Discussió:Rebel·lió dels Taiping
Avís de reforma de l'article[modifica]
La rebel·lió Taiping va ser una de les moltes rebel·lions que va haver d'afrontar la dinastia Qing durant el seu regnat. Sens dubte va ser la més sanguinària, molt per sobre dels conflictes amb les potències occidentals que, erròniament, s'apunten com la causa directa del declivi del seu imperi. Però, si bé l'article s'enfoca en algunes idees i personatges molt rellevants, el format del text i el desplegament de les explicacions és massa breu i parcial. Tenint en compte que va iniciar-se com un moviment religiós i va acabar ocasionant una veritable guerra civil que va marcar la recta final fins a la caiguda de l'imperi, és necessari presentar tota una sèrie d'antecedents amb l'objectiu de facilitar la comprensió de les causes, més enllà de les immediates. A més, també caldria superar aquest relat estrictament bèl·lic i personal del conflicte per entendre la seva magnitud sobre la societat, les relacions internes i externes, o l'economia del període. Per tant, desenvolupar adequadament la causalitat i la multicausalitat d'acord amb l'espai i el temps historicogeogràfic és clau per oferir una idea més clara i rigorosa d'aquest fet.
Sortosament, pel que fa a la bibliografia, a hores d'ara i seguint la tesis llavors defensada per Jacques Gernet, la majoria d'autors i historiadors internacionals que han escrit sobre la temàtica han abandonat la vella perspectiva eurocèntrica i colonialista que s'havia instituït sobre la història contemporània de la Xina. D'aquesta manera, per reformar aquest article m'ajudaré d'alguns manuals d'origen anglosaxó, americà, hispà o xinès dels últims cinquanta anys (fonts més genèriques): Paul J. Bailey (2002), Patricia Buckley (2009), Pedro Ceinós (2006), John K. Fairbank (1979, 1990, 1996), el mateix Jacques Gernet (1972 (2018)), Pao Chao Hsieh (2018), Susan Naquin (1987), Angela Schottenhammer (2007), o Bai Shouyi (1984). A més de fonts específiques com les de Thomas H. Relly (2014) y Georg Spence (2022).
A més, entre el patrimoni documental de Catalunya podem trobar les fonts primàries que va escriure el diplomàtic reusenc Eduard Toda i Güell, ja que entre els anys 1876 i 1882 va viatjar a la Xina, el sud-est asiàtic i el Japó com a vicecònsol de la corona espanyola. A més d'oferir una panoràmica molt interessant de la Xina de finals del XIX, els seus escrits són fonts directes de les conseqüències materials i humanitàries que va originar el conflicte. Tot i que també s'ha de tenir en compte que van ser escrites des de la perspectiva d'un occidental.