Tristan Murail

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaTristan Murail
Tristan Murail.jpg
Biografia
Naixement 11 març 1947 (71 anys)
Le Havre
Educació Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat
Ocupació Compositor
Ocupador Universitat de Colúmbia
Gènere artístic Música contemporània
Moviment Música clàssica
Professors Olivier Messiaen
Família
Pare Gérard Murail Tradueix
Germans Marie-Aude Murail, Lorris Murail Tradueix i Elvire Murail Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Tristan Murail (Le Havre, 11 de març de 1947) és un compositor francès, deixeble d'Olivier Messiaen, un dels màxims representants de la música espectral o espectralisme, junt amb Jonathan Harvey i l'últim Gérard Grisey.

Biografia[modifica]

Després dels seus estudis universitaris –amb els quals va obtenir una llicenciatura en ciències econòmiques, i diplomes d'àrab clàssic i d'àrab magrebí a l'École Nationale des langues orientales, a més d'un diploma de l'Institut d'études politiques– el 1967 va entrar al Conservatori Nacional de París i allí va cursar els estudis fins al 1972. Va assistir al curs d'Olivier Messiaen, i als cursos de computer music en què va obtenir el primer premi de composició el 1971.

Entre el 1971 i el 1973, va ser seleccionat al Prix de Rome, i va ser pensionat a l'Acadèmia de França a la Vil·la Mèdici de Roma, on es va topar amb Giacinto Scelsi. El 1973, a més, va col·laborar a la fundació de l'Ensemble l'Itinéraire i en el desenvolupament d'obres per a diferents tipus de teclats —ones Martenot, òrgans electrònics, sintetitzadors.

És autor de diferents articles sobre música espectral —«La révolution de sons complexes», «Spectre et lutins ou Questions de cible»— , i segueix amb les seves composicions amb l'ajuda de l'ordinador. Va ensenyar informàtica musical al Conservatori Nacional de París (on va tenir d'alumbe a Philippe Hurel) i a l'IRCAM, on va cooperar per al desenvolupament del software musical Patchwork. Actualment utilitza el programa hereu, OpenMusic i treballa a la Universitat de Colúmbia de New York. A més, participa freqüentment en conferències i seminaris internacionals —especialment als Internationale Farienkurse für neue Musik de Darmstadt. Festival de Darmstadt.

Les obres de Murail són publicades per Salabert i Editions Henry Lemoine. La seva música ha sigut gravada per segells discogràfics Una Corda, Metier, Adés i MFA-Radio France. Ha obtingut el "Grand Prix du Disque" el 1990 i el "Grand Prix du Président de la République, Académie Charles Cros" el 1992.

Les seves obres més destacades són les orquestrals Gondwana i Time and Again, així com Désintégrations per a 17 instrumens i cinta i Ethers. També compon una sèrie de peces per a diferents instruments en el seu cicle Random Access Memory, del que la sexta, Vampyr!, és una peça estranya dins del repertori clàssic per a guitarra elèctrica. Vampyr! és una de les poques obres del catàleg de Murail en què no s'usa la tècnica espectral. A més, en les notes per a la interpretació, el compositor recomana a l'intèrpret tocar a la manera dels guitarristes de la tradició pop o rock, com Carlos Santana i Eric Clapton.

Obres[modifica]

Orquestra

  • 1970, Altitude 8000, per a orquestra
  • 1972, Au-delà du mur du son, per a gran orquestra
  • 1973, La dérive des continents, per a viola i orquestra de cordes
  • 1973, Cosmos privé, per a orquestra
  • 1975, Sables, per a orquestra
  • 1979, Les courants de l'espace, per a ones Martenot i petita orquestra
  • 1980, Gondwana, per a orquestra
  • 1985, Sillages, per a orquestra
  • 1985, Time and again, per a orquestra
  • 1991, La dynamique des fluides, per a orquestra
  • 1996 Le partage des eaux, per a gran orquestra
  • 2004, Terre d'ombre, per a gran orquestra i sons electrònics
  • 2007, Contes cruels, per a 2 guitarres elèctriques i orquestra
  • 2012, Le Désenchantement du Monde, piano concerto
  • 2013, Reflections / Reflets, per a orquestra

Ensemble

  • 1969, Couleur de mer, per a 15 instruments
  • 1978, Ethers, per a 6 instruments
  • 1982, Désintégrations, per a 17 instruments i sons electrònics
  • 1990, Allégories, per a 6 instruments i sons electrònics
  • 1992, Serendib, per a 22 músics
  • 1993, La Barque mystique per a ensemble
  • 1994, L'Esprit des dunes, per a ensemble
  • 1996, Bois flotté, per a piano, trombó, trio de corda, sons sintètics i síntesi de sons
  • 2000, Winter Fragments, per a flauta, clarinet, piano, violí, violoncel, teclat MIDI i ordinador
  • 2001, Le Lac, per a ensemble
  • 2006, Légendes urbaines per a 22 instruments
  • 2006, Seven Lakes Drive, per a flauta, clarinet, trompa, piano, violí i violoncel
  • 2008, Liber fulguralis, per a ensemble, electrònica i vídeo
  • 2011, La Chambre des cartes, per a flauta, clarinet, trompa, piano, percussions, violí, viola i violoncel
  • 2012, The Bronze Age, per a flauta, clarinet, trombó, violí, violoncel i piano
  • 2014, Un Sogno, per a ensemble i electrònica

Cambra

  • 1970, Où tremblent les contours, per a 2 violes
  • 1973, Les Nuages de Magellan, per a 2 ones Martenot, guitarra elèctrica i percussió
  • 1974, Transsahara express, per a baix i piano
  • 1986, Atlantys, per a 2 sintetitzadors DX7 Yamaha, dins Random Access Memory
  • 1993, La barque mystique, per a 5 instruments
  • 1998, Feuilles à travers les cloches, from «Portulan», per a flauta, violí, violoncel i piano
  • 2006, Les Ruines circulaires, per a clarinet i violí
  • 2008, Garrigue, per a flauta baixa, viola, violoncel i percussió
  • 2015, Travel Notes, per 2 pianos i 2 percussions

Instrumental

  • 1967, 'Comme un Oeil Suspendu et Poli Par le Songe…', per a piano
  • 1972, Estuaire, 2 peces per a piano
  • 1976, C'est un jardin secret, ma sœur, ma fiancée, une fontaine close, une source scellée per a viola solo
  • 1977, Tellur, per a guitarra
  • 1977, Territoires de l'oubli, per a piano
  • 1984, Vampyr!, per a guitarra elèctrica dins Random Access Memory
  • 1992, Attracteurs étranges, per a violoncel
  • 1992, Cloches d’adieu, et un sourire... in memoriam Olivier Messiaen, per a piano
  • 1993, La Mandragore, per a piano
  • 1995, Unanswered questions, per a flauta

Vocal

  • 1995, ...amaris et dulcibus aquis..., per a cor i sons electrònics
  • 2010, Les sept Paroles, per a orquestra, cor i electrònica

Referències[modifica]

  1. Kennedy, Michael (2006), The Oxford Dictionary of MusicISBN 0-19-861459-4
  2. '^' http://www.tristanmurail.com/en/biographie.html
  3. '^' http://www.compositiontoday.com/articles/tristan_murail.asp
  4. '^' Editions Henry Lemoine, Paris
  5. ^ http://agora2010.ircam.fr/923.html?L=1