Yigal Al·lon

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaYigal Al·lon
Yigal Allon.jpg
modifica
Nom original(he) יגאל אלון modifica
Biografia
Naixement10 octubre 1918 modifica
Kfar Tavor (Israel) (en) Tradueix modifica
Mort29 febrer 1980 modifica (61 anys)
Afula (Israel) modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Infart de miocardi modifica)
Lloc d'enterramentGinosar (en) Tradueix modifica
Membre de la Kenésset
13 juny 1977 – 29 febrer 1980 – Yehuda Hashai →
Membre de la Kenésset
21 gener 1974 – 13 juny 1977
Membre de la Kenésset
17 novembre 1969 – 21 gener 1974
Primer ministre d'Israel
26 febrer 1969 – 17 març 1969
Membre de la Kenésset
28 gener 1969 – 17 novembre 1969
Viceprimer ministre d'Israel
1r juliol 1968 – 10 març 1974
Membre de la Kenésset
23 gener 1968 – 28 gener 1969
Membre de la Kenésset
22 novembre 1965 – 23 gener 1968
Membre de la Kenésset
4 setembre 1961 – 22 novembre 1965
Membre de la Kenésset
30 novembre 1959 – 25 octubre 1960 – Ruth Haktin →
Membre de la Kenésset
15 agost 1955 – 30 novembre 1959 modifica
Dades personals
FormacióSt Antony's College modifica
Activitat
OcupacióPolític, militar i oficial modifica
PartitPartit Laborista Israelià modifica
Carrera militar
Branca militarHaganà modifica
Rang militargeneral major modifica
ComandamentPalmah modifica
ConflicteGuerra araboisraeliana de 1948 modifica

Find a Grave: 6439709 Modifica els identificadors a Wikidata

Yigal Al·lon (10 d'octubre de 1918 - 29 de febrer de 1980) fou Primer ministre d'Israel en funcions entre el 26 de febrer de 1969 i 17 de març de 1969 data que Golda Meir el va substituir.[1][2]

Fou un soldat i polític israelià, més conegut com l'arquitecte de l'Allon Pla, una iniciativa de pau que va formular després que Israel capturés el territori àrab en la Guerra dels Sis Dies del juny de 1967. Allon va ser un dels primers comandants del Palmah, una branca d'elit de l'Haganà, una organització militar sionista que representava la majoria dels jueus a Palestina després de la Primera Guerra Mundial. Durant la Segona Guerra Mundial va lluitar com a voluntari al costat de soldats britànics contra el Règim de Vichy al Líban i Síria. Després de la proclamació de la independència d'Israel, el 15 de maig de 1948, l'Haganà es va convertir en les Forces de Defensa d'Israel (IDF), i la retirada inicial d'Allon per situar el Palmah sota el comandament de l'IDF li va valer l'enemistat de David Ben-Gurion, el primer ministre d'Israel. Com a comandant del Palmah, Allon va combatre grans batalles contra els àrabs en diversos fronts durant la Primera guerra araboisraeliana. En prosseguir les forces egípcies del Nègueb al Sinaí, va capturar a molts presoners de guerra, incloent el futur president d'Egipte, Gamal Abdel Nasser.[1]

Allon va entrar a la política el 1955, sent elegit membre del Knesset, el parlament israelià. Va ocupar importants carteres als gabinets de Ben-Gurion, Levi Eshkol i Golda Meir i va servir breument com a primer ministre en exercici el 1969.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Yigal Allon». Encyclopaedia Britannica [Consulta: 8 abril 2018].
  2. «Yigal Allon (1918-1980)». Jewish Virtual Library (JVL) [Consulta: 8 abril 2018].


Precedit per:
Levi Eshkol
Primer Ministre d’Israel
Israel

1969 - 1969
Succeït per:
Golda Meir
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yigal Al·lon