Joan Clos i Matheu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Joan Clos)
Infotaula de personaJoan Clos i Matheu

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Joan Clos Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 juny 1949 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Parets del Vallès (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador d'Espanya a l'Azerbaidjan
2009 – 2010
Ambaixador d'Espanya a Turquia
27 juny 2008 – 19 octubre 2010
← Luis Felipe Fernández de la PeñaCristóbal González-Aller Jurado →
Diputat al Congrés dels Diputats
28 març 2008 – 18 juliol 2008 – Meritxell Cabezón i Arbat →

Circumscripció electoral: Barcelona

Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç
8 setembre 2006 – 13 abril 2008
← José Montilla i AguileraMiguel Sebastián Gascón →
115è Batlle de Barcelona
26 setembre 1997 – 8 setembre 2006
← Pasqual Maragall i MiraJordi Hereu i Boher →
Diputat provincial de Barcelona
30 juliol 1987 – 17 juliol 1991
Diputat provincial de Barcelona
8 juny 1983 – 29 juliol 1987
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1983 – 2006
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Barcelona
IESE Business School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, diplomàtic, metge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorOrganització de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Premis

Twitter (X): Joanclos Modifica el valor a Wikidata

Joan Clos i Matheu (Parets del Vallès, 1949) és un polític català que fou alcalde de Barcelona entre 1997 i 2006, i Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç des de 2006 fins a 2008. De 2010 a 2018 va ser Director Executiu d'ONU-Habitat. Des de 2020 presideix l'Associació de Propietaris d'Habitatge en Lloguer (Asval), una organització impulsada per les grans immobiliàries espanyoles.

Biografia [cal citació][modifica]

Va néixer el 29 de juny de 1949 a Parets del Vallès. Va estudiar medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona i s'hi va graduar en la primera promoció. Posteriorment va treballar a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona i es va especialitzar en anestèsia. Després de diversos anys d'exercici professional com a anestesista, va canviar radicalment de trajectòria professional i es va orientar cap a l'epidemiologia, la medicina comunitària i la gestió de recursos sanitaris, tot cursant estudis d'especialització a la Universitat de Barcelona, als Estats Units d'Amèrica i a la Universitat d'Edimburg. Entre els anys 1981 i 1991 va ser president de la Societat Espanyola d'Epidemiologia i de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària.

Activitat política[modifica]

Política municipal[modifica]

L'any 1979 es va integrar en el govern municipal de Barcelona com a director dels Serveis Sanitaris. El 1983 va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona per la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), sent nomenat responsable de l'Àrea de Salut Pública.[1] L'any 1987 va ser nomenat regidor del districte de Ciutat Vella i quatre anys després, el 1991, va ser nomenat segon tinent d'alcalde, amb responsabilitat directa sobre l'àmbit d'Organització, Economia i Hisenda.

El 26 de setembre de 1997 va substituir Pasqual Maragall com a alcalde de Barcelona. L'any 1999, a les eleccions municipals va ser elegit per a un mandat de quatre anys, i va tornar a guanyar les del 25 de maig de 2003.

El seu mandat com a alcalde es va caracteritzar per la concepció, preparació i celebració del Fòrum Universal de les Cultures,[2] celebrat a Barcelona l'estiu de 2004, i la consegüent reurbanització de l'àrea propera al riu Besòs i Diagonal Mar, un projecte de reordenació urbanística deu vegades més gran del que va experimentar la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.[cal citació] També va engegar el projecte del Districte 22@, un nou barri tecnològic construït al costat del Poblenou, destinat a potenciar el sector de la comunicació i el coneixement,[3] i la remodelació de La Sagrera davant l'arribada del tren d'alta velocitat (AVE).

