Xianfeng

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Emperador Xianfeng)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaXianfeng
《咸丰皇帝朝服像》.jpg
Nom de temple ᠸᡝᠨᡯᡠᠩ i 文宗
Nom pòstum ᡳᠯᡝᡨᡠ ᡥᡡᠸᠠᠩᡩᡳ i 協天翊運執中垂謨懋德振武聖孝淵恭端仁寬敏莊儉顯皇帝
Biografia
Naixement (mnc) ᡳ ᠵᡠ
17 juliol 1831
Antic Palau d'Estiu
Mort 22 agost 1861 (30 anys)
residència de muntanya de Chengde
Causa de mort Tuberculosi
Lloc d'enterrament Eastern Qing Tombs Tradueix
 Emperador de la Xina 

1850 – 1861
← Emperador DaoguangTongzhi →
 Emperador 

Grup ètnic Manxús
Activitat
Ocupació Escriptor
Família
Família House of Aisin Gioro Tradueix
Cònjuge Empress Xiaodexian Tradueix
Consort Xi Tradueix
Consort Lu Tradueix
Consort Ji Tradueix
Consort Qing Tradueix
First Class Female Attendant Ping Tradueix
Noble Consort Wan Tradueix
Imperial Noble Consort Duanke Tradueix
Empress Dowager Ci'an Tradueix
Noble Consort Mei Tradueix
Cixi
Imperial Noble Consort Zhuangjing Tradueix
First Class Female Attendant Chun Tradueix
Fills Tongzhi
Prince Min of the Second Rank Tradueix
Kurun Princess Rong'an Tradueix
Pares Emperador DaoguangEmpress Xiaoquancheng Tradueix
Germans Kurun Princess Shou'an Tradueix, State Princess Duanmin Tradueix, State Princess Duanshun Tradueix, Princess of the second rank Shou-Zang Tradueix, State Princess Shou-En Tradueix, Princess of the second rank Shou-Xi Tradueix, State Princess Shou-Zhuang Tradueix, Yixuan, Prince Chun Tradueix, Prince Gong Tradueix, Yicong Tradueix, Prince Yiwei Tradueix, Yikang Tradueix, Yichi Tradueix, Yiho Tradueix i Yihui Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Xianfeng —nom de naixement manxú: Aisin-Gioro I Ju, nom xinès: Aixin-Jueluo Yizhu, nom d'emperador i de regnat : Xianfeng, nom de temple: Qing Wenzong[1] —(17 de juliol de 1831, Palau Imperial d'Estiu, Pequín, Xina - 22 d'agost de 1861, Jehol (actual Chengde)[2] Xina), novè emperador de la dinastia Qing i setè emperador Qing que va governar sobre tota la Xina entre 1850 i 1861.[3]

Yizhu tenia reputació de tenir bones capacitats en literatura i administració, fet que li va servir perquè el seu pare es decidís per ell com a successor.[4]

Va nàixer prematurament i sempre va tenir una salut delicada. A rel d'una caiguda d'un cavall en una cacera va quedar coix. Era sexualment molt actiu i va arribar a tenir 19 concubines.

Tenia molt interès pels temes artístics; era un bon pintor, componia melodies i lletres per a òperes, sabia tocar la flauta i el tambor.[5]

Va morir el 22 d'agost de 1861 al Palau de Jehol a 230 km al nord-est de Pequín i fou enterrat a les Tombes Qing Orientals a 125 km de Pequín, al mausoleu de Dingling (tomba de la quietud o calma).[6]

Família[modifica]

Era el quart fill de l'emperador Daoguang i de l'emperadriu Xiaoquancheng.

  • Consorts:
  1. Emperadriu Xiaodexian (孝德顯皇后薩克达氏).
  2. Emperadriu Ci'an (慈安太后).
  3. Emperadriu Cixi  i posteriorment Noble Consort Yi 懿貴妃)
  4. Consort Li, i Imperial posteriorment Noble Consort Zhuangjing (庄靜皇貴妃)
  5. Imperial Noble Consort Duanke (端恪皇貴妃)
  6. Noble Consort Mei (玫貴妃)
  7. Noble Consort Wan (婉貴妃)
  8. Consort Lu (璷妃)
  9. Consort Ji (吉妃)
  10. Consort Xi (禧妃)
  11. Consort Qing (慶妃)
  12. Concubina Imperial Yun (雲嬪)
  13. Concubina Imperial Rong (容嬪) Concubine Shu (璹嬪) (d. 1874) of the Manchu Yehenara clan.
  14. Concubina Imperial Yu (玉嬪)
  • Fills:
  1. Zaichun, (fill de l'emperadriu Cixi) que va ser l'emperador a la mort de Xianfeng amb el nom de Tongzhi .
  2. Segon fill (1858) de Noble Consort Mei.
  3. Princesa Kurun Rong'an (榮安固倫公主), filla de la Consort Zhuangjing.
  1. Filla adoptiva: Princesa Kurun Rongshou (榮壽固倫公主).

Regnat[modifica]

El regnat de Xianfeng va estar marcat per un conjunt d'esdeveniment negatius, i per una situació econòmica desastrosa (cost de les guerres, males collites, etc.) en gran part heretats del seu pare l'emperador Daoguan i que com aquest va seguir sense entendre ni conèixer les actituds i pensaments dels occidentals. D'alguna forma va continuar amb el procés de decadència de la dinastia Qing.[1]

Els fets negatius més significatius dels seu regnat es poden resumir en:

ANY ESDEVENIMENT
1856-1860 Segona Guerra de l'Opi, amb la invasió, saqueig i crema per part de les forces occidentals (anglesos i francesos )

del Palau Imperial de Pequín, amb el conseqüent Tractat de Tianjin i la Convenció de Pequín[4]

1850-1864 La rebel·lió dels Taiping
1853-1868 La rebel·lió de Nien al nord de la Xina (Anhui, Jiangsu, Henan i Shandong)[7]
1858-1860 Pèrdua de part de Manxúria en mans de Rússia[8]
1855-1873 Rebel·lió musulmana a Yunnan [7]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xianfeng Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Xianfeng Emperor» (en anglès). [Consulta: desembre 2015].
  2. «Xianfeng. Emperor of Qing dynasty» (en anglès). [Consulta: desembre 2015].
  3. «Qing Dynasty Emperors» (en anglès). [Consulta: desembre 2015].
  4. 4,0 4,1 «Xianfeng Emperor» (en anglès), 19-12-2012. [Consulta: desembre 2015].
  5. Chang, Jung. Cixí, La Emperatriz (en castellà). Madrid: Santillana/Taurus, 2014, p. 594. ISBN 978-84-306-0952-9. 
  6. «Xianfeng emperor» (en anglès). [Consulta: desembre 2015].
  7. 7,0 7,1 Schirokauer, Conrad; Brown, Miranda. Breve historia de la civilización china (en castellà). Barcelona: Edicions Bellaterra, 2006, p. 495. ISBN 978-84-7290-555-9. 
  8. «Gallery of Historical Characters. Qing Dynasty Emperors who lived in the Forbidden City» (en anglès). [Consulta: desembre 2015].