Rebel·lió dels Taiping

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rebel·lió dels Taiping
Reconstrucció del Palau del Regne Celestial a Nanquín
Reconstrucció del Palau del Regne Celestial a Nanquín
Dates Desembre de 1850 - agost de 1864
Territori Sud de la Xina
Resultat Victòria de la Dinastia Qing. Caiguda del Regne Celestial de la Gran Pau.
Bàndols
Dinastia Qing Dinastia Qing Regne Celestial de la Gran Pau
Comandants en cap
Dinastia Qing Emperador Xianfeng
Dinastia Qing Cixi
Hong Xiuquan
Forces
Entre 2 i 5 milions Entre 1 i 3 milions
Baixes
Més de 20 milions de morts entre els dos bàndols. És un dels conflictes més mortals de la història.

La Rebel·lió dels Taiping (18511864), o Rebel·lió de la Gran Pau, va ser una revolta molt important de caràcter social i polític duta a terme a la Xina en contra de l'autoritat i les forces de la dinastia Qing. El fet que els Qing fossin manxús, és a dir, estrangers, i fossin vistos per part de la població xinesa com a governants incompetents i corruptes, incapaços de fer front a les potències occidental, junt amb les humiliacions que va haver de patir la Xina després de la desfeta de la Primera Guerra de l'Opi van ser el detonant.

En fou l'inspirador un cristià xinès heterodox, Hong Xiuquan, (18141864). Aquest visionari havia fallat en l’Examen Imperial i, per tant, ja no podia accedir a un càrrec de funcionari d'elit. Va estudiar la Bíblia amb l'ajut d'un missioner protestant. Un dia va proclamar que havia tingut una visió en la que se l'hi havia revelat que ell era un germà de Jesús. Es va imposar la missió de predicar el cristianisme i fer fora als manxús del govern, es proclamà Rei Celestial, i batejà amb el nom de TaipingGran Pau») als seus seguidors.

Amb un missatge místic i col·lectivista, s'atragué una munió de camperols i obrers durant els darrers anys de la dècada de 1840. La rebel·lió va esclatar el 1851 a la província de Guangxi. El rebels van derrotar per primer cop als imperials a Jintian. Hong Xiuqan va proclamar el Regne Celestial de la Gran Pau i es va nomenar ell mateix com el seu governant absolut. Els Taiping, van vèncer les forces imperials conquerint Nanquín el Març del 1853, on van establir la seva capital, rebatejant-la com TianjingCapital Celestial»).

Els Taiping van tractar d'atreure les classes mitjanes xineses i fer pactes amb les potències occidentals, però, en cap cas van tenir èxit. Els occidentals van decidir restar neutrals i els xinesos benestants no estaven d'acord amb el menyspreu que els Taiping mostraven envers els costums confuncians.

L'Agost de 1860 van intentar prendre Xangai, però, van ser vençuts per l'exèrcit imperial. Les forces dels Qing reconqueriren a poc a poc totes les terres on s'havia escampat la revolta. El juliol de 1864 va caure Nanquín. Hong Xiquan es va suïcidar uns dies abans de l'entrada de les tropes del govern ajudades pels nord-americans i els anglesos, i més de 100 000 dels seus seguidors foren morts. Tanmateix, van quedar centenars de milers de Taiping que continuaren lluitant, malgrat llur desorganització. El 1871 fou derrotat l'últim exèrcit rebel a la confluència de les regions de Hunan, Guizhou i Guangxi.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rebel·lió dels Taiping