Louis Diémer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLouis Diémer
Louis-Joseph Diemer.jpg
Fotografia de Louis Diémer
Biografia
Naixement Louis-Joseph Diémer
14 de febrer de 1843
París, Illa de França
Mort 21 de desembre de 1919(1919-12-21) (als 76 anys)
París, Illa de França
Lloc d'enterrament cementiri de Montmartre
Nacionalitat França
Educació Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat
Ocupació Pianista, compositor
Ocupador Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Gènere artístic Música clàssica
Moviment Música clàssica
Professors Anton-François Marmontel, Ambroise Thomas i Françoise Benoist
Alumnes Alfred Cortot, Robert Casadesus, Gaby Casadesus, Alfredo Casella, Emil Frey i Marius-François Gaillard
Instrument Piano

Musicbrainz: 442d9d7c-ab06-43ad-ad17-4c3ff4014dd1
Modifica les dades a Wikidata

Louis Diémer (París, Illa de França, 14 de febrer de 1843 - 21 de desembre de 1919) fou un pianista i compositor francès.

Biografia[modifica]

Assolí els premis de piano, fuga, contrapunt i composició del Conservatori, i un segon premi d'orgue. Tocà diverses vegades en els concerts del Conservatori, en els que se li aplaudí la finor i la fermesa del seu estil, així com el seu refinat gust artístic. En aquest Conservatori en fou professor de piano durant un cert temps, i en la seva classe tingué alumnes avantatjats, com Zygmunt Stojowski[1] i entre d'altres el que més tard seria pianista de fama internacional, en José Cubiles Ramos i en Henry Libert,[2] Gabriel Grovlez i[3]Raoul Laparra[4] o, Lazare Lévy.

Compongué nombroses obres per a concert i moltes transcripcions per a piano, a més d'algunes romances per diferents veus. Així mateix deixà una edició accentuada, i numerada l'execució per als dits d'algunes obres per a piano, violí i violoncel de Haydn, Mozart i Beethoven, amb el títol d'Ecole classique concertante.

Assolí notable reputació com a director. No obstat mancar-li, les seves representacions resultaven quasi sempre fredes; al pianista francès li mancava el foc sagrat de l'art. Havia fundat a París la Societat d'Instruments antics, i des de 1889 dedicà gran part dels seus treballs a l'estudi de les obres dels mestres dels segles XVII i XVIII; per aconseguir una més fidel interpretació d'aquelles, amb freqüència se servia del clavicèmbal. Fundà el premi triennal del seu nom per a pianistes, apreciat arreu del món. Després de la seva mort es publicà la seva obra: Quelques souvenirs de ma carrière (París, 1920).[5]

Bibliografia[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa] Volum núm. 57, pàg. 1201 (ISBN 84 239-4557-X)
  2. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. VI, pàg. 1185 (ISBN 84-239-4576-6)
  3. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 26, pàg. 1393 (ISBN 84-239-4526-X)
  4. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 29, pàg. 763 (ISBN 84 239-4529-4)
  5. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. IV, pàg. 238 (ISBN 84-239-4574-X)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Diémer Modifica l'enllaç a Wikidata