Gamelan

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'instrument musicalGamelan
165 Museu de la Música, gamelan.jpg
Gamelan, Museu de la Música de Barcelona
Tipus instrument de percussió
Originari de Java i Bali
Modifica dades a Wikidata
Part d'un Gamelan
Part d'un Gamelan
Gamelan a començaments del s. XX

Gamelan és el conjunt tradicional d’instruments de música de Java i Bali a Indonèsia, format predominantment d’instruments de percussió. Els instruments més comuns utilitzats són metal·lòfons percudits amb martells i un conjunt de tambors que es percudeixen amb les mans, anomenats kendang, que mantenen el ritme. Altres instruments que s’hi poden trobar són el xilòfon, la flauta de bambú, el rebab i de vegades s’incorporen cantants o vocalistes (sindhen).[1]

Tot i que la popularitat del gamelan ha minvat des de la introducció de la música popular, encara es toca en ocasions formals i en moltes cerimònies tradicionals indonèsies. Per a molts indonesis, el gamelan és una part integral de la seva cultura.[2]

Les orquestres poden estar formades per entre 25 i 50 músics.

Terminologia[modifica]

La paraula “gamelan” ve de la paraula javanesa gamel, que es refereix a un tipus de martell utilitzat per a coplejar instruments o l’acte de colpejar.[1][3] La paraula karawitan es refereix a l’acte de tocar els instruments del gamelan, prové del terme rawit, que significa “intricat” o “treballat finament”.[3] La paraula deriva del terma javanès d’origen sànscrit, rawit, que fa referència al sentit de delicadesa i elegancia idealitzada a la música javanesa. Una altra paraula de la mateixa arrel, pangrawit, fa referència a una persona amb aquest sentit, se sol utilitzar com a títol honorífic per a intèrprets de gamelan estimats. Un terme més genèric de “gamelan” és gangsa, format alhora pels termes tembaga i rejasa referint-se als materials utilitzats per a construir els gamelans the bronze (coure i estany), o tiga i sedasa referint-se a les seves proporcions (tres i deu).[4]

Història[modifica]

Músics tocant en un conjunt, baix relleu de Borobudur

El gamelan és anterior als regnes de cultures hindús i budistes que van dominar Indonèsia en els seus primers temps i representa una forma d’art natiu. La forma actual dels instruments es desenvolupa durant l’Imperi Majaoahit.[5] En contrast amb la gran influència de l’India en altres arts, l’única presència d’ella en la música de gamelan és l’estil de cantar javanès, i en els temes de les titelles d’ombres Wayang kulit.[6]

A la mitologia javanesa, el gamelan va ser creat per Sang Hyang Guru a l’era Shaka Samvat, 167 (c. AD 230), el déu que va governar com a rei de tota Java des del palau de la muntanya Maendra a Medang Kamulan (ara Mont Lawu). Aquest déu necessitava un senyal per a cridar als altres déus i inventà el gong. Per a missatges mes complexes inventà dos gongs més, que serien els que formarien el conjunt de gamelan original.[7]

La primera imatge d’un conjunt musical d’aquest tipus la trobem al segle VIII al temple Borobudur, a Java. En aquesta imatge es poden identificar flautes de bambú, campanes, tambors de diverses mides, un llaüt i instruments d’arc i pinçats. En canvi, no apareixen metal·lòfons ni xilòfons. Així i tot, aquesta imatge sembla suggerir la forma més antiga del gamelan.

