SEAT
Seu de SEAT a Martorell | |||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | fabricant d'automòbils empresa cotitzada filial marca d'automòbil | ||||
Indústria | indústria automotriu | ||||
Forma jurídica | societat anònima | ||||
Història | |||||
Creació | 9 maig 1950 | ||||
Fundador | INI | ||||
Activitat | |||||
Produeix | automòbil | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu |
| ||||
Presidència | Wayne Griffiths (2020–) | ||||
Executiu en cap | Wayne Griffiths | ||||
Empleats | 14.752 (2020) | ||||
Entitat matriu | Grup Volkswagen (1986–) | ||||
Propietat de | Grup Volkswagen | ||||
Filial | |||||
Indicador econòmic | |||||
Ingressos totals | 8.784 M€ (2020) | ||||
Benefici net | 194 M€ (2020) | ||||
Lloc web | seat.com | ||||
SEAT S.A. (inicials de Sociedad Española de Automóviles de Turismo[nota 1]) és un fabricant d'automòbils amb seu a Catalunya, fundat el 9 de maig de 1950 per l'Instituto Nacional de Industria (INI), l'extint holding industrial estatal. Actualment és una companyia subsidiària del grup alemany Volkswagen,[3] al costat d'Audi, Bentley, Bugatti, Lamborghini i Škoda. SEAT es posiciona al mercat i en el Grup Volkswagen com un fabricant amb perfil juvenil i esportiu. A la vegada, dins el grup, la marca SEAT s'ha desenvolupat com un conjunt de companyies subsidiàries (Grup SEAT) de tal manera que SEAT S.A. n'és la companyia matriu.
Les oficines centrals de SEAT S.A. són al complex industrial de SEAT a Martorell, el Baix Llobregat. L'any 2000, la producció anual de vehicles va arribar a les 500.000 unitats.[4] Actualment, tres quartes parts de la producció anual s'exporten a més de setanta països de tot el món.
Història
[modifica]Amb l'objectiu de motoritzar l'Espanya de la postguerra,[5] el 7 de juny de 1949 l'INI va rebre l'encàrrec de fundar la companyia mitjançant la fabricació dels automòbils italians FIAT sota llicència.[6] Per a la seva constitució es va crear una societat amb un capital de 600 milions de pessetes, de la qual l'INI comptava amb un 51% de les accions, la banca espanyola un 42% i FIAT, el principal fabricant d'automòbils d'Itàlia (que actuava com soci tecnològic) el 7% restant.
Durant més de 30 anys, comprà les llicències de FIAT per a poder fabricar i comercialitzar els vehicles d'aquesta marca sota el nom de SEAT. La fàbrica s'ubicà a la Zona Franca de Barcelona, on romangué fins a començaments de la dècada de 1990. El 1993 s'inauguraren les noves instal·lacions de Martorell.
Des de 1950 fins a 1980, la societat va ser altament intervinguda per l'INI.[7] A partir de 1980, FIAT decidí no renovar les llicències amb SEAT i es van vendre totes les accions d'aquesta marca a l'INI. D'aquesta manera, l'empresa quedà plenament en mans de l'estat i en una situació de certa orfandat tecnològica que va superar fent aliances amb diferents socis.
El 1986, Grup Volkswagen adquireix el cinquanta-u per cent de les accions en borsa i es pacta que disposarà de les instal·lacions de SEAT a Barcelona per a muntar-hi els models Volkswagen Passat, Santana i Polo clàssics (s'abarateix mà d'obra respecte a Alemanya), a canvi que els futurs models de SEAT comptaran amb la tecnologia Volkswagen.[8] El 1990, trobem el Toledo com a primer Seat desenvolupat per Volkswagen. Aquest any també Volkswagen compra les accions restants que tenia l'estat sobre SEAT i la companyia es privatitza totalment.
L'any 1999 la Generalitat de Catalunya li concedí el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana.[9]
La SEAT de 1907
[modifica]L'any 1907, al Saló de l'Automòbil de Madrid i sota la marca Catalonia, la Societat Espanyola d'Automòbils i Transports -amb seu a Barcelona- va presentar uns automòbils de la marca francesa Rebour.[10]
Empresa
[modifica]Centres de producció
[modifica]L'empresa disposa de dos centres de producció a Barcelona i Martorell i un centre de producció de components al Prat de Llobregat.
Departament d'R+D
[modifica]La companyia realitza un continuat esforç inversor en el llançament de nous models i en la modernització de les seves instal·lacions. Dins d'aquesta estratègia, una de les prioritats és la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) amb la finalitat d'oferir productes innovadors de màxima qualitat i a un preu prou competitiu. En aquesta activitat treballen diàriament 1.300 persones en el Centre Tècnic de SEAT a Martorell. SEAT té una posició singular entre tots els fabricants d'automòbils establerts a la península Ibèrica, ja que és l'única marca capaç de dissenyar, desenvolupar i produir els seus propis vehicles.
