Théodore Dubois

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaThéodore Dubois
Theodore Dubois.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 24 d'agost de 1837
Rosnay
Mort 11 de juny de 1924 (86 anys)
París
Alma mater Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat professional
Ocupació Compositor, organista, musicòleg, professor de música, teòric de la música i catedràtic d'universitat
Ocupador Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Gènere Òpera i simfonia
Moviment Música clàssica
Mestres Anton-François Marmontel, Françoise Benoist, François Bazin i Ambroise Thomas
Deixebles Maurice Emmanuel, Paul Dukas, Jules Mouquet i Spirídon Samaras
Instrument Orgue
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Françoise Clément Théodore Dubois (Rosnay, Marne, 24 d'agost de 1837París, 11 de juny de 1924) fou un compositor i organista francès.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va estudiar inicialment amb Louis Fanart (director de cor de la catedral de Reims) i posteriorment al Conservatori de París on va ser alumne del pianista Anton-François Marmontel i d'Ambroise Thomas (fuga i composició). L'any 1861 va aconseguir el primer Premi de Roma amb la seua cantata Atala.

A partir de 1868 va ser mestre de capella a l'església parisenca de Santa Clotilde, després ho va ser de la Madeleine i l'any 1871 va succeir com a organista a César Franck a l'Església de Santa Clotilde. En aqueix mateix any, va ingressar com a professor d'harmonia i composició al Conservatori de París (uns dels seus alumnes van ser Luis Sambucetti,[1] Auguste Chapuis,[2] Paul Dukas, Zygmunt Stojowski,[3] Lucien Lambert, Charles Silver, Guy Ropartz[4] Emile-Eugene-Alix Fournier[5] i Xavier Leroux). Posteriorment, a partir de la mort del seu antic professor Thomas, el 1896, va assumir-ne la direcció, fins a l'any 1905. L'any 1877 va tornar a l'Església de la Madeleine, succeint com a organista a Camille Saint-Saëns. El 1894 va ser nomenat membre de l'Acadèmia de Belles Arts de París.

L'any 1905 va ser forçat a renunciar a la direcció del conservatori després d'haver rebutjat la candidatura de Maurice Ravel al Prix de Rome, fet que va crear una gran controvèrsia pública, que es va veure incrementada per una carta oberta del novel·lista i musicòleg Romain Rolland. Gabriel Fauré el va succeir.

Obres[modifica | modifica el codi]

Òpera[modifica | modifica el codi]

  • Aben Hamed (1884)
  • Frithjof (1892)

Opéra-comique[modifica | modifica el codi]

  • La Guzla de l'émir (1873)
  • Le Pain bis (1879)
  • Xavière (1895)

Ballet[modifica | modifica el codi]

  • La Farandole (1883)

Oratoris[modifica | modifica el codi]

En total 3, entre ells:

  • Les 7 paroles du Christ (1867), la seua obra més popular
  • Le Paradis perdu (1878)

Altres[modifica | modifica el codi]

  • Obres de música simfònica (entre elles 3 simfonies)
  • Obres per a piano i orgue (la seua Toccata per a orgue, de 1889, és una de les seues obres més interpretades)
  • Misses
  • Nombrosos motets.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 53, pàg. 514 (ISBN 84 239-4553-7)
  2. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 16, (ISBN 84 239-4552-9)
  3. Enciclopèdia Espasa]]. Volum núm. 57, pàg. 1201 (ISBN 84 239-4557-X)
  4. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 52, pàg. 288-89 (ISBN 84-239-4552-9)
  5. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 24, pàg. 1030 (ISBN 84-239-4524-3)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Théodore Dubois Modifica l'enllaç a Wikidata