Als palaus de Java existeixen els conjunts més antics que coneguts, el gamelan Munggang i el Kodokngorek, possiblement del segle XII. Aquests formarien la base de l’"estil sorollós". Per contra, els d’”estil delicat” es desenvoluparen a partir de la tradició kemanak i es relaciona amb les tradicions de cantar la poesia javanesa, de manera que sovint es creu que és similar a la tradició de la dansa bedhaya moderna. Al segle XVII, aquests dos estils de gamelan de Bali, Java i Sonda són el resultat de les diverses mescles d’aquests elements. Per tant, tot i la diversitat d’estils, es comparteixen els mateixos conceptes teòrics, els instruments i les tècniques.[8]

Tipologies[modifica]

Gamelan javanès tocat a Surakarta, Java.
Gamelan balinès tocat a Kuta.
Música de gamelan a Ubud

Les tipologies de gamelan es distingeixen pels instruments de les seves col·leccions i per l’ús de la veu, l’afinació, el repertori i el context cultural. En general, no existeixen dos conjunts de gamelan idèntics, i aquells que es troben a les corts amb prestigi tenen el seu propi estil. Alguns estils poden ser similars entre conjunts propers, el que comporta un estil regional.

Sovint es poden agrupar per àrees geogràfiques, amb la principal divisió entre els estils balinès, javanès o sondanès. Els maduresos també tenen el seu propi estil de gamelan, però ja no s’usa, la seva darrera orquestra o conjunt està guardada al palau Sumenep.[9] El gamelan sondanès sovint s’associa al gamelan degung, un conjunt que utilitzat un subgrup d’instruments de gamelan modificats amb una escala particular pelog. El gamelan balinès s’associa al virtuosisme, els canvis ràpids de tempo i de dinàmiques del gamelan gong kebyar, que és l’estil més conegut. El gamelan javanès es va tocar predominantment a les corts dels governants del segle XIX, cadascú amb el seu propi estil, generalment més lent i meditatiu que l’estil de Bali. Encara que el gamelan javanès es pot fer d’acer, els millors instruments són els de bronze. Els dos tipus d’instruments estan afinats de manera diferent.

Fora dels nuclis principals de Java i Bali, el gamelan s’ha estès a través de la migració i l’interès cultural, generant nous estils. El gamelan malai prové de la tradició javanesa a través de Riau-Lingga que més tard tindria la seva pròpia identitat, utilitzant menys instruments afinats en el sistema slendro, i utilitzant sovint un si o un do occidentals com a base de l’afinació. Els emigrants javanesos a Suriname tocaven un gamelan amb un estil proper al trobat als pobles del centre de Java. També existeix un tipus de gamelan filipí, el conjunt kulintang. I també en trobem a occident, incloent ambdós conjunts tradicionals i experimentals.

En la cultura oral javanesa les distincions es fan entre complet o incomplet, arcaic o modern, i gamelans de pobles grans o petits. Els diversos conjunts arcaics es distingeixen per les seves combinacions úniques d’instruments antics com les campanes d’arbre (byong) i el gamelan de tres tons kodhok ngorek. Els gamelans regionals es distingeixen dels estàndards (que tenen un rebab fent la melodia principal) per la seva inclusió d’instruments de llengüeta doble (selompret, slompret, o sompret), a més a més de variacions als tambors i gongs, que també inclouen l’angklung o altres instruments menys usuals o no associats al gamelan.[10]

Context cultural[modifica]

Grup de gamlena javanès amb dues cantants femenines durant un casament tradicional a Sasono Utomo, Taman Mini Indonesia Indah, Jakarta, Indonesia

A Indonèsia, el gamelan sovint acompanya la dansa, el teatre de titelles wayang kulit, o els rituals i les cerimònies. És típic que els músics de gamelan estiguin familiaritzas amb els moviments de la dansa i amb la poesia, mentre que els ballarins són capaços també de tocar en el conjunt.[11] Al teatre wayang, el dalang (titellaire) ha de tenir coneixements del gamelan per a poder donar indicacions musicals. El gamelan és un fet musical per si mateix - en l’estil klenengan, o per a programes de ràdio– però no és tradicional en concerts com a Occident.[12]

