Noël Gallon

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaNoël Gallon
Dades biogràfiques
Naixement Noël Jean Charles André Gallon
11 de setembre de 1891
París
Mort 26 de desembre de 1966 (75 anys)
París
Alma mater Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat professional
Ocupació Organista, compositor, professor de música, escriptor i catedràtic d'universitat
Ocupador Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Gènere Òpera
Moviment Música clàssica
Mestres Édouard Risler, Albert Lavignac, Georges Caussade i Charles Lenepveu
Deixebles Olivier Messiaen, Maurice Duruflé, Lukas Foss, Claude Arrieu, Henri Dutilleux, Jeanine Rueff, André Lavagne, Henriette Puig-Roget, Tony Aubin, Odette Gartenlaub, Jean-Claude Henry, Paul Bonneau i Pierrette Mari
Instrument Orgue
Dades familiars
Germans Jean Gallon
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Noël Gallon (París, 11 de setembre de 1891- 26 de desembre de 1966) fou un compositor i professor, va guanyar el primer Gran Prix de Rome de composició musical l'any 1910.

Va ser professor de fuga i contrapunt al Conservatori de París. El seu germà, Jean Gallon (1878-1959), també músic, va donar classes d'harmonia al mateix Conservatori.

D'entre l'activitat professional de Noël Gallon, cal destacar la direcció del "Concurs de Música i Declamació" de la Fundació Léopold Bellan de París, càrrec que va exercir des de 1936 fins a l'any de la seva mort.

Va publicar obres didàctiques com un "Tractat de contrapunt" en col·laboració amb Marcel Bitsh, que per la seva importància, és un dels manuals, especialment recomanats, als estudiants del Conservatori de Música de Québec. Són cèlebres també, la sèrie de "Dictats Tonals", petita obra mestra que resumeix totes les dificultats de la música tonal.

Va compondre en col·laboració amb el seu germà la música per a ballet "Hansli le Bossu" (1914).

Molts dels seus alumnes van ser posteriorment notables músics com: Jean Rivier,[1] Tony Aubin, els germans René i Henri Challan, Jeanne Demessieux, Maurice Duruflé, Henri Dutilleux, Olivier Messiaen, Jean Rivier, Pierre Sacan i l'uruguaià Carlos Estrada.

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1220. (IBSN 84-7291-226-4)