Gamelan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Part d'un Gamelan
Part d'un Gamelan
Gamelan a començaments del s. XX

Gamelan és el conjunt tradicional d’instruments de música de Java i Bali a Indonèsia, format predominantment d’instruments de percussió. Els instruments més comuns utilitzats són metal·lòfons percudits amb martells i un conjunt de tambors que es percudeixen amb les mans, anomenats kendhang, que mantenen el ritme. Altres instruments que s’hi poden trobar són el xilòfon, la flauta de bambú, el rebab i de vegades s’incorporen cantants o vocalistes (anomenats “sindhen”).[1]

Tot i que la popularitat del gamelan ha minvat des de la introducció de la música popular, encara es toca en ocasions formals i en moltes cerimònies tradicionals indonèsies. Per a molts indonesis, el gamelan és una part integral de la seva cultura.[2]

Les orquestres poden estar formades per entre 25 i 50 músics que han de saber tocar tots els instruments.

Terminologia[modifica | modifica el codi]

La paraula “gamelan” ve de la paraula javanesa gamel, que es refereix a un tipus de martell utilitzat per a coplejar instruments o l’acte de colpejar.[1][3] La paraula karawitan es refereix a l’acte de tocar els instruments del gamelan, prové del terme rawit, que significa “intricat” o “treballat finament”.[3] La paraula deriva del terma javanès d’origen sànscrit, rawit, que fa referència al sentit de delicadesa i elegancia idealitzada a la música javanesa. Una altra paraula de la mateixa arrel, pangrawit, fa referència a una persona amb aquest sentit, se sol utilitzar com a títol honorífic per a intèrprets de gamelan estimats. Un terme més genèric de “gamelan” és gangsa, format alhora pels termes tembaga i rejasa referint-se als materials utilitzats per a construir els gamelans the bronze (coure i estany), o tiga i sedasa referint-se a les seves proporcions (tres i deu).[4]

Història[modifica | modifica el codi]

Músics tocant en un conjunt, baix relleu de Borobudur

El gamelan és anterior als regnes de cultures hindús i budistes que van dominar Indonèsia en els seus primers temps i representa una forma d’art natiu. La forma actual dels instruments es desenvolupa durant l’Imperi Majaoahit.[5] En contrast amb la gran influència de l’India en altres arts, l’única presència d’ella en la música de gamelan és l’estil de cantar javanès, i en els temes de les titelles d’ombres Wayang kulit.[6]

A la mitologia javanesa, el gamelan va ser creat per Sang Hyang Guru a l’era Shaka Samvat, 167 (c. AD 230), el déu que va governar com a rei de tota Java des del palau de la muntanya Maendra a Medang Kamulan (ara Mont Lawu). Aquest déu necessitava un senyal per a cridar als altres déus i inventà el gong. Per a missatges mes complexes inventà dos gongs més, que serien els que formarien el conjunt de gamelan original.[7]

La primera imatge d’un conjunt musical d’aquest tipus la trobem al segle VIII al temple Borobudur, a Java. En aquesta imatge es poden identificar flautes de bambú, campanes, tambors de diverses mides, un llaüt i instruments d’arc i pinçats. En canvi, no apareixen metal·lòfons ni xilòfons. Així i tot, aquesta imatge sembla suggerir la forma més antiga del gamelan.

Als palaus de Java existeixen els conjunts més antics que coneguts, el gamelan Munggang i el Kodokngorek, possiblement del segle XII. Aquests formarien la base de l’"estil sorollós". Per contra, els d’”estil delicat” es desenvoluparen a partir de la tradició kemanak i es relaciona amb les tradicions de cantar la poesia javanesa, de manera que sovint es creu que és similar a la tradició de la dansa bedhaya moderna. Al segle XVII, aquests dos estils de gamelan de Bali, Java i Sunda són el resultat de les diverses mescles d’aquests elements. Per tant, tot i la diversitat d’estils, es comparteixen els mateixos conceptes teòrics, els instruments i les tècniques.[8]

Tipologies[modifica | modifica el codi]

Gamelan javanès tocat a Surakarta, Java.
Gamelan balinès tocat a Kuta.
Música de gamelan a Ubud

Les tipologies de gamelan es distingeixen pels instruments de les seves col·leccions i per l’ús de la veu, l’afinació, el repertori i el context cultural. En general, no existeixen dos conjunts de gamelan idèntics, i aquells que es troben a les corts amb prestigi tenen el seu propi estil. Alguns estils poden ser similars entre conjunts propers, el que comporta un estil regional.