El paper del gamelan als rituals és tan important, que existeix la dita “fins que no es penja el gong no és oficial”.[13] Algunes interpretacions estan associades a la reialesa, Some performances are associated with royalty, com ara les visites del sultà de Yogyakarta. Està associat a rituals específics, com el gamelan sekaten, utilitzat a la celebració de “'Màwlid an-Nabí (l’aniversari de Muhàmmad). A Bali, molts rituals religiosos inclouen la música de gamelan. I també s’inclou a les cerimònies de l’església catòlica d’Indonèsia.[14] Algunes peces es designen per als inicies i finals d’actuacions o cerimònies. Quan una peça de cloenda (com és "Udan Mas") ha començat, el públic sap que l’actuació està a punt d’acabar i poden començar a marxar. Altres peces tene connotacions de poders màgics i poden emprar-se per a allunyar els mals esperits.[13]

El gamelan es toca moltes vegades a la ràdio. Per exemple, el Pura Pakualaman s’interpreta en viu a cada Minggu Pon (un dia dels 35 del cicle del calendari javanès.[13] A les grans ciutats, la Radio Republik Indonesia contracta actors i músics professionals, i fan una àmplia difusió de la gran varietat d’aquesta música.[15]

En la tradició de la cort de Java, el gamelan es toca al pendopo, un pavelló obert, de sostre cavernós, sense parets, i amb terra dur de rajoles o marbre. Els instruments se situen en una plataforma a un costat, que permet que el so reverberi a l’espai del sostre per a potenciar l’acústica.[16]

A Bali, els instruments del gamelan es desen tots junts a un bale, un espai obert amb un sostre al damunt amb diversos costats oberts. El ambelan (terme del llenguatge balinès) és propi d’un banjar, de la noblesa o dels temples i cadascú té el seu.

En el cas del banjar els instruments estan tots junts perquè la gent creu que tots ells pertanyen a la comunitat i no a una sola persona i ningú és propietari de cap instrument. No només és aquí on es guarden els instruments, sinó que és on assaja el grup (sekaha). L’espai sense parets permet que la comunitat en pugui gaudir. El gamelan balinès no ha de ser escoltat en habitacions o espais tancats, perquè fàcilment trenca el límit auditiu. Però això no és aplicaple als conjunts petits com el gamelan gender wayang.

L’assaig (sekaha) és conduït per un sol instructor, la feina del qual consisteix a dirigir al grup per a crear noves peces. Quan treballen una nova peça, l’instructor condueix al grup per a formar-la i assajar-la, però deixa espai per a interpretacions lliures que el grup pot improvisar, de manera que després poden escriure aquesta música i assajar-la més cops.

Existeixen molts estils de gamelan balinès.El gong kebyar és un dels més recents. Alguns grups canvien constantment la música agafant músiques antigues i mesclant-les amb sons nous, generant noves variacions. La seva música té canvis constants perquè ells creuen que la música ha de créixer i canviar; l’única excepció són les peces sagrades. Una peça nova pot requerir mesos de preparació per a considerar-se completada.

Homes i dones toquen en grups separats, amb una excepció, el grup pesindhen de Java, on les dones canten amb grups d’homes.[15]

En els vint països fora d’Indonèsia que practiquen el gamelan, la música sovint es fa en el context de concerts o com a part de cerimònies de les comunitats d’expatriats.[17] I també poden incorporar dansa i teatre de titelles.

Música[modifica]

La música de gamelan es basa en un tema principal, alguns instruments el toquen sencer, parts, ornaments o duen el ritme:

  • Tema bàsic: tocat per instruments com els metal·lòfons saron o l'slenthem.
  • Ornamentacions: tocada per instruments com el gender o el bonang (metal·lòfons) però també per xilòfons, cítares, rebabs, kecer, flauta i solista femenina acompanyada de cor masculí.
  • Puntuació i ritme: tocada per gongs, campanes com el kempul, blocs de fusta, ceng-ceng, etc.

No tenen una entonació exacta, cada orquestra de gamelan té la seva pròpia afinació i s'utilitzen diversos sistemes d'entonació com l'anomenat slendro amb 5 sons diferents o el pelog amb 7 sons. Alguns gamelans sols usen una d'aquestes escales i d'altres anomenats gamelans dobles utilitzen les dues.

Hi ha dos estils d'interpretar: el suau amb un flux de so intemporal associat amb el cant i el calús com dansa i el fort amb la dansa gaga i dirigit per la percussió.

