Convent del Carme (Barcelona)

De Viquipèdia

El convent del Carme, actualment desaparegut, ocupava un extens territori entre els carrers del Carme i dels Àngels al barri del Raval de Barcelona. Va ser fundat el segle xiii com a seu de l'orde carmelita. Com a fites històriques, es pot destacar que l'any 1323 s'hi va hostatjar el rei Jaume el Just i que el 1838 els edificis van passar a mans de l'ajuntament, que els va utilitzar per instal·lar-hi provisionalment la universitat, tot just restablerta a Barcelona, fins que es va traslladar al nou edifici bastit a propòsit (1872). Llavors l'Ajuntament vengué els edificis, i finalment, l'any 1874 es van enderrocar i el solar es va urbanitzar de nou amb l'obertura dels carrers del Doctor Dou i del Pintor Fortuny.[1]

El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva, arran de la desamortització dels convents del 1835, els fons provinents del Convent del Carme, que actualment sumen més de 1.500 edicions.[2] Així mateix, ha registrat i descrit diversos exemples de les marques de propietat que van identificar el convent al llarg de la seva existència.[3]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Barraquer, Gaietà «Capítulo sexto. Carmelitas calzados». Las Casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Imprenta Francisco J. Altés y Alabart, pàg. 381-480.

Vegeu també[modifica]

Coord.: 41° 22′ 55.58″ N, 2° 10′ 8.31″ E / 41.3821056°N,2.1689750°E / 41.3821056; 2.1689750