Sovint es poden agrupar per àrees geogràfiques, amb la principal divisió entre els estils balinès, javanès o sundanès. Els maduresos també tenen el seu propi estil de gamelan, però ja no s’usa, la seva darrera orquestra o conjunt està guardada al palau Sumenep.[9] El gamelan sundanès sovint s’associa al Gamelan Degung, un conjunt que utilitzat un subgrup d’instruments de gamelan modificats amb una escala particular pelog. El gamelan balinès s’associa al virtuosisme, els canvis ràpids de tempo i de dinàmiques del Gamelan gong kebyar, que és l’estil més conegut. Un altre estil popular balinès és el kecak, també conegut com a "cant dels micos." El gamelan javanès es va tocar predominantment a les corts dels governants del segle XIX, cadascú amb el seu propi estil, generalment més lent i meditatiu que l’estil de Bali. Encara que el gamelan javanès es pot fer d’acer, els millors instruments són els de bronze. Els dos tipus d’instruments estan afinats de manera diferent.

Fora dels nuclis principals de Java i Bali, el gamelan s’ha estès a través de la migració i l’interès cultural, generant nous estils. El gamelan Malai prové de la tradició javanesa a través de Riau-Lingga que més tard tindria la seva pròpia identitat, utilitzant menys instruments afinats en un slendro, i utilitzant sovint un Si o undo occidentals com a base de l’afinació. Els emigrants javanesos a Suriname tocaven un gamelan amb un estil proper al trobat als pobles del centre de Java. També existeix un tipus de gamelan filipí, el conjunt kulintang. I també en trobem a occident, incloent ambdós conjunts tradicionals i experimentals.

En la cultura oral javanesa les distincions es fan entre complet o incomplet, arcaic o modern, i gamelans de pobles grans o petits. Els diversos conjunts arcaics es distingeixen per les seves combinacions úniques d’instruments antics com les campanes d’arbre (byong) i el gamelan de tres tons kodhok ngorek. Els gamelans regionals es distingeixen dels estàndards (que tenen rebab fent la melodia principal) per la seva inclusió d’instruments de llengüeta doble (selompret, slompret, o sompret), a més a més de variacions als tambors i gongs, que també inclouen l’angklung o altres instruments menys usuals o no associats al gamelan.[10]

Context cultural[modifica | modifica el codi]

Grup de gamlena javanès amb dues cantants femenines durant un casament tradicional a Sasono Utomo, Taman Mini Indonesia Indah, Jakarta, Indonesia

A Indonèsia, el gamelan sovint acompanya la dansa, el teatre de titelles wayang, o els rituals i les cerimònies. És típic que els músics de gamelan estiguin familiaritzas amb els moviments de la dansa i amb la poesia, mentre que els ballarins són capaços també de tocar en el conjunt.[11] Al teatre wayang, el dalang (titellaire) ha de tenir coneixements del gamelan per a poder donar indicacions musicals. El gamelan és un fet musical per si mateix - en l’estil klenengan", o per a programes de ràdio– però no és tradicional en concerts com a Occident.[12]

El paper del gamelan als rituals és tan important, que existeix la dita “fins que no es penja el gong no és oficial”.[13] Algunes interpretacions estan associades a la reialesa, Some performances are associated with royalty, com ara les visites del sultà de Yogyakarta. Està associat a rituals específics, com el Gamelan Sekaten, utilitzat a la celebració de “'Màwlid an-Nabí (l’aniversari de Muhàmmad). A Bali, molts rituals religiosos inclouen la música de gamelan. I també s’inclou a les cerimònies de l’església catòlica d’Indonèsia.[14] Algunes peces es designen per als inicies i finals d’actuacions o cerimònies. Quan una peça de cloenda (com és "Udan Mas") ha començat, el públic sap que l’actuació està a punt d’acabar i poden començar a marxar. Altres peces tene connotacions de poders màgics i poden emprar-se per a allunyar els mals esperits.[13]

El gamelan es toca moltes vegades a la ràdio. Per exemple, el Pura Pakualaman s’interpreta en viu a cada Minggu Pon (un dia dels 35 del cicle del calendari javanès.[13] A les grans ciutats, la Radio Republik Indonesia contracta actors i músics professionals, i fan una àmplia difusió de la gran varietat d’aquesta música.[15]

En la tradició de la cort de Java, el gamelan es toca al pendopo, un pavelló obert, de sostre cavernós, sense parets, i amb terra dur de rajoles o marbre. Els instruments se situen en una plataforma a un costat, que permet que el so reverberi a l’espai del sostre per a potenciar l’acústica.[16]

A Bali, els instruments del gamelan es desen tots junts a un balé, un espai obert amb un sostre al damunt amb diversos costats oberts. El ambelan (terme del llenguatge balinès) és propi d’un banjar, de la noblesa o dels temples i cadascú té el seu.

En el cas del banjar els instruments estan tots junts perquè la gent creu que tots ells pertanyen a la comunitat i no a una sola persona i ningú és propietari de cap instrument. No només és aquí on es guarden els instruments, sinó que és on assaja el grup (“sekaha”). L’espai sense parets permet que la comunitat en pugui gaudir. El gamelan balinès no ha de ser escoltat en habitacions o espais tancats, perquè fàcilment trenca el límit auditiu. Però això no és aplicaple als conjunts petits com el gamelan gendér.