El gamelan és una part important de la cultura a Indonèsia, acompanya al teatre o la dansa i és present a les grans celebracions. Molts pobles tenen un pavelló a l'aire lliure expressament per a l'orquestra de gamelan.

Afinació[modifica]

Celempung – Indonesian Embassy in Canberra

La construcció i l’afinació de l’orquestra de gamelan és un procés complex.[18] Els gamelans tenen dos sistemes d’afinació: slendro i pelog. N’hi ha d’altres com el degung (exclusiu de Sonda o de l’oest de Java), i el madenda (també conegut com a diatonis, similar a l’escala menor europea. El slendro és un sistema amb cinc notes musicals, espaiades quasi uniformement, mentre que el pelog té set notes, amb intervals més desiguals, de les que normalment es toquen subconjunts de cinc notes. Això dóna com a resultat un so molt diferent al de la música que es toca a occident. Moltes orquestres de gamelan tenen instruments per a cada afinació, però cada instrument individual només podrà tocar les notes d’un sol conjunt. L’afinació precisa emprada a cada conjunt de gamelan varia de la resta de conjunts, de manera que cadascun té la seva particularitat. Els intervals entre les notes de l’escala musical són quasi idèntics en els diferents gamelans, però aquests varien d’un gamelan al següent. Tant a Bali com a Java es fan servir els dos sistemes d'afinació, si bé és cert que a Java hi predomina el slendro i a Bali el pelog.

Colin McPhee diu: "les desviacions que es consideren de la mateixa escala són tan grans que es pot afirmar que n’hi ha tantes com gamelans existeixen."[19] Malgrat això, aquesta afirmació és rebutjada per professors de gamelan, i s’han fet alguns esforços per a combinar diversos conjunts i estructures d’afinació en un sol gamelan per a facilitar el transport cap a festivals. Una d’aquestes combinacions és el gamelan Manikasanti, que pot interpretar el repertori de diversos conjunts.

Els conjunts balinesos de gamelan es toquen per parells d’instruments que estan afinats lleugerament diferents per a produir una interferència que genera batement, idealment a una velocitat constant per a tots els parells de notes de tots els registres. Aquest concepte es refereix a l’ombak, que es pot traduir per ona, transmetent la idea de l’ondulació cíclica. Un instrument, afinat una mica més alt, és considerat la “inhalació” i l’altre, més baix, és considerat l’”exhalació”. Quan ambdós es combinen, es produeix aquest batec acústic, amb la intenció de representar el batec del cor o el símbol d’estar viu. Es creu que això contribueix al so ple i brillant dels conjunts de gamelan. A les cerimònies religioses on hi ha el gamelan, aquest batec es creu que transmet a l’oient la proximitat d’un déu o les passes cap a un estat de meditació. L’escala s’aproxima a l’escala major del mode frigi occidental (Mi-Mi de les tecles blanques del piano), amb les notes mi, fa, sol, si i do corresponents a les posicions 12356 de l’escala pelog que fan servir la majoria de gamelans de Bali.[20]

Així com la octava no occidental i l’ús de ritmes, el gamelan javanès utilitza la combinació de tempo i densitat coneguda com irama, en relació al nombre de batecs que es toquen al saron panerus per fer la melodia balungan; la densitat és considerada primària.[21]

Notació[modifica]

La música de gamelan tradicionalment no té notació i va començar com una tradició oral. Al segle XIX, però, als palaus kraton de Yogyakarta i Surakarta van desenvolupar diverses notacions que permetessin transcriure el repertori. Aquestes transcripcions no es feien servir per a llegir la música, que era memoritzada, però servir per a preserva la memòria musical de les corts. La notació Yogyanesa és com un tauler d’escacs, que utilitza sis o set línies verticals per a representar les notes més altes del balungan (melodia), i línies horitzontals que representen les sèries de ritmes. La quarta línia vertical i també l’horitzontal s’enfosqueixen per a què siguin més llegibles. Els símbols de l’esquerra indiquen l’estructura mètrica dels gongs i les característiques específiques del tambor es troben a la dreta. La notació Solonesa es llegeix horitzontalment, com la notació occidental, però no utilitza línies. En canvi, els valors de les notes estan anotats entremig d’aquestes.[22]