Exportacions
[modifica]A excepció del monovolum Seat Alhambra, fabricat en la planta que el Grup Volkswagen té a Palmela (Portugal), la resta dels seus vehicles es produeixen a la factoria de Martorell (inclòs l'Ibiza, que ha retornat la producció a Catalunya a causa de les fortes pressions dels sindicats obrers). Aquesta planta, que fou inaugurada en 1993, és considerada com una de les més avançades d'Europa gràcies als seus sistemes logístics i a la flexibilitat del procés de producció.
L'empresa exporta les dues terceres parts de la seva producció. Encara que els seus principals mercats són els europeus, està present en 67 països dels cinc continents, a través d'una extensa xarxa comercial composta per més de 3.000 punts de venda i assistència.
Política mediambiental
[modifica]L'empresa es compromet a la millora contínua i afavoreix la compatibilitat ecològica dels seus productes i dels centres de fabricació, centres de venda i centres de reciclatge, així com en la racionalització de l'explotació dels recursos naturals sota la consideració dels aspectes mediambientals. SEAT té implantat i certificat un Sistema de Gestió Mediambiental (SGMA), segons la norma ISO 14001, la qual estableix la sistematització general per a la gestió responsable del medi ambient. Aquest sistema inclou l'estructura organitzativa, la planificació de les activitats i les pràctiques necessàries per a desenvolupar, implantar, portar a terme, revisar i mantenir al dia la Política Mediambiental.
Controvèrsies
[modifica]L'abril de 2008, el president del consell d'administració Francisco García Sanz va comentar amb alguns periodistes «Se'ns acaben els pobles i les ciutats». Quan un corresponsal català li indicà que no hi havia cap cotxe amb nom de ciutat catalana, aquell va respondre que «Nosaltres som espanyols», i quan se li recordà que la fàbrica és a Martorell digué que «No es pot portar la fàbrica a Madrid».[11]
El 2016 el govern espanyol va obrir un expedient sancionador contra Seat per una possible implicació en l'escàndol de les emissions.[12]
Seat també ha rebut crítiques per la manca d'ús del català en els seus productes i en els incompliments legals que comporten; especialment en els manuals d'instruccions, en el web i en els sistemes d'ordinador i GPS dels automòbils.[13] [14] El 2016 el president Luca de Meo va confirmar que s'havien plantejat d'afegir el català als sistemes multimèdia i de navegació però el 2018 encara no havien fet els canvis.[15]
Models històrics /antics
[modifica]
|
|
Models C/D
[modifica]
|
|
Models E
[modifica]
|
Models Concept
[modifica]Any | Model concept SEAT | Presentació saló de l'automòbil | Nota |
---|---|---|---|
1955 | SEAT 600 Prototype | Saló de Gènova | |
1957 | SEAT 750 Sport | Saló de Barcelona | |
1959 | SEAT 1400 Descapotable | Saló de Barcelona | |
SEAT 600 Multiple | Saló de Barcelona | ||
1987 | SEAT Ibiza Mk1 cabrio | Saló de Barcelona | |
1988 | SEAT Proto TLD | Torí | |
1989 | SEAT Proto T | Saló de Frankfurt | |
1990 | SEAT Proto C | Saló de París | |
SEAT Proto TL | Saló de Gènova | ||
1991 | SEAT Marbella Playa concept | Saló de Frankfurt | |
1992 | SEAT Toledo Mk1 exclusive | Saló de Gènova | |
SEAT Toledo Mk1 electric | Usat en les Olimpíades i Paraolimpíades de Barcelona 92 | ||
SEAT Concepto T Coupé | Saló de Paris | ||
1993 | SEAT Concepto T Cabrio | Saló de Barcelona | |
SEAT Ibiza Mk2 electric | |||
1994 | SEAT Rosé | Actualment a la Nau A-122 | |
1995 | SEAT Inca electric | Saló de Hannover | |
SEAT Alhambra prototype | Saló de Gènova | ||
1996 | SEAT Córdoba Mk1 cabrio | ||
1998 | SEAT Bolero 330 BT | Saló de Gènova | |
SEAT Inca electric 2 | Saló de Hanover | ||
1999 | SEAT Toledo Cupra concept | Saló de Gènova | |
SEAT Fórmula | Salon de Gènova | ||
2000 | SEAT Salsa | Saló de Gènova | |
SEAT Salsa Emoción | Saló de Paris | ||
2001 | SEAT León Cupra R concept | Saló de Barcelona | |
SEAT Tango roadster/Tango spyder/Tango coupé/Tango Racer | Saló de Frankfurt | ||
