Qianlong

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaQianlong
Portrait of the Qianlong Emperor in Court Dress.jpg
 Emperador de la Xina 


Yongzheng - Emperador Jiaqing
Dades biogràfiques
Naixement 25 de setembre de 1711
Pequín
Mort 7 de febrer de 1799 (87 anys)
Pequín
Sepultura Eastern Qing Tombs
Ètnia Manxús
Dades familiars
Dinastia House of Aisin Gioro
Cònjuge Empress Xiaoxianchun
Consort Fang
Imperial Concubine Yi from the Huang clan
Consort Yu
Consort Dun
Consort Shu
Imperial Concubine Xun
Imperial Concubine Yi from the Bo clan
Noble Lady Rui
Imperial Concubine Gong
Imperial Concubine Cheng
Imperial Concubine Shen
Noble Lady Shun
Xiangfei
Noble Consort Xun
Imperial Noble Consort Huixian
Imperial Noble Consort Chunhui
Empress Xiaoyichun
Ulanara, the Step Empress
Consort Jin
Imperial Noble Consort Qinggong
Imperial Noble Consort Shujia
Noble Consort Xin
Imperial Noble Consort Zhemin
Noble Consort Ying
Dowager Noble Consort Wan
Noble Consort Yu
Fills
Pares YongzhengEmpress Xiaoshengxian
Germans
Modifica dades a Wikidata

L'emperador Qianlong (en xinès 乾隆 i en pinyin: Qiánlóng); nascut el 25 de setembre de 1711 a Pequín i mort el 7 de febrer de 1799. Va ser el cinquè emperador de la dinastia Qing. Fill de l'Emperador Yongzheng. El seu cognom era Aisin Gioro, d'origen manxú, i el seu nom, Hongli i anomenat Qianlong quan va pujar al tron. El seu successor va ser l'emperador Jiaqing.

El seu regnat va ser un dels més llargs de la Història. Va assegurar les conquestes del seu avi i del seu pare (anys coneguts com L'Edat Pròspera). Va incrementar el territori a Occident Xinjiang, va assegurar la presència xinesa al Tíbet i una de les lleis que va emetre el 1792 va obligar a canviar la manera d'elegir el Dalai Lama, ja que els successors no eren políticament ben vistos per l'emperador. I va estendre la seva influència a Birmània. En el seu regnat es va produir el primer contacte oficial amb occidentals. Finalment, va arribar el moment en què es van fer evidents les debilitats del seu govern i el 1796 va abdicar.

El regnat de l'emperador es pot dividir en tres etapes o fases diferenciades, marcades pels diferents ministres que Qianlong va escollir per dirigir el país:[1]

  • 1736-1750: Amb dos ministres procedents del govern anterior, el manxú Ortai i el xinès Zhang Tingyu. Va ser un temps de pau i de aprofondiment de les reformes centrlistes iniciades pel seu pare.
  • 1750-1780, l'emperador s'apoia en el seu germanastre Fuheng i amb Yu Minzhong. Època de poder quasi absolut i de grans obres.
  • 1780-1795, període del ministre Heshen.

Va fomentar l'agricultura i treballs d'irrigació i l'economia i la població van créixer. Amant de la cultura clàssica xinesa fou un poeta que compongué molts poemes, i va ser un gran protector de les arts i les lletres, amb la incorporació a la Cort de savis i artisites occidentals, com és el cas dels jesuïtes pintors com Jean-Denis Arttiret i Giuseppe Castiglione.[1] Però malgrat aquest interés per la cultura, durant el regnat de Qianlog es va produir una important inquisició literària (1744-1789) amb la destrucció de 2300 llibres i l'inclusió en un ïndex de més de 10000, obres considerades contràries als principis de la dinastia,[1]

S'ha considerat que la famosa Òpera de Pequín va néixer arran del 80 aniversari de Qianlong. Va incrementar els jardins de l'Antic Palau d'Estiu situat als environs de Pequín que representen l'obra cimera de la jardineria xinesa.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Chaussende, Damien. La Chine au XVIIIe Siècle (en francès). Paris: Les Belles Lettres, 2013. ISBN 978-2-251-41051-7. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Qianlong Modifica l'enllaç a Wikidata

http://www.cultural-china.com/chinaWH/html/en/33History214.html