Avui dia aquesta notació és relativament estranya, ha quedat reemplaçada per la notació kepatihan, que és un sistema xifrat. La notació kepatihan es desenvolupà prop del 1900 al Palau kepatihan de Surakarta, que esdevingué un conservatori superior. L’altura de les notes està numerada i es llegeixen a través de punts per sota o sobre els números que indiquen el registre, mentre que les línies mostre el valor de la durada; a la notació vocal, també hi ha parèntesis sota els grups per a indicar melisma. Igual que la notació de palau, als registres Kepatihan i sobretot a la part balungan i les seves frases mètriques estan assenyalades per una varietat de gongs. Les altres parts són creades a temps real i depenen del coneixement que té cada músic del seu instrument, i la consciència de la música dels altres músics; aquesta realització en conjunt de vegades s’anomena "garap." Alguns pofessors han ideat altres notacions, però basant-se en els principis del kepatihan, per al cengkok (patrons melòdics). Alguns etnomusicòlegs, entesos en la música europea, potser poden fer transcripcions per a músics europeus. Això implica reptes particulars d’afinació i temps, amb resultats poc usuals.[23]

Instruments[modifica]

Un gamelan es compon bàsicament de metal·lòfons, mentre que altres instruments com la flauta (suling) i la cítara (celempung) són menys habituals. El tambor kendang, que es toca amb les mans, és essencial, tot i no ser un metal·lòfon, perquè ajuda a marcar i mantenir el ritme de les peces durant les transicions entre unes i altres.[24][25]

Influència a la música occidental[modifica]

Orquestra de gamelan a Java, finals del segle XIX

El gamelan ha estat apreciat per compositors de música clàssica europeus. El més famós ha estat Claude Debussy, que va sentir el gamelan javanès l’estrena de la “Rhapsodie Cambodgienne” de Louis-Albert Bourgault-Ducoudray, durant l’Exposició Universal de 1889. El treball fou escrit set anys abans, el 1882, però no es va poder estrenar fins al 1889. El gamelan que escoltà Debussy era d’escala slendro tocat per músics de Java.[26] Malgrat el seu entusiasme, no hi ha citacions directes d’escales de gamelan, melodies, ritmes o textures a cap composició de Debussy. No obstant, l’escala temperada apareix a la seva música d’aquest temps i després [27] i emulà una textura heterofònica similar al gamelan javanès, concretament a "Pagodes", d’Estampes (piano sol, 1903), a la que marca un ritme cíclic similar al del gong simbolitzant una quinta justa.

El compositor Erik Satie, contemporani de Debussy, també va escoltar el gamelan javanès a l’exposició de Paris de 1889. Els efectes repetitius i hipnòtics del gamelan van ser incorporats a l’exòtica obra de Satie Gnossienne, conjunt de peces per a piano.[28]

Altres homenatges directes al gamelan els trobem a obres per a instruments occidentals de compositors com John Cage, concretament a les peces per a piano preparat, Colin McPhee, Lou Harrison, Béla Bartók, Francis Poulenc, Olivier Messiaen, Pierre Boulez, Bronislaw Kaper, Benjamin Britten i Leopold Godowsky. I en compositors més actuals, americans, com Henry Brant, Steve Reich, Philip Glass, Dennis Murphy, Loren Nerell, Michael Tenzer, Evan Ziporyn, Daniel James Wolf i Jody Diamond, així com en obres de compositors australians com Peter Sculthorpe, Andrew Schultz i Ross Edwards, que han escrit obres amb parts per a instruments o conjunts de gamelan. I Nyoman Windha és un dels compositors contemporanis indonesi que ha incorporat obres per a gamelan i instruments occidentals. El compositor hongarès György Ligeti va escriure un estudi per a piano anomenat Galamb Borong influenciat pel gamelan. El compositor avant-guardista Harry Partch, un dels més idiosincràtics compositors americans, també tingué influències del gamelan, en les seves composicions microtonals[29]

En el jazz, el trompetista Don Cherry, mostrà la influència del gamelan al disc de 1968 Eternal Rhythm'.

