Théodore Dubois

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaThéodore Dubois
Theodore Dubois.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 agost 1837 Modifica el valor a Wikidata
Rosnay (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juny 1924 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, teòric musical, professor d'universitat, pedagog musical, organista, musicòleg, professor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAnton-François Marmontel, Françoise Benoist, François Bazin i Ambroise Thomas Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMaurice Emmanuel, Paul Dukas, Jules Mouquet, Spirídon Samaras i Guillaume Couture Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJeanne-Adrienne-Fortunée-Augustine Duvinage (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Theodore Dubois Sign.jpg Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: d1591eff-428d-44ed-b7f0-f9936f1ab656 Lieder.net: 3916 Discogs: 1092531 IMSLP: Category:Dubois,_Théodore Modifica el valor a Wikidata

Françoise Clément Théodore Dubois (Rosnay, Marne, 24 d'agost de 1837París, 11 de juny de 1924) fou un compositor i organista francès.

Biografia[modifica]

Va estudiar inicialment amb Louis Fanart (director de cor de la catedral de Reims) i posteriorment al Conservatori de París on va ser alumne del pianista Anton-François Marmontel i d'Ambroise Thomas (fuga i composició). L'any 1861 va aconseguir el primer Premi de Roma amb la seua cantata Atala.

A partir de 1868 va ser mestre de capella a l'església parisenca de Santa Clotilde, després ho va ser de la Madeleine i l'any 1871 va succeir com a organista a César Franck a l'Església de Santa Clotilde. En aqueix mateix any, va ingressar com a professor d'harmonia i composició al Conservatori de París (uns dels seus alumnes van ser Hippolyte Mirande,[1] Luis Sambucetti, [2] Auguste Chapuis,[3] Dionysios Lavrangas,[4]Paul Dukas, Zygmunt Stojowski,[5] Lucien Lambert, Charles Silver, Guy Ropartz[6] Emile-Eugene-Alix Fournier[7] i Xavier Leroux). Posteriorment, a partir de la mort del seu antic professor Thomas, el 1896, va assumir-ne la direcció, fins a l'any 1905. L'any 1877 va tornar a l'Església de la Madeleine, succeint com a organista a Camille Saint-Saëns. El 1894 va ser nomenat membre de l'Acadèmia de Belles Arts de París.

L'any 1905 va ser forçat a renunciar a la direcció del conservatori després d'haver rebutjat la candidatura de Maurice Ravel al Prix de Rome, fet que va crear una gran controvèrsia pública, que es va veure incrementada per una carta oberta del novel·lista i musicòleg Romain Rolland. Gabriel Fauré el va succeir.

Obres[modifica]

Òpera[modifica]

  • Aben Hamed (1884)
  • Frithjof (1892)

Opéra-comique[modifica]

  • La Guzla de l'émir (1873)
  • Le Pain bis (1879)
  • Xavière (1895)

Ballet[modifica]

  • La Farandole (1883)

Oratoris[modifica]

En total 3, entre ells:

  • Les 7 paroles du Christ (1867), la seua obra més popular
  • Le Paradis perdu (1878)

Altres[modifica]

  • Obres de música simfònica (entre elles 3 simfonies)
  • Obres per a piano i orgue (la seua Toccata per a orgue, de 1889, és una de les seues obres més interpretades)
  • Misses
  • Nombrosos motets.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Théodore Dubois