Òpera de Pequín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Posada en escena de l'Òpera de Pequín

L'Òpera de Pequín (en xinès 京剧 jingjù o ching-hsi) és un tipus d'òpera xinesa que es va iniciar a mitjans del segle XIX i que es va fer extremadament popular entre la cort de la dinastia Qing. Està considerada com una de les màximes expressions de la cultura xinesa. Els arguments de l'òpera de Pequín són molt variats i van des de les intrigues de la cort fins a gestes militars. Els seus temes, que estan centrats en la història, la política, la societat i la vida quotidiana, pretenen ser instructius i divertits alhora. Són importants tant la música, com els gestos, les acrobàcies i els cants. Està considerada com una expressió de l'ideal estètic de l'art operístic en la societat xinesa tradicional i segueix sent, avui en dia, un element del patrimoni cultural universalment apreciat a tot el país. Es tracta d'un art escènic que integra el cant, la recitació, l'actuació teatral i les arts marcials. Encara que es representa a tota la Xina, els centres operístics principals són Beijing, Tianjin i Xangai. Els cants i recitacions d'aquesta òpera s'interpreten principalment en el dialecte de Beijing, i la composició dels seus llibrets s'ajusta a regles molt estrictes que valoren sobretot la rima i el ritme. Algunes representacions poden durar fins a sis hores. En els últims 30 anys s'han creat també una sèrie d'obres amb temes contemporanis, i algunes d'elles han obtingut grans èxits. El teatre Xinés, herència de la cultura mil·lenària xinesa s'adapta també a la modernitat i coneix innovacions tot i que les seves característiques pròpies remunten a mitjans del segle XIX. Un espectacle fabulós a no perdre's. El 16 de novembre de 2010, la UNESCO declarà l'Òpera de Pequín com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Història[modifica | modifica el codi]

Tot i que és coneguda com a "òpera de Pequín", els seus orígens se situen en les províncies de Anhui i Hubei, i gran part dels diàlegs es realitzen en els antics dialectes procedents d'aquestes dues regions. Es creu que va néixer l'any 1790 amb una representació que un grup teatral va oferir a l'emperador Quianlong per celebrar el seu vuitantè aniversari. Originàriament, l'òpera es representava únicament a la cort imperial i no es va convertir en un espectacle públic fins més tard.

Música i instruments[modifica | modifica el codi]

La música compleix un paper primordial donant ritme a l'espectacle, creant una atmosfera especial, configurant els caràcters dels personatges i servint de guia a la trama teatral. En la música "civil" predominen els instruments de corda i els instruments de vent com el delicat Jinghu, de sonoritat aguda, i la flauta Dizi. En canvi, la música "marcial" s'executa amb instruments de percussió com el Bangu i el Dalua.

Coreografia i passos durant l'actuació

Coreografia[modifica | modifica el codi]

En les representacions, caracteritzades pel seu estil simbòlic i ritual, l'actuació dels actors i actrius s'ajusta a una coreografia que regeix els moviments dels seus ulls, torsos, mans i peus.

Personatges[modifica | modifica el codi]

L'Òpera de Pequín té quatre tipus diferents de personatges, tres masculins i un femení:

  • Jing : personatge masculí dotat d'una gran força de voluntat. Se li reconeix amb facilitat, ja que sempre porta un maquillatge excessiu.
  • Sheng : personatge masculí que presenta tres variants diferents, el Sheng guerrer, el Sheng jove i el Sheng major.
  • Ch'ou : personatge masculí. És el bufó de l'obra.
  • Tan : personatge femení amb diferents variants: Tan gran , Tan flor (una jove alegre i una mica descarada), Tan verda (dona jove i de gran rectitud) i Tan del cavall i l'espasa (una dona que domina tant la cal·ligrafia com l'art de la guerra).

Fotografies de personatges de l'Òpera de Pekín[modifica | modifica el codi]

Decorats[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment els decorats i accessoris escènics es redueixen al mínim per tal de potenciar al màxim l'actuació dels personatges.

Vestits de l'Òpera de Pequín

Maquillatge i vestimenta[modifica | modifica el codi]

La indumentària dels actors és summament vistosa i el seu maquillatge facial, exagerat, recorre a símbols, colors i motius concisos per posar de manifest la personalitat i identitat social dels personatges que representen. És important també el color del vestuari que utilitzen els actors. Així el color negre representa una personalitat atrevida, el blanc serveix per representar a una persona mentidera, el blau indica un personatge fred i calculador, i el vermell s'utilitza per personatges valents i lleials. Els colors daurats i platejats s'utilitzen per representar déus.

Aprenentatge[modifica | modifica el codi]

La tradició operística de Pequín es transmet essencialment mitjançant l'ensenyament impartit per mestres a alumnes, gràcies a la qual aquests van adquirint competències bàsiques per conducte de mètodes d'instrucció oral, observació i imitació.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òpera de Pequín