Albert Lavignac

Albert Lavignac

Biografia
Naixement	22 gener 1846 París
Mort	28 maig 1916 (70 anys) París
Dades personals
Formació	Conservatoire de Paris
Activitat
Ocupació	compositor, pianista, pedagog musical, musicòleg, professor d'universitat
Ocupador	Conservatoire de Paris
Gènere	Música clàssica
Moviment	Música clàssica
Professors	Anton-François Marmontel, Françoise Benoist i Ambroise Thomas
Alumnes	Claude Debussy, Vincent d'Indy, Florent Schmitt, Gabriel Pierné, Amédée Gastoué, Philipp Jarnach, Henri Casadesús, Francis Casadesús, Noël Gallon, Roger Pénau, Raoul Laparra i Émile Jaques-Dalcroze
Premis  Cavaller de la Legió d'Honor

Alexandre Jean Albert Lavignac (París, 21 de gener de 1846 - París, 28 de maig de 1916) fou un musicògraf i pedagog francès, conegut pels seus escrits teòrics.

Biografia

Lavignac va estudiar amb Antoine François Marmontel, François Benoist i Ambroise Thomas al Conservatoire de Paris, on va ser llavors anomenat repetidor el 1871, professor de solfeig el 1875 i professor d'harmonia de 1891 a 1915. El març de 1864, als divuit anys, va tocar la part d'harmònium de la Petite messe solennelle de Gioachino Rossini en el moment de la seva primera execució.

La seva obra principal La Música i els Músics (1895), una ullada molt completa de la gramàtica musical, de les seves regles elementals i del material musical, va ser estudiada molt de temps després de la seva mort. Hi associa sobretot instruments amb colors, de les formacions instrumentals amb diferents tipus de quadres i, segons la seva interpretació, les característiques de cada tonalitat.

Principals escrits

Lavignac

Enciclopèdia de la Música

Escrita en col·laboració amb Lionel de La Laurencie, l'obra Encyclopédie de la Musique et Dictionnaire du Conservatoire, editada per la Llibreria Delagrave (en onze volums in-4°;, 19,5 x 29,5, el text de la qual està disponible sobre Gallica : 1.1. 1.2. 1.3. 1.4. 1.5. 2.1. 2.3. 2.4. 2.5. 2.6), composta com segueix:

1. Première partie : Histoire de la Musique, en 5 volums, 3.395 pàgines, 1913-1922.
   1. Antiquité - Moyen Âge.
   2. Italie - Allemagne.
   3. France - Belgique - Angleterre.
   4. Espagne - Portugal.
   5. Russie - Pologne - Finlande - Scandinavie - Suisse - Autriche - Hongrie - Bohème - Tziganes - Roumanie - Arabes - Turquie - Perse - Thibet - Birmanie - Indochine - Indes néerlandaises - Éthiopie - Afrique méridionale - Madagascar - Canaries - États-Unis - Indiens - Mexique - Pérou - Équateur - Bolivie.
2. Deuxième partie : Technique - Esthétique - Pédagogie, en 6 volums, 3.920 pàgines, 1925-1931.
   1. Tendances de la musique, technique générale.
   2. Physiologie vocale et auditive, technique vocale et instrumentale.
   3. Technique instrumentale - Instruments à vent, instruments à percussion, instruments à cordes, instruments automatiques.
   4. Orchestration, musique liturgique des différents cultes.
   5. Esthétique.
   6. Pédagogie, écoles, concerts, théâtres.

Altres obres

• Cours complet théorique et pratique de dictée musicale (1882)
• École de la pédale (1889)
• La Musique et les Musiciens (1895) Text en línia. Nlle éd. refondue (1956)
• Le Voyage artistique à Bayreuth (1897), una anàlisi de les òperes de Richard Wagner
• L'Education Musicale (Copyright 1902 in the U.S.A. by D. Appleton and Cie).

Llista d'alumnes

• Max d'Ollone,
• Amédée Gastoué,
• Claude Debussy,
• Vincent d'Indy,
• Philipp Jarnach,
• Gabriel Pierné,
• Gabriel Grovlez,
• Amédée Gastoué,
• Raoul Laparra,
• Florent Schmitt,
• Louis Hasselmans,
• Charles-Gaston Levadé,
• Lazare Lévy.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert Lavignac