Yigal Al·lon

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaYigal Al·lon
Yigal Allon.jpg
Nom original (he) יגאל אלון
Biografia
Naixement 10 octubre 1918
Kfar Tavor Tradueix
Mort 29 febrer 1980 (61 anys)
Afula
Causa de mort Infart miocardíac
Lloc d'enterrament Ginosar Tradueix
  Membre de la Kenésset 

13 juny 1977 – 29 febrer 1980 – Yehuda Hashai →
  Membre de la Kenésset 

21 gener 1974 – 13 juny 1977
  Membre de la Kenésset 

17 novembre 1969 – 21 gener 1974
  Primer ministre d'Israel 

26 febrer 1969 – 17 març 1969
  Membre de la Kenésset 

28 gener 1969 – 17 novembre 1969
  Viceprimer ministre d'Israel 

1r juliol 1968 – 10 març 1974
  Membre de la Kenésset 

23 gener 1968 – 28 gener 1969
  Membre de la Kenésset 

22 novembre 1965 – 23 gener 1968
  Membre de la Kenésset 

4 setembre 1961 – 22 novembre 1965
  Membre de la Kenésset 

30 novembre 1959 – 25 octubre 1960 – Ruth Haktin →
  Membre de la Kenésset 

15 agost 1955 – 30 novembre 1959
Grup ètnic Jueus
Educació St Antony's College Tradueix
Activitat
Ocupació Polític i militar
Partit polític Partit Laborista Israelià
Rang militar General Major
Comandament Palmah
Conflicte Guerra araboisraeliana de 1948
Modifica les dades a Wikidata

Yigal Al·lon (10 d'octubre de 1918 - 29 de febrer de 1980) fou Primer ministre d'Israel en funcions entre el 26 de febrer de 1969 i 17 de març de 1969 data que Golda Meir el va substituir.[1][2]

Fou un soldat i polític israelià, més conegut com l'arquitecte de l'Allon Pla, una iniciativa de pau que va formular després que Israel capturés el territori àrab en la Guerra dels Sis Dies del juny de 1967. Allon va ser un dels primers comandants del Palmah, una branca d'elit de l'Haganà, una organització militar sionista que representava la majoria dels jueus a Palestina després de la Primera Guerra Mundial. Durant la Segona Guerra Mundial va lluitar com a voluntari al costat de soldats britànics contra el Règim de Vichy al Líban i Síria. Després de la proclamació de la independència d'Israel, el 15 de maig de 1948, l'Haganà es va convertir en les Forces de Defensa d'Israel (IDF), i la retirada inicial d'Allon per situar el Palmah sota el comandament de l'IDF li va valer l'enemistat de David Ben-Gurion, el primer ministre d'Israel. Com a comandant del Palmah, Allon va combatre grans batalles contra els àrabs en diversos fronts durant la Primera guerra araboisraeliana. En proseguir les forces egípcies del Nègueb al Sinaí, va capturar a molts presoners de guerra, incloent el futur president d'Egipte, Gamal Abdel Nasser.[1]

Allon va entrar a la política el 1955, sent elegit membre del Knesset, el parlament israelià. Va ocupar importants carteres als gabinets de Ben-Gurion, Levi Eshkol i Golda Meir i va servir breument com a primer ministre en exercici el 1969.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Yigal Allon». Encyclopaedia Britannica [Consulta: 8 abril 2018].
  2. «Yigal Allon (1918-1980)». Jewish Virtual Library (JVL) [Consulta: 8 abril 2018].


Precedit per:
Levi Eshkol
Primer Ministre d’Israel
Israel

1969 - 1969
Succeït per:
Golda Meir
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yigal Al·lon Modifica l'enllaç a Wikidata