Política catalana, estatal i internacional[modifica]

El setembre de 2006 va deixar l'alcaldia per ser nomenat per José Luis Rodríguez Zapatero nou Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç en substitució de José Montilla,[4] el qual va abandonar el seu càrrec per esdevenir candidat a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.[5]

L'abril de 2008 va deixar el ministeri i el juny va esdevenir ambaixador d'Espanya a Turquia i el 2009, a l'Azerbaidjan, fins al 19 de novembre de 2010, després que a l'agost fos nomenat director executiu d'ONU-Habitat, el Programa de Nacions Unides pels Assentaments Humans, càrrec que va ocupar fins al gener de 2018, quan el va succeir Maimunah Mohd Sharif.[6][7][8][9]

El maig de 2019, ATREVIA, empresa multinacional de comunicació i posicionament estratègic, va incorporar Joan Clos com a senior partner, per a "aportar la seva experiència en àrees relacionades amb ciutat, desenvolupament urbà, mobilitat, smart cities, marca ciutat i marca país, i en estratègies de sostenibilitat i compliment dels objectius de desenvolupament sostenible".[10]

El juliol de 2019 va ser nomenat, juntament amb Ramon Roca, nou membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), un òrgan col·legial que assessora el Govern en relació a les polítiques i actuacions que incideixen sobre el desenvolupament sostenible.[11]

Reconeixements[modifica]

Durant el seu mandat com a alcalde de Barcelona, la ciutat va rebre la medalla d'or del Royal Institute of British Architects, que es va dedicar al seu govern, la ciutadania i professionals del disseny, per la transformació de Barcelona mitjançant una estratègia ambiciosa alhora que pragmàtica.[12]

L'any 2016, Clos va rebre la medalla ONU-Habitat pel seu lideratge com a director executiu de l'institució i com a secretari general del congrés Habitat III.[13]

Referències[modifica]

  1. «Joan Clos - Articles». [Consulta: 14 novembre 2019].[Enllaç no actiu]
  2. Clos, Joan «El Fórum Universal de las Culturas: Una oportunidad para construir la paz». Política Exterior, 18, 99, 2004, pàg. 61–64. ISSN: 0213-6856.
  3. «Cultura i Xarxes - Clos: 'Les activitats tecnològiques al 22@bcn han crescut un 75%'» (en anglès). [Consulta: 14 novembre 2019].
  4. «Altres - El paretà Joan Clos serà el nou ministre d'Indústria» (en anglès). [Consulta: 14 novembre 2019].
  5. «Clos sustituirá a Montilla como ministro de Industria» (en castellà). El Mundo, 30-08-2006. [Consulta: 15 gener 2014].
  6. AVUI.cat. «Joan Clos, nou ambaixador a Turquia - 22 maig 2008». [Consulta: 14 novembre 2019].
  7. BOE, Cese de don Joan Clos i Matheu como Embajador de España en la República de Turquía
  8. El País, La ONU nombra a Joan Clos director de la agencia que promueve las ciudades sostenibles
  9. «Jefa de ONU-Hábitat: La "voz de la mujer" debe resonar en todo plan urbano» (en castellà). eldiario.es.
  10. «ATREVIA incorpora a Joan Clos como ‘senior partner’ |» (en espanyol europeu). [Consulta: 14 novembre 2019].
  11. «Ramon Roca i Joan Clos, nous consellers del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya». Arxivat de l'original el 2021-06-15. [Consulta: 14 novembre 2019].
  12. «[Royal Institute of British Architects The Royal Gold Medal 1999: the city of Barcelona]» (en anglès). The Journal of Architecture, 4, 1999, pàg. 229-244 [Consulta: 14 novembre 2019].
  13. «UN-Habitat’s Joan Clos and architect PK Das honored with Jane Jacobs Medal | Citiscope». [Consulta: 14 novembre 2019].

Enllaços externs[modifica]



Càrrecs públics
Precedit per:
Pasqual Maragall i Mira
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

19972006
Succeït per:
Jordi Hereu i Boher
Precedit per:
José Montilla Aguilera
Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç
Escut de l'estat espanyol

20062008
Succeït per:
Miguel Sebastián Gascón