Anton-François Marmontel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Anton-François Marmontel
A-F Marmontel.jpg
Retrat de Anton-Françoise Marmontel
Naixement 16 de juliol de 1816
Clermont-Ferrand, Puy-de-Dôme
Mort 16 de gener de 1898(1898-01-16) (als 81 anys)
París
Nacionalitat França França
Ocupació Pianista – Compositor
Moviment Música clàssica
Estil Romanticisme

Anton-Françoise Marmontel (Clermont-Ferrand, Puy-de-Dôme, 16 de juliol de 1816 - París, 16 de gener de 1898) fou un pianista i compositor francès. Era descendent col·lateral (nebot-net) de l'escriptor Jean-François Marmontel.

En el Conservatori de París aconseguí els primers premis de solfeig i piano, i assolí en harmonia, fuga i contrapunt el segon premi; entre els seus professors i figuraren Halévy i Zimmermann, al qual substituí el 1848 com a professor de piano en el Conservatori.

En aquesta tessitura Marmontel assolí reputació universal, i entre els seus deixebles es poden esmentar Ernest Guiraud, Gaston Salvayre, Emile Waldteufel, Émile Paladilhe, Paul Puget, Henryk Wieniawski, Théodore Dubois, Henri Libert, Gustav Louchet, Georges Bizet, Vincent d'Indy, Paul Wachs, Émile Paladilhe, Louis Diémer, Francis Planté, Antoine Simon, Arthur Letondal, Claude Debussy, Isaac Albéniz, Camille Bellaigue, a més d'Amigó, Iragó i el cubà Jiménez Berroa.[1] Desenvolupà aquest càrrec fins al 1889, en què, a causa de les xacres de la vellesa, sol·licita la jubilació.

Entre les seves obres i figuren:

  • L'art de déchiffrer, (100 estudis), set col·leccions d'estudis, una gran Sonata, nocturns, serenates, minuets, peces característiques, Ecole de mécanisme, Enseignement progressif du piano, (1887), etc.. i com a musicògraf publicà:
  • Petite grammaire populaire, tractat de música.
  • Vade-mecum du professeur de piano,
  • Les pianistes célebres, (1878)
  • Conseils d'un professeur... du piano,
  • Symphinistes et virtuoses, (1881)
  • Virtuoses contemporains, (1882)
  • Eléments d'esthétique musicale et considerations sur le beau dans les arts, (1884)
  • Histoire du piano et ses origines, (1885)
  • Enseignement progressif et rationnel du piano, (1887) etc...

El seu fill Antonin Marmontel (1850-197), igual que el seu pare ocupà una plaça de professor en el Conservatori de París. I en les seves composicions revela molt de talent.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anton-François Marmontel Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Enciclopèdia Espasavolum nº. 2776, segona part, pàg. 2379 (ISBN 84-239-4582-0)