El guitarrista americà de folk John Fahey va incloure elements del gamelan als seus collages de sons de finals de 1960, i també ho va fer a la seva col·laboració el 1997 amb la banda de música Cul de Sac, a The Epiphany of Glenn Jones.[30] Robert Fripp and Adrian Belew van fer servir la tècnica del kotekan, pròpia del gamelan, en duets de guitarra a la trilogia d'àlbums de 1981 a 1984 (Discipline, Beat, Three of a Perfect Pair) amb la banda de rock King Crimson[31][32] i amb The League of Crafty Guitarists.[33] El gamelan també ha estat utilitzat per Mike Oldfield com a mínim tres vegades: a "Woodhenge" (1979), a "The Wind Chimes (Part II)" (1987) i a "Nightshade" (2005).

A l’EP de debut de Sonic Youth, a la pista 'She's not Alone' apareix timbres de gamelan. Els grups de pop experimental The Residents, 23 Skidoo (que van titular el seu àlbum de 1984 Urban Gamelan), Mouse on Mars, His Name Is Alive, Xiu Xiu, Macha, Saudade, The Raincoats i els Sun City Girls han utilitzat la percussió de gamelan. La banda avant-guardista Melted Men utilitzava instruments, vestits i danses del gamelan balinès als seus espectacles. El compositor germano-indonès Sinta Wullur ha integrat música i gamelan a l’òpera.

Influència a la música contemporània[modifica]

A l'escena contemporània de música indonèsia, alguns grups fusionen el jazz occidental amb el llegat de la música ètnica tradicional dels seus pobles. En el cas de Krakatau i SambaSunda, les bandes de l'oest de Java, el tradicional Sundanese kacapi suling i l'orquestra de gamelan Sunda es toca amb un conjunt de bateria, teclat i guitarres. Altres bandes com Bossanova Java van fusionar música javanesa amb bossa nova, mentre la banda Kulkul va fusionar jazz amb el gamelan balinès.

El cantant indonesi Anggun, sovint ha incorporat tonades tradicionals indonèsies de gamelan i l'estil de cantar tembang als seus treballs. Les típiques tonades de gamelan poden ser traçades en diverses cançons com "Snow en el Sàhara", "A Rose in the wind", i també en els seus treballs de col·laboració amb Deep Forest a "Deep Blue Sea" a l'àlbum de 2002, Music Detected. A les Filipines ha nascut el cantant indonesi Maribeth Pascua qui també presenta tonades de gamelan en les seves cançons Denpasar Moon i Borobudur.

Més enllà Indonèsia, el gamelan també ha tingut una influència en la música popular japonesa, concretament al synthpop de la Yellow Magic Orquestra. Al seu àlbum de 1981 Technodelic,[34] un dels primers amb potents mostres de samples i bucles, va fer ús dels elements i samples de gamelan. El membre de la Yellow Magic Orchestra, Ryuichi Sakamoto, també ha utilitzat elements del gamelan per a la banda sonora de 1983 per a la pel·lícula britànico-japonesa Bon Nadal, Mr. Lawrence,[35] per la que va guanyar el Premi de BAFTA per Música de Millor Pel·lícula el 1983 .

