Tongzhi

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaTongzhi
清 佚名 《清穆宗同治皇帝朝服像》.jpg
Nom de temple ᠮᡠᡯ᠊ᡠ᠊ᠩ i 穆宗
Nom pòstum ᡶᡳᠯᡳᠩᡤᠠ ᡥᡡᠸᠠᠩᡩᡳ i 繼天開運受中居正保大定功聖智誠孝信敏恭寬明肅毅皇帝
Biografia
Naixement (mnc) ᡯᠠᡳ ᡧᡠᠨ
27 abril 1856
Ciutat Prohibida
Mort 12 gener 1875 (18 anys)
Ciutat Prohibida
Causa de mort Verola
Lloc d'enterrament Eastern Qing Tombs Tradueix
 Emperador de la Xina 


 Emperador 

Grup ètnic Manxús
Activitat
Ocupació Escriptor
Família
Família House of Aisin Gioro Tradueix
Cònjuge Empress Xiaozheyi Tradueix
Imperial Noble Consort Xianzhe Tradueix
Imperial Noble Consort Gongsu Tradueix
Imperial Noble Consort Shushen Tradueix
Imperial Noble Consort Dunhui Tradueix
Fills sense valor
Pares Emperador XianfengCixi
Germans Prince Min of the Second Rank Tradueix i Kurun Princess Rong'an Tradueix
Modifica les dades a Wikidata
Història de la Xina
Història de la Xina
ANTIGA
3 Augustos i 5 Emperadors
Dinastia Xia 2100–1600 aC
Dinastia Shang 1600–1046 aC
Dinastia Zhou 1045–256 aC
 Zhou Occidental
 Zhou Oriental
   Primaveres i Tardors
   Regnes Combatents
IMPERIAL
Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC
Dinastia Han 206 aEC–220 EC
  Han Occidental
  Dinastia Xin
  Han Oriental
Tres Regnes 220–280
  Wei, Shu i Wu
Dinastia Jin 265–420
  Jin Occidental 16 Regnes
304–439
  Jin Oriental
D. Meridionals i Septentrionals
420–589
Dinastia Sui 581–618
Dinastia Tang 618–907
  ( Segon Zhou 690–705 )
5 Dinasties &
10 Regnes

907–960
Dinastia Liao
907–1125
Dinastia Song
960–1279
  Song del Nord Xia Occ.
  Song del Sud Jin
Dinastia Yuan 1271–1368
Dinastia Ming 1368–1644
Dinastia Qing 1644–1911
MODERNA
República de la Xina 1912–1949
República Popular
de la Xina

Des del 1949
República de
la Xina
(Taiwan)
Des del 1945

Tongzhi (xinès simplificat: 同志 xinès tradicional: 同歸與治, nom de naixement Zaichun, nom de temple Muzong,[1] Beijing-Ciutat Prohibida, 27 d'abril de 1856 - Beijing-Ciutat Prohibida, 12 de gener de 1875) fou un Emperador de la Xina. Va ser el vuitè emperador de la dinastia Qing.[2] Va regnar entre l'11 de novembre de 1861 i el 12 de gener de 1875.[3]

Família[modifica]

Únic fill viu de l'emperador Xianfeng i de l'emperadriu Cixi, va succeir el seu pare i va pujar al tron a l'edat de 5 anys (sis segons el mètode de càlcul xinès). Es va casar l'any 1872 amb l'emperadriu Xiaozhey (1854-1875), i no van tenir fills.[2]

Emperador Tongzhi

Va tenir quatre concubines

  1. Consort Imperial Shushen (xinès: 淑慎皇貴妃) (1860–1905)
  2. Consort Imperial Zhuanghe (xinès: 莊和皇貴妃) (1857–14 abril 1921)
  3. Consort Imperial Jingyi (xinès: 敬懿皇貴妃) (1856–1932)
  4. Consort Imperial Ronghui (xinès: 榮惠皇貴妃) (1854–1933)

Regnat[modifica]

Per causa de la seva edat, el poder l'exercia un triumvirat encapçalat per la seva mare l'emperadriu Cixi (de nom Yehe Nara), concubina de l'emperador Xianfeng, l'emperadriu Xiao Chen i el Príncep Gong (1833-1898), germà de Xianfeng.[2]

Tongzhi va assumir el control personal del govern l'any 1873 amb només 17 anys, però en general va tenir molt poca incidència en els aspectes polítics i oficials de la Cort. Un dels seus primers actes públics va ser la recepció als representants de sis països occidentals, on per primer cop a la història de la Xina, l'emperador no va obligar a fer el ritual del "kowtow" (agenollar-se i tocar amb el cap a terra com a signe de súplica davant l'emperador).[2]

Va morir a l'edat de 18 anys a causa, segons fonts oficials, d'una verola,[3] malgrat que algunes fonts mencionen la sífilis com a malaltia causant de la mort, i altres indiquen que va ser assassinat com a resultat de les intrigues de l'emperadriu Cixi.

Restauració Tongzhi[modifica]

Durant el regnat de Tongzhi es va produir una lleugera revitalització del govern dels Qing, procés conegut com a "Revitalització Tongzhi", en un moment on el govern estava molt condicionat pels múltiples conflictes heretats del govern anterior (segona Guerra de l'Opi, invasió del Palau d'Estiu per les tropes angleses i franceses, rebel·lions internes al sud i al nord del país, les condicions imposades pels països occidentals en els tractats de Tianjín (18758) i de Pequín (1860)。

La restauració va seguir l'exemple de les dinasties Han i Tang, i les fites més destacades van ser:[2]

  • Acabar amb la Rebel·lió de Taiping (1850-1864) al sud del país, i la rebel·lió de Nian (1853-1868), al nord
  • Acabar amb els moviments interns a Kueichou (1872), Yunnan (1873), Shensi (1873) i del Turquestan
  • Millora de les finances públiques
  • Potenciar la producció agrària amb la distribució de llavors i d'eines pel desenvolupament de noves zones de cultiu
  • Fabricació d'armament segons criteris occidentals
  • Adaptació de tecnologies occidentals i modernització del ferrocarril[3]
  • Creació de l'Escola de llengües estrangeres (1862) i l'Escola per l'ensenyament de matèries científiques (Tung-wen-kuan) (1866)
  • Les Drassanes a Shanghai (1862) i la Companyia de navegació a vapor (1872)[4]

També es va crear la "Zongli Yamen" com a un Ministeri del Govern pels Afers Exteriors, sota la direcció del Príncep Gong.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tongzhi Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Chaussende, Damien. La Chine au XVIIIe Siècle (en francès). Paris: Les Belles Lettres, 2013, p. 269. ISBN 978-2-251-41051-7. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Tongzhi» (en anglès). Enciclopèdia Britànica. [Consulta: agost 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 «We all living in the forbiden city. Gallery of historical characters. Emperor Tongzhi» (en anglès). [Consulta: agost 2015].
  4. «Història de la Xina» (en anglès). Universitat d'Ottawa. [Consulta: agost 2015].