Perifèries de Grècia
| Divisions administratives de Grècia |
|---|
| Primer nivell |
| Administracions descentralitzades (Αποκεντρωμένες Διοικήσεις, Apokentroménes Dioikíseis) |
| Segon nivell |
| Perifèries (Περιφέρειες, Periféreies) |
| Tercer nivell |
| Unitats perifèriques (Περιφερειακές Ενότητες, Perifereiakés Enótites) |
| Quart nivell |
| Municipis (Δήμοι, Dímoi) |
| Regió autònoma |
| Mont Atos (Άγιο Όρος, Àgio Óros) |
Les perifèries (grec: περιφέρειες) són les subdvisions o regions administratives de Grècia. Hi ha 13 perifèries (nou al continent i quatre a les illes) dividides en 74 unitats perifèriques des de l'1 de gener del 2011 segons el programa Cal·lícrates.[1]
Respecte a l'anterior divisió administrativa de Grècia, prèvia a l'any 2011, les perifèries de Grècia han mantingut els seus límits geogràfics, però constitueixen ara la divisió administrativa de segon ordre (ja que a nivell de primer ordre hi trobem les Administracions descentralitzades), i fins a la reforma estaven dividides en 51 prefectures.
 |
|
Llista de Perifèries
[modifica]| # | Política | Física |  | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Regió | Capital | Governador[a] | Població[b] | Àrea[c] | |||
| 1 | Macedonía i Tràcia | Komotini | Khristódulos Topsídis (IND) | 561.834 | 14.157 | ||
| 2 | Macedònia Central | Tessalònica | Naná Aidoná (ND) | 1.778.896 | 18.810 | ||
| 3 | Macedònia Occidental | Kozani | Giórgos Amanatídis (ND) | 247.270 | 9.451 | ||
| 4 | Epir | Ioànnina | Aléxandros Kakhrimánis (ND) | 321.108 | 9.203 | ||
| 5 | Tessàlia | Lárisa | Dimítris Kurétas (PASOK) | 678.747 | 14.037 | ||
| 6 | Illes Jòniques | Kérkira | Ioánnis Trepeklís (IND) | 200.642 | 2.307 | ||
| 7 | Grècia Occidental | Patres | Nektários Farmákis (ND) | 640.243 | 11.350 | ||
| 8 | Grècia Central | Lamía | Fánis Spanós (ND) | 505.073 | 15.549 | ||
| 9 | Àtica | Atenes | Níkos Khardaliás (ND) | 3.784.565 | 3.808 | ||
| 10 | Peloponès | Trípoli | Dimítris Ptokhós (ND) | 531.598 | 15.490 | ||
| 11 | Egeu Septentrional | Mitilene | Kóstas Mutzúris (ND) | 201.007 | 3.836 | ||
| 12 | Egeu Meridional | Ermúpoli | Giórgos Khatzimárkos (ND) | 327.246 | 5.286 | ||
| 13 | Creta | Iràklio | Stavros Arnautákis (PASOK) | 622.491 | 8.336 | ||
Departaments geogràfics grecs (-1987)
[modifica]Abans de la reforma administrativa de 1987, quan foren substituïdes per les perifèries, el país era dividit en nou regions històriques o departaments geogràfics (γεωγραφικά διαμερίσματα): sis al continent i tres a les illes.[2] La regió més extensa era la Macedonía, mentre que la més populosa era la Grècia Central; les Illes Jòniques eren les més petites tant en extensió com en població. Actualment, aquesta divisió territorial encara és ben viva en contexts no oficials i populars.
| # | Política | Física |  | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Regió | Capital | Població[d] | Àrea | ||
| 1 | Tràcia (Θράκη) | Komotini (Κομοτηνή) | 346.419 | 8.578 km² | |
| 2 | Macedonía (Μακεδονία) | Tessalònica (Θεσσαλονίκη) | 2.262.775 | 34.213 km² | |
| 3 | Tessàlia (Θεσσαλία) | Làrisa (Λάρισα) | 682.189 | 14.051 km² | |
| 4 | Epir (Ήπειρος) | Ioànnina (Ιωάννινα) | 319.991 | 9.203 km² | |
| 5 | Grècia Central (Στερεά Ελλάδα) | Làmia (Λαμία) | 4.489.465 | 24.107 km² | |
| 6 | Illes Jòniques (Ιόνια νησιά) | Kérkira (Κέρκυρα) | 208.176 | 2.604 km² | |
| 7 | Illes Egees (Νησιά Αιγαίου) | Mitilene (Μυτιλήνη) | 522.763 | 9.165 km² | |
| 8 | Peloponès (Πελοπόννησος) | Patres (Πάτρα) | 1.010.509 | 21.782 km² | |
| 9 | Creta (Κρήτη) | Iràklio (Ηράκλειο) | 624.408 | 8.341 km² | |
Referències
[modifica]
- ↑ «Llei Cal·lícrates» (pdf) (en grec). Ministeri de l'Interior de Grècia. Arxivat de l'original el 2017-04-27. [Consulta: 9 gener 2014].
- ↑ Π.Δ. 51/87 "Καθορισμός των Περιφερειών της Χώρας για το σχεδιασμό κ.λ.π. της Περιφερειακής Ανάπτυξης" (Determination of the Regions of the Country for the planning etc. of regional development, ΦΕΚ A 26/06.03.1987