Pierre Joseph Zimmermann

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPierre Zimmermann
Pierre Zimmermann.jpg
Retrat de Pierre Zimmermann per Antoine-Jean Gros (1808)
Nom original(fr) Pierre-Joseph-Guillaume Zimmerman modifica
Biografia
NaixementPierre Joseph Zimmermann
1785
París (França)
Mort1853
París
Dades personals
NacionalitatFrança
FormacióConservatori nacional superior de música i dansa de París (1798–) modifica
Activitat
OcupacióPianista, compositor i musicògraf
OcupadorConservatori nacional superior de música i dansa de París (1816–) modifica
GènereÒpera modifica
MovimentMúsica clàssica modifica
EstilRomàntic
ProfessorsFrançois Adrien Boieldieu, Charles Simon Catel i Luigi Cherubini modifica
AlumnesCésar Franck, Georges Bizet, Ambroise Thomas, Louis Lacombe, Louis James Alfred Lefébure-Wely, Anton-François Marmontel, Victor Massé i Pere Tintorer i Sagarra modifica
InstrumentPiano modifica
Família
FillsJuliette Dubufe
Anna Zimmerman modifica

Musicbrainz: 6a68d323-3f43-41d4-a86d-7aa40bd9813b Modifica els identificadors a Wikidata

Pierre Zimmermann (París, França, 1785 - 1853) fou pianista, compositor i musicògraf francès.[1]

Alumne del Conservatori de París, estudià piano amb François-Adrien Boïeldieu i composició amb Luigi Cherubini. A partir del 1820 fou professor de piano del mateix Conservatori, actuant en aquest durant vint-i-vuit anys.

Va compondre gran nombre d'obres de caràcter didàctic, entre elles l'Encyclopédie du Pianiste, la qual comprèn un mètode complet de piano, més un tractat d'harmonia i composició, el que permet a l'alumne simultanejar ambdues ensenyances de manera molt pràctica.

Consagrat enterament a l'ensenyança, produí poc com a compositor, no obstant haver estat rebuda amb força èxit la seva òpera còmica L'Enlèvement estrenada en el teatre del mateix nom, de París, el 1831.

Entre els alumnes més notables de Zimmermann cal citar en Henri Hippolyte Potier,[2] Prudent, Marmontel, Ravina, Lefebvre, Lacombe, Joséphine Martín, Alexandre Goria[3] i Thomas.

Referències[modifica]

  1. Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. 70. Edició 1990. Madrid: Espasa-Calpe, 1908-1930, p. 1241. ISBN 84-239-4501-4. 
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 46, pàg. 1038 (ISBN 84-239-4546-4)
  3. *Enciclopèdia Espasa v. 26, pàg. 713, (ISBN 84-239-4526-X)