Òpera de Pequín

De Viquipèdia
Posada en escena de l'Òpera de Pequín

L'òpera de Pequín (xinès simplificat: 京剧, xinès tradicional: 京劇, pinyin: Jīngjù) és un tipus d'òpera xinesa que es va originar a mitjan segle xix i que es va fer extremadament popular a la cort de la dinastia Qing. És considerada com una de les màximes expressions de la cultura xinesa. Els arguments de l'òpera de Pequín són molt variats i van des de les intrigues de la cort fins a gestes militars. Els seus temes, que estan centrats en la història, la política, la societat i la vida quotidiana, pretenen ser instructius i divertits alhora. Són importants tant la música, com els gestos, les acrobàcies i els cants. És considerada com una expressió de l'ideal estètic de l'art operístic en la societat xinesa tradicional i segueix sent, avui en dia, un element del patrimoni cultural universalment apreciat a tot el país. Es tracta d'un art escènic que integra el cant, la recitació, l'actuació teatral i les arts marcials. Encara que es representa a tota la Xina, els centres operístics principals són Beijing, Tianjin i Xangai. Els cants i recitacions d'aquesta òpera s'interpreten principalment en el dialecte de Beijing, i la composició dels seus llibrets s'ajusta a regles molt estrictes que valoren sobretot la rima i el ritme. Algunes representacions poden durar fins a sis hores. En els últims 30 anys s'han creat també una sèrie d'obres amb temes contemporanis, i algunes d'elles han obtingut grans èxits. El teatre xinès, herència de la cultura mil·lenària xinesa, s'adapta també a la modernitat i té innovacions tot i que les seves característiques pròpies remunten a mitjan segle xix. El 16 de novembre de 2010, la UNESCO declarà l'òpera de Pequín com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Història[modifica]

Tot i que és coneguda com a "òpera de Pequín", els seus orígens se situen en les províncies d'Anhui i Hubei, i gran part dels diàlegs es feien en els antics dialectes procedents d'aquestes dues regions. Es creu que va néixer l'any 1790 amb una representació que un grup teatral va oferir a l'emperador Qianlong per celebrar el seu vuitantè aniversari. Originàriament, l'òpera es representava únicament a la cort imperial i no va esdevenir un espectacle públic fins més tard.

Música i instruments[modifica]

La música compleix un paper primordial donant ritme a l'espectacle, creant una atmosfera especial, configurant els caràcters dels personatges i servint de guia a la trama teatral. En la música "civil" predominen els instruments de corda i els instruments de vent com el delicat jinghu, de sonoritat aguda, i la flauta dizi. En canvi, la música "marcial" s'executa amb instruments de percussió com el bangu i el dalua.

Coreografia i passos durant l'actuació

Coreografia[modifica]

En les representacions, caracteritzades pel seu estil simbòlic i ritual, l'actuació dels actors i actrius s'ajusta a una coreografia que regeix els moviments dels seus ulls, torsos, mans i peus.

Personatges[modifica]

L'òpera de Pequín té quatre tipus diferents de personatges, tres de masculins i un de femení:

  • Jing: personatge masculí dotat d'una gran força de voluntat. Se'l reconeix amb facilitat, ja que sempre porta un maquillatge excessiu.
  • Sheng: personatge masculí que presenta tres variants diferents, el Sheng guerrer, el Sheng jove i el Sheng major.
  • Chou: personatge masculí. És el bufó de l'obra.
  • Dan: personatge femení amb diferents variants: Tan gran, Tan flor (una jove alegre i una mica descarada), Tan verda (dona jove i de gran rectitud) i Tan del cavall i l'espasa (una dona que domina tant la cal·ligrafia com l'art de la guerra).

Fotografies de personatges de l'òpera de Pequin[modifica]

Decorats[modifica]

Tradicionalment els decorats i accessoris escènics es redueixen al mínim per tal de potenciar al màxim l'actuació dels personatges.

Vestits de l'òpera de Pequín

Maquillatge i vestimenta[modifica]

La indumentària dels actors és summament vistosa i el seu maquillatge facial, exagerat, recorre a símbols, colors i motius concisos per posar de manifest la personalitat i identitat social dels personatges que representen. És important també el color del vestuari que utilitzen els actors. Així el color negre representa una personalitat atrevida, el blanc serveix per representar a una persona mentidera, el blau indica un personatge fred i calculador, i el vermell es fa servir per personatges valents i lleials. Els colors daurats i platejats s'utilitzen per representar déus.

Aprenentatge[modifica]

La tradició operística de Pequín es transmet essencialment mitjançant l'ensenyament impartit per mestres a alumnes, gràcies a la qual aquests van adquirint competències bàsiques per conducte de mètodes d'instrucció oral, observació i imitació.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òpera de Pequín