Jean-François Marmontel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJean-François Marmontel
Jean-François Marmontel.jpg
Biografia
Naixement 11 juliol 1723
Bòrt (França)
Mort 31 desembre 1799 (76 anys)
Saint-Aubin-sur-Gaillon (França)
Causa de mort Apoplexia
Lloc d'enterrament Saint-Aubin-sur-Gaillon
  Secretari perpetu Académie française

1783 – 1803
← Jean le Rond d'AlembertJean Baptiste Antoine Suard →
  Historiògraf de França 

1772 –
← Charles Pinot Duclos
Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat a l'Assemblea Nacional 


  Member of the Council of Elders Tradueix 


  Seient 17 de l'Acadèmia Francesa 

Activitat
Ocupació Escriptor
Ocupador Bâtiments du Roi Tradueix (1753–)
Patrocinador Madame de Pompadour
Família
Pares Martin MarmontelMarianne Gourdes
Germans Jean Marmontel, Antoine Marmontel, Anne Marmontel, Marie-Jeanne Marmontel, Antoinette Marmontel i Jeanne Marmontel
Parents Anton-François Marmontel ()

Musicbrainz: 67a12e4f-b249-4ea2-9d5b-8cf308306f27 Discogs: 6178410 IMSLP: Category:Marmontel,_Jean-François
Modifica les dades a Wikidata

Jean-François Marmontel (Bòrt (Corresa), 11 de juliol del 1723 – Habloville, Saint-Aubin-sur-Gaillon, 31 de desembre del 1799) va ser un historiador francès i escriptor, era un membre del moviment de l'Enciclopèdia francesa.

Biografia[modifica]

Estudià als jesuïtes a Mauriac. El 1745, seguint Voltaire, marxà a París cercant èxit en la literatura, i des de 1748 fins a 1753 va escriure diverses tragèdies (Denys le Tyran (1748); Aristomene (1749); Cleopâtre (1750); Heraclides (1752); Egyptus (1753)), d'èxit relatiu.

Fou autor de diversos dels articles de l'Encyclopédie. També va escriure òperes còmiques com Sylvain (1770) i Zémire et Azore (1771). Va ser partidari de Piccinni en l'enfrontament que aquest tingué amb Gluck. El 1758 obtingué el patrocini de Madame de Pompadour i gràcies a ella va publicar a Le Mercure, els seus famosos Contes moraux. Va ser elegit membre de l'Académie française el 1763. El 1767 publicà Bélisaire i Les Incas (1777) sobre les crueltats fetes pels espanyols a Amèrica.

Va ser nomenat historiògraf de França (1771). Marmontel es va retirar durant el Regnat del Terror de la revolució francesa a Évreux i després a Habloville (prop de Saint-Aubin-sur-Gaillon). Encara va escriure Mémoires d'un père pour servir à l'instruction de ses enfants (4 volums, 1800-1804) amb les biografies de Jean-Baptiste Massillon i de Mirabeau. Mentre fou professor en el Conservatori de París tingué molts alumnes entre ells a Alfred Bachelet.<ref

Era maçó i membre de la lògia Les Neuf Sœurs.

Notes[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-François Marmontel Modifica l'enllaç a Wikidata