Jean-François Marmontel
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 11 juliol 1723  Bòrt (França) | ||
| Mort | 31 desembre 1799 (76 anys) Saint-Aubin-sur-Gaillon (França) | ||
| Sepultura | cimetière de Saint-Aubin-sur-Gaillon (fr)  | ||
| 10è Secretari vitalici de l'Acadèmia Francesa | |||
| 27 novembre 1783 – 31 desembre 1799 ← Jean Le Rond d'Alembert – Jean Baptiste Antoine Suard → | |||
| Historiògraf de França | |||
| 1772 – ← Charles Pinot Duclos | |||
| 9è Membre de l'Académie française (seient 17 de l'Acadèmia Francesa) | |||
| 24 novembre 1763 – 31 desembre 1799 ← Jean-Pierre de Bougainville – Jean-Pierre-Louis de Fontanes → | |||
| Membre del Consell dels Ancians | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Literatura i música | ||
| Lloc de treball | París | ||
| Ocupació | Escriptor | ||
| Ocupador | Bâtiments du Roi (en) , secretari (1753–) | ||
| Membre de | |||
| Patrocinador | Madame de Pompadour | ||
| Família | |||
| Pares | Martin Marmontel i Marianne Gourdes | ||
| Germans | Jean Marmontel Anne Marmontel Marie-Jeanne Marmontel Antoinette Marmontel Jeanne Marmontel | ||
    | |||
Jean-François Marmontel (Bòrt (Corresa), 11 de juliol del 1723 – Habloville, Saint-Aubin-sur-Gaillon, 31 de desembre del 1799) va ser un historiador francès i escriptor, era un membre del moviment de l'Enciclopèdia francesa.
Biografia
[modifica]Estudià als jesuïtes a Mauriac. El 1745, seguint Voltaire, marxà a París cercant èxit en la literatura, i des de 1748 fins a 1753 va escriure diverses tragèdies (Denys le Tyran (1748); Aristomene (1749); Cleopâtre (1750); Heraclides (1752); Egyptus (1753)), d'èxit relatiu.
Fou autor de diversos dels articles de l'Encyclopédie. També va escriure òperes còmiques com Sylvain (1770) i Zémire et Azore (1771). Va ser partidari de Piccinni en l'enfrontament que aquest tingué amb Gluck. El 1758 obtingué el patrocini de Madame de Pompadour i gràcies a ella va publicar a Le Mercure, els seus famosos Contes moraux. Va ser elegit membre de l'Académie française el 1763. El 1767 publicà Bélisaire i Les Incas (1777) sobre les crueltats fetes pels espanyols a Amèrica.
Va ser nomenat historiògraf de França (1771). Marmontel es va retirar durant el Regnat del Terror de la revolució francesa a Évreux i després a Habloville (prop de Saint-Aubin-sur-Gaillon). Encara va escriure Mémoires d'un père pour servir à l'instruction de ses enfants (4 volums, 1800-1804) amb les biografies de Jean-Baptiste Massillon i de Mirabeau. Mentre fou professor en el Conservatori de París tingué molts alumnes entre ells a Alfred Bachelet.
Era maçó i membre de la lògia Les Neuf Sœurs.
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- Mallet du Pan, Jacques. «Character of Marmontel». The European Magazine, and London Review, 37, 1800, p. 103–104.
Enllaços externs
[modifica]