SEAT Arosa City cruiser | Saló de Frankfurt | ||
SEAT Arosa Racer | Saló de Frankfurt | ||
2003 | SEAT Altea Prototipe | Saló de Frankfurt | |
SEAT Cupra GT Sport Concept | Saló de Barcelona | ||
2004 | SEAT Toledo Prototipe | Saló de Madrid | |
2005 | SEAT León Prototipe | Saló de Gènova | |
SEAT Altea FR Prototipo | Saló de Frankfurt | ||
SEATAltea 2 litre 170 hp TDI prototype | |||
2006 | SEAT Ibiza Vaillante concept | Saló de Gènova | |
2007 | SEAT León Pies Descalzos | Saló de Berlin | |
SEAT Altea Freetrack Prototipo | Saló de Gènova | ||
SEAT Tribu concept | Saló de Frankfurt | ||
2008 | SEAT Bocanegra concept | Saló de Gènova | |
2009 | SEAT León Ecomotive concept | Saló de Gènova | |
SEAT León Twin drive | Presentat a Martorell | ||
SEAT IBZ concept | Saló de Frankfurt | ||
2010 | SEAT IBE concept I | Saló de Gènova | |
SEAT IBE concept II | Saló de Paris | ||
2011 | SEAT IBX concept | Saló de Gènova | |
SEAT IBL concept | Saló de Frankfurt | ||
SEAT Altea Electric XL Ecomotive | |||
2012 | SEAT Toledo concept | Saló de Gènova | |
2015 | SEAT 20v20 concept | Saló de Gènova | |
2019 | SEAT el-Born concept | Saló de Gènova | |
2019 | SEAT Minimó concept | Mobile World Congress |
Vegeu també
[modifica]Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «SEAT». GEC. Arxivat de l'original el 2021-04-11. [Consulta: 5 març 2021].
- ↑ De Castro, op. cit., p.732
- ↑ «Ganancias del Consorcio hispano-alemán». Deutshe Welle, 27-01-2015. Arxivat de l'original el 2014-10-20. [Consulta: 7 maig 2015].
- ↑ «SEAT produce el coche número 16 millones desde sus inicios». Media.seat.com, 25-01-2008. Arxivat de l'original el 2011-07-19. [Consulta: 8 març 2010].
- ↑ «60 aniversario de SEAT». El Mundo, 2010 [Consulta: 9 maig 2015]. Arxivat 2017-07-10 a Wayback Machine.
- ↑ De Castro, op. cit., p. 729
- ↑ Mata, Jordi et al. «300 anys d'espoli». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, novembre 2012, p.26-37. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Meroño Cadena, Pere «La SEAT ja és Volkswagen». Revista de Badalona, p. 5 [Consulta: 29 octubre 2022]. Arxivat 29 October 2022[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ Seat fa 60 anys Arxivat 2016-11-02 a Wayback Machine. a vilaweb
- ↑ «Les marques pioneres». Arxivat de l'original el 2007-10-15. [Consulta: 29 setembre 2007].
- ↑ «SEAT: "Nosotros somos españoles"» (en castellà). redescobrint.blogspot.com, 16-04-2008. Arxivat de l'original el 3 d’abril 2015. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ «Indústria obre expedient sancionador a Seat pel cas Dieselgate». Ara, 22-09-2016. Arxivat de l'original el 2018-02-14 [Consulta: 14 febrer 2018].
- ↑ «Seat i la negativa d'aplicar els mateixos criteris lingüístics per al consumidor català». Plataforma per la Llengua, 04-06-2013. Arxivat de l'original el 2021-06-14. [Consulta: 12 setembre 2017].
- ↑ «Plataforma per la Llengua i WICCAC demanen a SEAT que implementi una versió en català del web corporatiu». Plataforma per la Llengua, 05-02-2013. Arxivat de l'original el 2021-01-16. [Consulta: 12 setembre 2017].
- ↑ «Seat i Apple, una mica més a prop del català». Diari Ara, 03-10-2016. Arxivat de l'original el 2019-12-02. [Consulta: 12 setembre 2017].
- ↑ «Models SEAT a Museoseat.com». Arxivat de l'original el 2013-12-24. [Consulta: 12 desembre 2013].
- ↑ «Historia Modelo SEAT Cap. I: SEAT 1400, el primer SEAT de la historia». Web SEAT Fans Club, 2010. Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 10 maig 2015].
Bibliografia
[modifica]- Nuestro SEAT. Ramón Roca, Edicions Benzina.
- Ambición de superarse. Juan Jose Diaz Ruiz.
- Seat Auto emoción. Rossinyol Vilardell, Joan Lunwerg editores, S.A.
- Historia del automóvil. Miguel de Castro Vicente. Ediciones Ceac. 3a edició, sptembre de 1992.
Enllaços externs
[modifica]- Història de la companyia SEAT Arxivat 2018-02-03 a Wayback Machine. (castellà)
- SEAT - Lloc web oficial (anglès)
- Lloc web oficial de SEAT Espanya (castellà)