Qianlong

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgQianlong
Portrait of the Qianlong Emperor in Court Dress.jpg
Naixement 25 de setembre de 1711
Pequín
Mort 7 de febrer de 1799(1799-02-07) (als 87 anys)
Pequín
Cònjuge Empress Xiaoxianchun, Ulanara, the Step Empress, Empress Xiaoyichun, Imperial Noble Consort Huixian, Imperial Noble Consort Chunhui, Imperial Noble Consort Qinggong, Imperial Noble Consort Zhemin, Imperial Noble Consort Shujia, Dowager Noble Consort Wan, Noble Consort Ying, Noble Consort Xin, Noble Consort Xun, Consort Jin, Xiangfei, Consort Shu, Consort Dun, Consort Yu, Consort Fang, Imperial Concubine Yi from the Huang clan, Imperial Concubine Xun, Imperial Concubine Gong, Imperial Concubine Yi from the Bo clan, Imperial Concubine Shen, Imperial Concubine Cheng, Noble Lady Rui, Noble Lady Shun i Noble Consort Yu
Modifica dades a Wikidata

L'emperador Qianlong (en xinès 乾隆 i en pinyin: Qiánlóng); nascut el 25 de setembre de 1711 a Pequín i mort el 7 de febrer de 1799. Va ser el cinquè emperador de la dinastia Qing. Fill de l'Emperador Yongzheng. El seu cognom era Aisin Gioro, d'origen manxú, i el seu nom, Hongli i anomenat Qianlong quan va pujar al tron. El seu successor va ser l'emperador Jiaqing.

El seu regnat va ser un dels més llargs de la Història. Va assegurar les conquestes del seu avi i del seu pare (anys coneguts com L'Edat Pròspera). Va incrementar el territori a Occident Xinjiang, va assegurar la presència xinesa al Tíbet i una de les lleis que va emetre el 1792 va obligar a canviar la manera d'elegir el Dalai Lama, ja que els successors no eren políticament ben vistos per l'emperador. I va estendre la seva influència a Birmània. En el seu regnat es va produir el primer contacte oficial amb occidentals. Finalment, va arribar el moment en què es van fer evidents les debilitats del seu govern i el 1796 va abdicar.

El regnat de l'emperador es pot dividir en tres etapes o fases diferenciades, marcades pels diferents ministres que Qianlong va escollir per dirigir el país:[1]

  • 1736-1750: Amb dos ministres procedents del govern anterior, el manxú Ortai i el xinès Zhang Tingyu. Va ser un temps de pau i de aprofondiment de les reformes centrlistes iniciades pel seu pare.
  • 1750-1780, l'emperador s'apoia en el seu germanastre Fuheng i amb Yu Minzhong. Època de poder quasi absolut i de grans obres.
  • 1780-1795, període del ministre Heshen.

Va fomentar l'agricultura i treballs d'irrigació i l'economia i la població van créixer. Amant de la cultura clàssica xinesa fou un poeta que compongué molts poemes, i va ser un gran protector de les arts i les lletres, amb la incorporació a la Cort de savis i artisites occidentals, com es el cas dels jesuïtes pintors com Jean-Denis Arttiret i Giuseppe Castiglione.[1] Però malgrat aquest interés per la cultura, durant el regnat de Qianlog es va produir una important inquisició literària (1744-1789) amb la destrucció de 2300 llibres i l'inclusió en un ïndex de més de 10000, obres considerades contraries a els principis de la dinastia,[1]

S'ha considerat que la famosa Òpera de Pequín va néixer arran del 80 aniversari de Qianlong. Va incrementar els jardins de l'Antic Palau d'Estiu situat als environs de Pequín que representen l'obra cimera de la jardineria xinesa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Chaussende, Damien. La Chine au XVIIIe Siècle (en francès). Paris: Les Belles Lettres, 2013. ISBN 978-2-251-41051-7. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Qianlong Modifica l'enllaç a Wikidata

http://www.cultural-china.com/chinaWH/html/en/33History214.html