Làmia (ciutat)
 Làmia | ||||
|---|---|---|---|---|
Λαμία (el)  | ||||
 | ||||
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Grècia | |||
| Administració descentralitzada | administració descentralitzada de Tessàlia i Grècia Central | |||
| Regió | Grècia Central | |||
| Municipi | Municipi de Lamia | |||
| Capital de | ||||
| Població | ||||
| Total | 52.006 (2011) | |||
| • Densitat | 125,77 hab./km² | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 413,5 km² | |||
| Altitud | 67 m | |||
| Dades històriques | ||||
| Esdeveniment clau | ||||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 35100 | |||
| Fus horari | ||||
| Prefix telefònic | 22310 | |||
| Altres | ||||
| Lloc web | lamia.gr | |||
Làmia (en grec: Λαμία), coneguda com El Citó en català medieval,[1] és una ciutat de Grècia Central a la unitat perifèrica de Ftiòtida, situada a una plana propera al golf Malíac o Melieu. Estrabó diu que era a la plana de davant del golf Malíac, a un 30 estadis del riu Esperqueu i a uns 50 estadis del mar. Actualment és la capital de la prefectura de Ftiòtida.
Història[modifica]
És famosa per la guerra entre els atenencs i els grecs confederats contra Antípater l'any 323 aC. Antípater va ser inicialment derrotat i es va refugiar a la ciutat on els grecs el van assetjar. A la guerra se la va anomenar guerra de Làmia. Antípater va rebre socors de Cràter i es va poder retirar al nord, i després va derrotar els aliats a la batalla de Crannon (322 aC).
L'any 208 aC, Filip V de Macedònia, fill de Demetri II, va derrotar els etolis prop de Làmia. El 192 aC Làmia es va sotmetre voluntàriament a Antíoc III el gran i l'any següent (191 aC) la va assetjar Filip V de Macedònia i els romans, que actuaven conjuntament. Segons Titus Livi, el setge era complicat perquè la roca de la rodalia ajudava a la defensa i els assetjadors no la podien penetrar, però finalment els romans la van ocupar l'any 190 aC.
Encara existia al segle vi. Correspon a la moderna Zitúni i més tard Làmia, situada a un turó de natural fortificat, on queden restes de les muralles i algunes (minses) de la ciutat. Enfront de la ciutat hi havia el riu Aquelos (Achelous).[2]
En època medieval va formar part del Ducat de Neopàtria (des de 1319) i es va mantenir en mans catalanes fins a l'any 1393. El seu castell és un dels testimonis de la presència catalana a Grècia.[3]
El port de la ciutat es deia Fàlara (Phalara, τὰ Φάλαρα) i és l'actual Stylídha.
Referències[modifica]
- ↑ «Marul·la de Verona». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 maig 2022].
- ↑ Smith, William (ed.). «Lamia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 19 novembre 2022].
- ↑ Ayensa, Eusebi.. Els catalans a Grècia: castells i torres a la terra dels Déus. Primera edició. ISBN 9788415711636.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Làmia |