Més tard, molts americans foren els primers en introduir els sons de gamelan al popular film japonès d'anime de 1988 Akira. Els elements de gamelan són utilitzats per a emfasitzar les escenes de lluita, així com per a simbolitzar els emergents poders psíquics de l'heroi tràgic, Tetsuo. El gamelan va ser tocat per membres del col·lectiu musical japonès Geinoh Yamashirogumi, utilitzant els seus conjunts semar pegulingan i jegog, els quals eren utilitzats també a l'àlbum anterior, Ecophony Rinne. El gamelan i el kecak també s'utilitzen a la banda sonora dels videojocs Secret of Mana i Sònic Unleashed. Els dos crèdits d'obertura de 1998 de l'anime japonès Neo Ranga incorpora música balinesa (kecak i gamelan gong kebyar). Cada "despertar" de Ranga a l'anime utilitza un tema interpretat amb gong kebyar. La banda sonora musical de la sèrie Battlestar Galactica del canal Sci Fi utilitza molt el gamelan, especialment a la tercera temporada,[36] mentre Alexandre Desplat l'incorpora puntualment a la pel·lícula Girl With A Pearl Earring i a El Compàs Daurat. James Newton Howard, qui va compondre la banda sonora, al 2001, de la pel·lícula Atlantis: l'imperi perdut, va escollir un tema de gamelan per a Altanteans.[37]

Els bucles de gamelan apareixen també a la música electrònica. Un exemple primerenc és a l'àlbum Offspeed and In There del grup Drain, de Texas, que conté dues pistes on els batecs del trip-hop van aparellats amb els bucles de gamelan de Java i Bali i els exemples populars recents inclouen la peça dels Sofa Surfers Gamelan, o EXEC_PURGER/.#AURICA extracting, una cançó cantada per Haruka Shimotsuki com a part de les bandes sonores de Ar tonelico: Melody de Elemia.

Galeria d'imatges[modifica]

Al Museu de la Música de Barcelona es conserven diversos instruments de gamelan balinès i javanès. A més hi trobem un gamelan gong kebyar complet.

Selecció de fotografies del gamelan gong kebyar i uns gongs d'un altre gamelan:

Vegeu també[modifica]

  • Wayang kulit, titelles d'ombres tradicionals de Java que s'acompanyen de la música del gamelan.

Bibliografia[modifica]

Gamelan balinès[modifica]

Gamelan javanès[modifica]

  • Gamelan: Cultural Interaction and Musical Development in Central Java (1995) per Sumarsam, ISBN 0-226-78010-4 (tela) 0226780112 (paper)
  • Music in Central Java: Experiencing Music, Expressing Culture (2007) per Benjamin Brinner, Oxford University Press, New York, ISBN 0-19-514737-5 (paper)
  • Music in Java: History Its Theory and Its Technique (1949/1973) editat per Jaap Kunst, ISBN 90-247-1519-9.
  • A Gamelan Manual: A Player's Guide to the Central Javanese Gamelan (2005) per Richard Pickvance, Jaman Mas Books, London, ISBN 0-9550295-0-3

