Jean-François Marmontel
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 juliol 1723 Bòrt (França) |
| Mort | 31 desembre 1799 (76 anys) Saint-Aubin-sur-Gaillon (França) |
| Causa de mort | Apoplexia |
| Sepultura | Saint-Aubin-sur-Gaillon |
| 10è Secretari vitalici de l'Acadèmia Francesa | |
| 27 novembre 1783 – 31 desembre 1799 ← Jean le Rond d'Alembert – Jean Baptiste Antoine Suard → | |
| Historiògraf de França | |
| 1772 – ← Charles Pinot Duclos | |
| 9è Seient 17 de l'Acadèmia Francesa | |
| 24 novembre 1763 – 31 desembre 1799 ← Jean-Pierre de Bougainville – Jean-Pierre-Louis de Fontanes → | |
| Membre del Consell dels Ancians | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | Escriptor |
| Ocupador | Bâtiments du Roi (en)  , secretari (1753–) |
| Membre de | |
| Patrocinador | Madame de Pompadour |
| Família | |
| Pares | Martin Marmontel i Marianne Gourdes |
| Germans | Jean Marmontel, Antoine Marmontel, Anne Marmontel, Marie-Jeanne Marmontel, Antoinette Marmontel i Jeanne Marmontel |
| Parents | Anton-François Marmontel () |
    | |
Jean-François Marmontel (Bòrt (Corresa), 11 de juliol del 1723 – Habloville, Saint-Aubin-sur-Gaillon, 31 de desembre del 1799) va ser un historiador francès i escriptor, era un membre del moviment de l'Enciclopèdia francesa.
Biografia[modifica]
Estudià als jesuïtes a Mauriac. El 1745, seguint Voltaire, marxà a París cercant èxit en la literatura, i des de 1748 fins a 1753 va escriure diverses tragèdies (Denys le Tyran (1748); Aristomene (1749); Cleopâtre (1750); Heraclides (1752); Egyptus (1753)), d'èxit relatiu.
Fou autor de diversos dels articles de l'Encyclopédie. També va escriure òperes còmiques com Sylvain (1770) i Zémire et Azore (1771). Va ser partidari de Piccinni en l'enfrontament que aquest tingué amb Gluck. El 1758 obtingué el patrocini de Madame de Pompadour i gràcies a ella va publicar a Le Mercure, els seus famosos Contes moraux. Va ser elegit membre de l'Académie française el 1763. El 1767 publicà Bélisaire i Les Incas (1777) sobre les crueltats fetes pels espanyols a Amèrica.
Va ser nomenat historiògraf de França (1771). Marmontel es va retirar durant el Regnat del Terror de la revolució francesa a Évreux i després a Habloville (prop de Saint-Aubin-sur-Gaillon). Encara va escriure Mémoires d'un père pour servir à l'instruction de ses enfants (4 volums, 1800-1804) amb les biografies de Jean-Baptiste Massillon i de Mirabeau. Mentre fou professor en el Conservatori de París tingué molts alumnes entre ells a Alfred Bachelet.
Era maçó i membre de la lògia Les Neuf Sœurs.
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- Mallet du Pan, Jacques. «Character of Marmontel». The European Magazine, and London Review, 37, 1800, pàg. 103–104.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-François Marmontel |