Casa-fàbrica Maleras-Almirall
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i edifici industrial  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Rambla, 127-129 (abans carrer de Canaletes, 7) | |||
| ||||
La casa-fàbrica Maleras-Almirall era un edifici situat a la Rambla de les Canaletes de Barcelona, actualment desaparegut.
Història[modifica]
El 1777, el fabricant d’indianes Francesc Maleras va adquirir en subhasta pública una finca als carrers dels Tallers i de les Canaletes (actual Rambla) amb un gran pati a l’interior d’illa als marmessors del mestre de cases Josep Pujol,[1] i tot seguit va emprendre les obres per a convertir-la en una casa-fàbrica.[2] El 1782, Maleras, que ara hi fabricava mocadors, va demanar permís per a posar-hi estenedors,[3] i novament el 1786 per a obrir-hi una porta.[4]
El 1810, ell i el seu fill Francesc Maleras i Regull (o Ragull) van vendre per 1.500 lliures el pati amb la «quadra» (però no la casa) a l'adroguer i terratinent Josep Alimirall, propietari de la finca contigua del carrer de les Canaletes.[5] El 1826, el seu fill Josep Almirall i Alier (vegeu Casa Josep Almirall) va presentar el projecte del mestre de cases Pere Rovira per a remuntar-hi un segon pis.[6] El 1829, va demanar permís per a construir la canonada de subministrament d’aigua de la mina de Montcada,[7] i novament el 1831 per a fer reparacions a la façana.[8]
El 1817, la fàbrica era llogada al fabricant de teixits de Manlleu Miquel Vilaregut i Padrós,[9] que el 1827 obtingué la medalla de bronze a l'Exposició de Madrid pels seus teixits de cotó,[10] i novament el 1831 pels seus teixits de cotó i lli.[11][12] El 1830, es va traslladar al carrer del Carme (vegeu casa-fàbrica Verthamon-Vilaregut).[13]
El 8 de febrer del 1850, Almirall va establir la finca en emfiteusi al negociant Pere Molins i Huguet a cens de 495 lliures anuals i una entrada de 2.300,[14] i també li va vendre les dues plomes d'aigua de la mina de Montcada per 700 lliures.[15] Aquest la va fer enderrocar per a construir-hi dos edificis d'habitatges.
Referències[modifica]
- ↑ AHPB, notari Josep Serch i de Boquet, 20-3-1777.
- ↑ «Francesc Maleras. Fabricante d'indianes. Canaletes (Rambla) i Tallers. Aixecar la façana, posar bastides i balcons». C.XIV Obreria C-13/1777-56. AHCB, 19-04-1777.
- ↑ «Francisco Maleras. Fabricant de mocadors. Tallers 65. Casa i fàbrica. Posar estenedors». C.XIV Obreria C-30/1782-165. AHCB, 05-12-1782.
- ↑ «Fransisco Maleras. Fabricant. Tallers. Casa. Obrir una porta». AHCB, 08-03-1786.
- ↑ AHPB, notari Josep Gerard Sayrols, manual 1.114/35, f. 236-239, 3-9-1810.
- ↑ «Josep Almirall Alier. Pujada de Canaletes 7 (Rambla). Casa. Edificar un pis amb balcons i obrir una finestra. Planta baixa més dos pisos». C.XIV Obreria C-126/1826-035. AHCB, 24-02-1826.
- ↑ «Josep Almirall i Alier. Adroguer. Canaletes, 7. Construir la canonada per rebre l'aigua de la mina de Montcada del dipòsit de la font de Canaletes». C.XIV Obreria C-104. AHCB, 07-10-1829.
- ↑ «Josep Almirall i Alier. Adroguer. Baixada de Canaletes, 7. Arranjar una part de la paret de la façana». C.XIV Obreria C-108. AHCB, 27-04-1831.
- ↑ Diario de Barcelona, 12-06-1817, p. 1042.
- ↑ Diario de Barcelona, 07-04-1828, p. 789.
- ↑ Diario de Barcelona, 02-12-1832, p. 2695.
- ↑ Solà i Montserrat, 2001, p. 30.
- ↑ Diario de avisos de Madrid, 01-07-1830, p. 978.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/1, f. 1-4v, 8-2-1850.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/1, f. 4v-5v, 8-2-1850.
Bibliografia[modifica]
- Solà i Montserrat, Roser. Joan Vilaregut i Albafull, industrial i progressista, Barcelona 1800-1854. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Biblioteca Serra d'Or, 2001. ISBN 8484153150.