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Sumarsam (1998). Introduction to Javanese Gamelan. Middletown.
  2. Bramantyo Prijosusilo, 'Indonesia needs the Harmony of the Gamelan', The Jakarta Globe, 22 February 2011.
  3. 3,0 3,1 Lindsay, Jennifer (1992). Javanese Gamelan, p.10. ISBN 0-19-588582-1.
  4. Lindsay (1992), p.35.
  5. The Embassy of the Republic of Indonesia, Bulletin for National Museum of Canada (Ottawa: April 1961), p.2, cited in Donald A. Lentz. The Gamelan Music of Java and Bali: An Artistic Anomaly Complementary to Primary Tonal Theoretical Systems. Lincoln: University of Nebraska Press, 1965. Page 5.
  6. Lentz, 5.
  7. R.T. Warsodiningrat, Serat Weda Pradangga. Cited in Roth, A. R. New Compositions for Javanese Gamelan. University of Durham, Doctoral Thesis, 1986. Page 4.
  8. Roth, 4–8
  9. Across Madura Strait: the dynamics of an insular society, edited by Kees van Dijk, Huub de Jonge and Elly Touwen-Bouwsma.
  10. Kartomi, Margaret (1990). On Concepts and Classifications of Musical Instruments. University of Chicago Press, p. 91.
  11. For a discussion of dance in Central Java in Surakarta, see Ganug Nugroho Adi, 'Dancing at the Mangkunegara', The Jakarta Post, 30 May 2012.
  12. Broughton, Simon, et al., eds. World Music: The Rough Guide. London: The Rough Guides, 1994. ISBN 1-85828-017-6. Page 419–420.
  13. 13,0 13,1 13,2 Broughton, 420
  14. Lindsay, 45
  15. 15,0 15,1 Broughton, 421.
  16. Roth, 17
  17. "Kuningan: Ein Balinesisches Kulturfest", BaliPusa.de. (German)
  18. Ganug Nugroho Adi, 'Ki Sarojo: Gamelan-making maestro', The Jakarta Post, 7 June 2012; Ganug Nugroho Adi, 'Forging gamelan in Central Java', The Jakarta Post, 11 July 2012.
  19. Colin McPhee, Music in Bali. New Haven, CT: Yale University Press, 1966.
  20. "Listening to Balinese Gamelan: A Beginners' Guide" from Connexions.com retrieved 20/01/2012
  21. Sumarsan. Gamelan: cultural interaction and musical development in central Java. University of Chicago Press, 2nd Edition, 1996. page 156.
  22. Lindsay, Jennifer. Javanese Gamelan. Oxford: Oxford University Press, 1979. Pp. 27–28. ISBN 0-19-580413-9
  23. For example, in Sorrell, Neil. A Guide to the Gamelan. United Kingdom: Faber and Faber, 1990.
  24. Drummond, Barry. Javanese Gamelan Terminology. Boston.
  25. Ben Jordan. «Javanese Gamelan: Instruments», 10-06-2002.
  26. Neil Sorrell. A Guide to the Gamelan. London: Faber and Faber, 2000. Pages 2–7 discuss the incident, about which much remains uncertain. In particular, it is unknown whether they played the Cirebonese instruments that the Paris Conservatoire received in 1887, which would be substantially different from their ordinary set, or if they brought their own set.
  27. Neil Sorrell. A Guide to the Gamelan. London: Faber and Faber, 2000. Although the five notes of the slendro set are closest in pitch to a pentatonic scale, this scale would have been familiar from other folk sources, as it is a common scale worldwide. It is the equally tempered whole-tone scale that is more analogous of the exotic slendro scale.
  28. Orledge, RobertSatie the Composer (Music in the Twentieth Century)Cambridge University Press (October 26, 1990)
  29. "Western Artists and Gamelan", CoastOnline.org.
  30. P. 268: Martin, Bill. Listening to the future: The time of progressive rock, 1968-1978. Open Court, 1997, p. 376. ISBN 0-8126-9368-X. 
  31. Tamm (2003, Chapter 10): Tamm, Eric. Robert Fripp: From crimson king to crafty master. Progressive Ears. Faber and Faber (1990), 2003. Zipped Microsoft Word Document. ISBN 0-571-16289-4 [Consulta: 26 octubre 2011]. 
  32. Bruford (2009, p. 148): Bruford, Bill. Bill Bruford: The autobiography: Yes, King Crimson, Earthworks, and more. Jawbone Press, 2009. ISBN 1-906002-23-1. ISBN 978-1-906002-23-7. 
  33. «Live! Robert Fripp and The League of Crafty Guitarists (Review)». Audio. Radio Magazine, p. 98.
  34. Carter, Monica. «It's Easy When You're Big In Japan: Yellow Magic Orchestra at The Hollywood Bowl». The Vinyl District, 30-06-2011. [Consulta: 22 juliol 2011].
  35. Pulvers, Roger «Ryuichi Sakamoto reminds Japanese what's the score on nuclear blame». The Japan Times, 01-07-2012 [Consulta: 24 juliol 2012].
  36. «SoundtrackNet 2/28/07 article». Soundtrack.net, 28-02-2007. [Consulta: 11 setembre 2012].
  37. Various cast and crew members (29 gener 2002). Atlantis: The Lost Empire—Supplemental Material (DVD). Disc 2 of 2 (Collector's ed.). Burbank, CA: Walt Disney Studios Home Entertainment. Plantilla:UPC. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gamelan