Anton-François Marmontel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAnton-François Marmontel
A-F Marmontel.jpg
modifica
Nom original(fr) Antoine-François Marmontel modifica
Biografia
Naixement18 juliol 1816 modifica
Clarmont d'Alvèrnia (França) modifica
Mort16 gener 1898 modifica (81 anys)
París modifica
Lloc d'enterramentCementiri del Père-Lachaise, 63 modifica
Dades personals
FormacióConservatori nacional superior de música i dansa de París modifica
Activitat
OcupacióPianista, compositor, musicòleg i pedagog musical modifica
OcupadorConservatori nacional superior de música i dansa de París modifica
MovimentMúsica clàssica modifica
ProfessorsPierre Joseph Zimmermann, Victor Dourlen, Jacques Fromental Halévy i Jean-François Lesueur modifica
AlumnesClaude Debussy, Georges Bizet, Isaac Albéniz i Pascual, Théodore Dubois, Émile Paladilhe, Vincent d'Indy, Francis Planté, Ernest Guiraud, Louis Diémer, Albert Lavignac, Antoine Simon, Arthur Letondal, Paul Wachs, Camille Bellaigue i Hilda Thegerström modifica
InstrumentPiano modifica
Família
FillsAntonin Marmontel modifica
ParesJean Rodrigue Marmontel modificaGilberte Marmontel modifica
GermansThérèse Marmontel modifica
ParentsJean-François Marmontel () modifica
Premis

Musicbrainz: 86a5b82c-33b6-4206-b7c7-b29d665c33d6 IMSLP: Category:Marmontel,_Antoine_François Modifica els identificadors a Wikidata

Anton-François Marmontel (Clermont-Ferrand, Puy-de-Dôme, 16 de juliol de 1816 - París, 16 de gener de 1898) fou un pianista i compositor francès. Era descendent col·lateral (renebot) de l'escriptor Jean-François Marmontel.

En el Conservatori de París aconseguí els primers premis de solfeig i piano, i assolí en harmonia, fuga i contrapunt el segon premi; entre els seus professors i figuraren Halévy i Zimmermann, al qual substituí el 1848 com a professor de piano en el Conservatori.

En aquesta tessitura Marmontel assolí reputació universal, i entre el munt dels seus deixebles, que alguns més tard foren importants. Desenvolupà aquest càrrec fins al 1889, en què, a causa de les xacres de la vellesa, sol·licita la jubilació.

Entre les seves obres i figuren:

  • L'art de déchiffrer, (100 estudis), set col·leccions d'estudis, una gran Sonata, nocturns, serenates, minuets, peces característiques, Ecole de mécanisme, Enseignement progressif du piano, (1887), etc.. i com a musicògraf publicà:
  • Petite grammaire populaire, tractat de música.
  • Vade-mecum du professeur de piano,
  • Les pianistes célebres, (1878)
  • Conseils d'un professeur... du piano,
  • Symphinistes et virtuoses, (1881)
  • Virtuoses contemporains, (1882)
  • Eléments d'esthétique musicale et considerations sur le beau dans les arts, (1884)
  • Histoire du piano et ses origines, (1885)
  • Enseignement progressif et rationnel du piano, (1887), etc.

El seu fill Antonin Marmontel (1850-1907), igual que el seu pare ocupà una plaça de professor en el Conservatori de París. I en les seves composicions revela molt de talent.

Llista d'alumnes[modifica]

Referències[modifica]

  1. 88 notes pour piano solo, Jean-Pierre Thiollet, Neva Editions, 2015, s. 51. ISBN 978-2-3505-5192-0
  2. Diversos autors, 1991, p. 260.
  3. Diversos autors, 1999, p. 82.
  4. Diversos autors, 1991, p. 865.
  5. Diversos autors, 1980, p. 2379.
  6. Diversos autors, 1999, p. 688.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anton-François Marmontel