. L'any 1874, finalment, es van enderrocar i el solar es va urbanitzar de nou.[2]

El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva, arran de la desamortització dels convents del 1835, els fons provinents del Convent del Carme, que actualment sumen més de 1.500 edicions.[3] Així mateix, ha registrat i descrit diversos exemples de les marques de propietat que van identificar el convent al llarg de la seva existència.[4]

Referències[modifica]

  1. C. del Carme cantonada c. Doctor Dou, banda Besòs-muntanya (Ciutat Vella)
  2. Història del convent del Carme
  3. «Catàleg de les biblioteques de la UB/Fons Antic». [Consulta: 15 febrer 2019].
  4. «Convent del Carme (Barcelona, Catalunya)». [Consulta: 14 novembre 2019].

Coord.: 41° 22′ 55.58″ N, 2° 10′ 8.31″ E / 41.3821056°N,2.1689750°E / 41.3821056; 2.1689750