Jean-François Marmontel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJean-François Marmontel
Jean-François Marmontel.jpg
modifica
Biografia
Naixement11 juliol 1723 modifica
Bòrt (França) modifica
Mort31 desembre 1799 modifica (76 anys)
Saint-Aubin-sur-Gaillon (França) modifica
Lloc d'enterramentSaint-Aubin-sur-Gaillon modifica
Secretari perpetu Académie française
1783 – 1803
← Jean le Rond d'AlembertJean Baptiste Antoine Suard →
Historiògraf de França
1772 –
← Charles Pinot Duclos
Member of the Council of Elders (en) Tradueix
Seient 17 de l'Acadèmia Francesa
modifica
Activitat
OcupacióEscriptor
OcupadorBâtiments du Roi (en) Tradueix (1753–) modifica
PatrocinadorMadame de Pompadour modifica
Família
ParesMartin Marmontel modificaMarianne Gourdes modifica
GermansJean Marmontel, Antoine Marmontel, Anne Marmontel, Marie-Jeanne Marmontel, Antoinette Marmontel i Jeanne Marmontel modifica
ParentsAnton-François Marmontel () modifica

Musicbrainz: 67a12e4f-b249-4ea2-9d5b-8cf308306f27 Discogs: 6178410 IMSLP: Category:Marmontel,_Jean-François Modifica els identificadors a Wikidata

Jean-François Marmontel (Bòrt (Corresa), 11 de juliol del 1723 – Habloville, Saint-Aubin-sur-Gaillon, 31 de desembre del 1799) va ser un historiador francès i escriptor, era un membre del moviment de l'Enciclopèdia francesa.

Biografia[modifica]

Estudià als jesuïtes a Mauriac. El 1745, seguint Voltaire, marxà a París cercant èxit en la literatura, i des de 1748 fins a 1753 va escriure diverses tragèdies (Denys le Tyran (1748); Aristomene (1749); Cleopâtre (1750); Heraclides (1752); Egyptus (1753)), d'èxit relatiu.

Fou autor de diversos dels articles de l'Encyclopédie. També va escriure òperes còmiques com Sylvain (1770) i Zémire et Azore (1771). Va ser partidari de Piccinni en l'enfrontament que aquest tingué amb Gluck. El 1758 obtingué el patrocini de Madame de Pompadour i gràcies a ella va publicar a Le Mercure, els seus famosos Contes moraux. Va ser elegit membre de l'Académie française el 1763. El 1767 publicà Bélisaire i Les Incas (1777) sobre les crueltats fetes pels espanyols a Amèrica.

Va ser nomenat historiògraf de França (1771). Marmontel es va retirar durant el Regnat del Terror de la revolució francesa a Évreux i després a Habloville (prop de Saint-Aubin-sur-Gaillon). Encara va escriure Mémoires d'un père pour servir à l'instruction de ses enfants (4 volums, 1800-1804) amb les biografies de Jean-Baptiste Massillon i de Mirabeau. Mentre fou professor en el Conservatori de París tingué molts alumnes entre ells a Alfred Bachelet.<ref

Era maçó i membre de la lògia Les Neuf Sœurs.

Notes[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-François Marmontel