L’assaig (sekaha) és conduït per un sol instructor, la feina del qual consisteix a dirigir al grup per a crear noves peces. Quan treballen una nova peça, l’instructor condueix al grup per a formar-la i assajar-la, però deixa espai per a interpretacions lliures que el grup pot improvisar, de manera que després poden escriure aquesta música i assajar-la més cops.

Existeixen molts estils de gamelan balinès. Kebyar és un dels més recents. Alguns grups canvien constantment la música agafant músiques antigues i mesclant-les amb sons nous, generant noves variacions. La seva música té canvis constants perquè ells creuen que la música ha de créixer i canviar; l’única excepció són les peces sagrades. Una peça nova pot requerir mesos de preparació per a considerar-se completada.

Homes i dones toquen en grups separats, amb una excepció, el grup pesindhen de Java, on les dones canten amb grups d’homes.[15]

En els vint països fora d’Indonèsia que practiquen el gamelan, la música sovint es fa en el context de concerts o com a part de cerimònies de les comunitats d’expatriats.[17] I també poden incorporar dansa i teatre de titelles.

Música[modifica | modifica el codi]

La música de gamelan es basa en un tema principal, alguns instruments el toquen sencer, parts, ornaments o duen el ritme:

  • Tema bàsic: tocat per instruments com el saron o l'slentem, metal·lòfons
  • Ornamentacions: tocada per instruments com el gender o el bonang que són metal·lòfons però també per xilòfons, cítares, rebabs, kecer, flauta i solista femenina acompanyada de cor masculí.
  • Puntuació i ritme: tocada per gongs, campanes com el kempul, blocs de fusta, ceng-ceng, etc.

No tenen una entonació exacta, cada orquestra de gamelan té la seva pròpia afinació i s'utilitzen diversos sistemes d'entonació com l'anomenat slendro amb 5 sons diferents o el pelog amb 7 sons. Alguns gamelans sols usen una d'aquestes escales i d'altres anomenats gamelans dobles utilitzen les dues.

Hi ha dos estils d'interpretar: el suau amb un flux de so intemporal associat amb el cant i el calús com dansa i el fort amb la dansa gaga i dirigit per la percussió.

El gamelan és una part important de la cultura a Indonèsia, acompanya al teatre o la dansa i és present a les grans celebracions. Molts pobles tenen un pavelló a l'aire lliure expressament per a l'orquestra de gamelan.

Instruments[modifica | modifica el codi]

Un gamelan es compòn bàsicament de metal·lòfons, mentre que altres instruments com la flauta (suling) i la cítara (celempung) són menys habituals. El tambor “kendang”, que es toca amb les mans, és essencial, tot i no ser un metal·lòfon, perquè ajuda a marcar i mantenir el ritme de les peces durant les transicions entre unes i altres. [18][19]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Al Museu de la Música de Barcelona es conserven diversos gamelans de Bali i Java. Selecció de fotografies:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

  • Wayang kulit, titelles d'ombres tradicionals de Java que s'acompanyen de la música del gamelan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Sumarsam (1998). Introduction to Javanese Gamelan. Middletown.
  2. Bramantyo Prijosusilo, 'Indonesia needs the Harmony of the Gamelan', The Jakarta Globe, 22 February 2011. Plantilla:Verification needed
  3. 3,0 3,1 Lindsay, Jennifer (1992). Javanese Gamelan, p.10. ISBN 0-19-588582-1.
  4. Lindsay (1992), p.35.
  5. The Embassy of the Republic of Indonesia, Bulletin for National Museum of Canada (Ottawa: April 1961), p.2, cited in Donald A. Lentz. The Gamelan Music of Java and Bali: An Artistic Anomaly Complementary to Primary Tonal Theoretical Systems. Lincoln: University of Nebraska Press, 1965. Page 5.
  6. Lentz, 5.
  7. R.T. Warsodiningrat, Serat Weda Pradangga. Cited in Roth, A. R. New Compositions for Javanese Gamelan. University of Durham, Doctoral Thesis, 1986. Page 4.
  8. Roth, 4–8
  9. Across Madura Strait: the dynamics of an insular society, edited by Kees van Dijk, Huub de Jonge and Elly Touwen-Bouwsma.Plantilla:Full citation needed
  10. Kartomi, Margaret (1990). On Concepts and Classifications of Musical Instruments. University of Chicago Press, p. 91.
  11. For a discussion of dance in Central Java in Surakarta, see Ganug Nugroho Adi, 'Dancing at the Mangkunegara', The Jakarta Post, 30 May 2012.
  12. Broughton, Simon, et al., eds. World Music: The Rough Guide. London: The Rough Guides, 1994. ISBN 1-85828-017-6. Page 419–420.
  13. 13,0 13,1 13,2 Broughton, 420
  14. Lindsay, 45
  15. 15,0 15,1 Broughton, 421.
  16. Roth, 17
  17. "Kuningan: Ein Balinesisches Kulturfest", BaliPusa.de. (German)
  18. Drummond, Barry. Javanese Gamelan Terminology. Boston.
  19. Ben Jordan. «Javanese Gamelan: Instruments», 10-06-2002.